(Una mica d'humor)
- Ring...
- Si?
- Maite, sóc la Neus.
- Hola Neus , què
volies?
- Res, només trucava
per dir-te que he vist a la Marta.
- I... ?
- I no saps amb qui?
- No.
- Imagina’t, amb
aquell tipus baixet i calb que vam conèixer a Roma. Aquesta noia deu estar molt
desesperada, perquè s’agafa a qualsevol cosa...
- Potser sí.
( deu minuts després)...
- I te’n recordes que
feia règim per aprimar-se? Doncs ara està ben rodoneta i com que mai ha tingut
gust a l’hora de vestir...
- La Maite deixa la seva amiga
parlant sola i va cap a la cuina a treure l’olla del foc. La Neus segueix amb el seu monòleg...
- Ningú diria l’edat
que té, no et sembla?
- Si tu ho dius...
- I saps si la Marta encara surt amb
l’Ernest?
- No ho sé...
- Bé, et deixo que
tinc molta pressa i no m’agrada fer safareig. Petons.
- Adéu, i no corris,
podries pendre mal...(penja)
M. Roser Algué vendrells
Real com la vida mateixa, M. Roser, i encara t'has quedat curta! Però és que, en el fons, a qui no agrada fer safareig, de tant en tant...?
ResponEliminaUna abraçada i bon diumenge!
Si que és real, però en el meu cas, jo no en faig gaire i de vegades, això, em porta algun problema, perquè deixo d'assabentar-me d'alguna cosa important...
EliminaBona tarde de diumenge i molts petons.
Hola! He llegit i em va somriure. Li desitjo un bonic diumenge amb la família!
ResponEliminaHola Lisandro m'agrada haver-te fet somriure...És bo tenir sentit de l'humor!
EliminaUna bona tarda de diumenge i una setmana amb moments feliços.
El somriure és aliment per l'ànima. Meus pensaments bons els caps de setmana!
EliminaSí, sí!!! Ben real, aquesta conversa i/o monòleg de l'amiga xafardera. Jo en tenia unes quantes, amb el temps les he anat frenant perquè m'entretenien més del compte. I a la botiga, sempre hi ha clientes que podrien ser la Neus perfectament. Bon diumenge, i bon dinar sense interrupcions ;)
ResponEliminaTens raó Sílvia, més que un conversa, és un monòleg. La veritat és que si n'ensopegues alguna, són un plom. A mi m'agrada molt "discutir",( cambiar punts de vista, potser és més politicament correcte) però de coses interessants, i sempre dialogant...
EliminaBona tarde de diumenge i com que ja he dinat, no fa res rebre alguna trucadeta, però no com aquesta.
Jo anava a dir que és real com la vida mateixa com ha dit Galionar. I també t'anava a dir que a mi no m'agrada gens fer safareig... I que fa anys que no rebo cap trucada d'aquesta a mena.
ResponEliminaLa pregunta de Galionar m'ha fet reflexionar, (de veritat a tots ens agrada fer safareig?) i potser no em caldria ser tant contundent. Crec que a la majoria de la gent ens agrada una mica, però no de qualsevol mena, a vegades pots parlar d'algú, d'alguna notícia que fa gràcia o sorprèn, però fer-ho de més bona fe. Sense criticar ni escampar coses dolentes de la gent... tam poc no cal.
Estic d'acord Carme, aquest exemple potser és una mica esperpèntic, però penso que hi ha persones així, per això té seguidors "televasura"...
EliminaJo tampoc n'acostumo a fer, però...
Al meu replà només som dos veïns i sempre hem tingut molt bon rollo, però de cop i volta, la veïna em va començar a fer un paper per estrany i jo no sabia perquè, fins que un dia li vaig preguntar si havia fet alguna cosa que l'hagués molestat i em va contestar que si, que el seu nen l'havien operat i jo no me n'havia preocupat...(Totes les veïnes preguntant per ell i tu res)... Jo em vaig quedar clavada intentant fent-li entendre que no en tenia ni idea, que potser m'ho havia d'haver dit...Recordo que li vaig dir que jo feia la meva vida i no tenia gaire temps de fer la xerrada amb les veïnes i que em sabia greu que hagués pogut pensar això de mi...Pensa que tenien un gat i quan marxaven els el cuidava sempre; com es podia pensar que no em preocupés pel seu fill!!!
Però també li vaig dir que em sabia greu, però no m'havia de disculpar de res, en tot cas ella que m'havia jutjat sense motiu...
La veritat és que no sé si la vaig convèncer...Potser si que hauré de fer una mica més de safareig, perquè no em torni a passar res semblant.
Petonets sincers.
A mi em fa molta pena la Neus i com es nodreix tot cercant a les escombraries. Deu ser que no se li passa pel cap que sempre hi ha alguna Neus darrere les cortinetes de les finetres que tampoc saben alimentar-se i malbaraten el seu temps.
ResponEliminaUna abraçada!
Tens raó Pilar, ser d'aquesta manera és una pena, però si tinguessin una Maite per donar-los la rèplica, potser aviat se'n cansarien...Amb això de les cortinetes m'has fet pensar amb alguns pobles que no veus a ningú pel carrer, però intueixes que algú t'observa darrera la cortina...
EliminaUna abraçada també per a tu.
La Neus no és una "rara avis", jo en conec més d'una que té aquest costum. I una cosa és fer safareig, que qui estigui lliure de pecat...
ResponEliminai l'altre ser una paparra de les que pensen que una conversa és fer el seu monòleg en hores poc oportunes.
M'has fet somriure, M.Roser! :)
No, no, per desgràcia abunden i segurament qui més critica és qui té més per criticar...i si és a hores inoportunes, ja n'hi ha per llogar-hi cadires.
EliminaD'això es tractava Glòria, una mica d'humor sempre va bé.
Petons.
A mi també m'has fet somriure. No sóc gaire de safareig (una mica sí, eh?), el que més m'emprenya és el rotllo dels secrets: et dic una cosa però és un secret, eh?, doncs si és un secret no me la diguis, coi!
ResponEliminaBon el-que-queda-de-diumenge i bona setmana, M. Roser!
Ep, que n'hi ha un a punt de llançar-se des de l'estrastosfera, a vore!
Que bé, aquest serà el post dels somriures...Una miqueta potser tothom ho és, és clar...És veritat, aleshores et passen una part de la seva càrrega emocional i es deuen sentir més alleugerits...Suposo que en el fons els hi costa guardar secrets.
EliminaOstres, he sentit alguna cosa per la tele però no he estat gaire al cas, miraré el telenotícies...
Petons i també bona setmana.
¡Ay Roser! Como me he reído con esta conversación telefónica.
ResponEliminaHay gente así que se pone al teléfono y no lo deja: yo una vez tuve que ir a buscar una silla y sentarme porque aquella persona, y menos mal que era ella quien llamaba! Porque no dejaba de hablar ni a la de tres! A mí ya me dolía el brazo. Es tremendo cuando ocurre esto.
No era para criticar de nadie, simplemente me cantaba muchos pormenores de su vida.
Pues de lo contrario yo le cuelgo, no puedo consentir que alguien me venga con criticas de nadie.
Gracias Rose, por esta entretenida lectura.
Te dejo mi cálido abrazo, mi estima y mi gratitud. Feliz domingo.
Mira Marina, yo tengo una amiga que cuando me llama, le digo: Espera un poco...I voy a por una silla.
EliminaY me pasa un poco lo que a ti.
Te cuento una trampita, a veces si estoy cansada, le digo que llaman a la puerta y entonces se despide.
Gracias a ti por estar pendiente.
Un abrazo y feliz semana.
Un Reality show molt ben portat. Així és la vida, els uns parlant d'altres... Hi ha moltes persones que són tan ensopides que necessiten viure la vida del veí.
ResponEliminaUn plaer llegir-te M Roser i molt bona setmana. Ací plou. A veure si ja d'una vegada se'n va aquesta calor !!!
Però és ben trist oi, aquestes persones no tenen gens de vida interior i per això han de viure les dels altres...
ResponEliminaEl plaer és mutu, sinó és en anglès que no l'entenc, he, he...
Aquí està molt núvol, diuen que plourà aquesta nit i demà baixaran molt les temperatures, tothom a buscar la jaqueta!!!
Petons i bona setmana també per a tu.
Continuarà, oi?
ResponEliminaM'agrada la bona humor, així, en femení.
Ja torno, Roser.
Hola Jordi, potser de tant en tant...Jo tinc sentit de l'humor, però a l'hora d'escriure, no se'm dona massa bé.
EliminaM'agrada així en femení que també riem nosaltres!!!
Petons.
M’has fet riure, M. Roser. Com diu en Jordi, espero la continuació de la història, doncs ens ha deixat sense alè tantes notícies sucoses de la Marta, segons el treball de camp que ha fet la Neus, és clar. (ha, ha, ha )
ResponEliminaAbraçades, amb força humor, d’anada.
Ai ho sento, però aquesta vegada no té continuació, suposo que la Maite ja n'ha tingut prou i un altre dia li penjarà el telèfon...
EliminaQue bé que t'hagi fet riure, em sembla que ho fem poc i és una bona cosa...
Abraçades amb moltes rialles, de tornada.
Llarga vida als tòpics!
ResponEliminaEls tòpics, no sempre són tan tòpics... De vegades són ben reals...
EliminaBona nit.
Que continu-hi, que continu-hi, ja ho veus, tots tu demanem, es que l'humor es el que més ens falta Roser.
ResponEliminaUn petonàs des de la plana. Mua.
Saps que passa Montse, malgrat ser força alegre, no sé perquè els escrits humorístics, no són el meu fort...Potser d'aquí un temps tornaran a parlar, sempre que la Neus descobreixi alguna cosa "interessant" de la Marta...
EliminaRebut el petó de la plana. Un de ben gros per a tu.
Molt divertida la conversa, però alguna vegada m'hi he trobat i llavors ja no ho es tant, també he marxat a fer alguna cosa i he tornat i la persona encara estava parlant. També vull que continui...
ResponEliminaUna abraçada
M'esteu fent xantatge emocional, he, he...Si algun dia em ve més inspiració de xafarderies, potser m'ho pensaré...
ResponEliminaLa vertitat és que topar em persones així, és ben empipador!
Petonets Anna.
Quin sentit tindria trucar a una persona si no és per informar-li?
ResponEliminaHome, penso que informar estar bé, sempre que la informació no sigui treure els "draps bruts" d'algú, que a més no es pot defensar en aquell moment i sobretot, una trucada no es pot convertir en un monòleg, perquè si no pots contrastar la informació amb l'altra persona, potser no cal trucar. Potser val més enviar un correu...
Eliminajo no en tinc de converses d'aquest tipus, perquè ja hagués penjat el telèfon!!!
Bona nit.
Procuro - no sé si amb gaire èxit- acostumar les meves amigues al correu-e. Però n'hi ha que són jaies i no en volen saber res, això que precisament Internet fa treballar el cervellet. Vatua l'olla, ves quin eslogan m'acaba de sortir:
ResponElimina"Internet
fa treballar el cervellet."
La conversa per Internet també es pot fer interessant i el gran avantatge és que resulta còmoda. Ai, que et truqen i es crema la ceba. Ai, que ets a mig serial i me cago'n dena. Ai, que ara feia la migdiada (jo desconnecto el telèfon a la migdiada, i primer les amigues s'hi enfadaven, però ja no). En fi, el que deies: sort del microones... ¡però és que jo no en tinc!
Petonets.
Si noia, t'ha sortit un eslògan rodolí!
EliminaSuposo que hi ha gent que li costa adaptar-se a les noves tecnologies( també em va costar), però els temps canvien. Fins i tot alguna vegada he xatejat amb alguna amiga de les Amèriques...
Això que dius que se't cremen les coses mentre parles per telèfon és veritat, més d'alguna paella meva n'ha patit les conseqüències...
Una molt bona idea desconnectar-te per fer la dormideta!
No et pensis a mi, el microones, perquè me'l van regalar i per algunes coses és còmode...
I per no tenir...¡Jo no tinc ni mòbil! Que quan ho dic, la gent em mira com si fos una "rara avis", però a mi tothom em localitza. En canvi jo em canso d'escoltar: " En aquest moment no el puc atendre"...I sempre amb masculí.
I on són les cartes d'abans? sniff!!!
Petonets també per a tu.
:d nunca falta alguien así de comunicativo !!!
ResponEliminahola hermosa buen día para ti y todos los dias que siguen :D
un besito.
Comunicarse con las personas cuando son sensibles es muy agradable, pero cuando sólo les gusta hablar para criticar a alguien, da un poquito de pena, con lo bonito que es hablar bien de los demás!
EliminaLinda amiga, un beso y una sonrisa.
Gran paciencia tuvo la amiga querida y admirada poetisa. Yo en verdad que no tendría tanta. Sobre todo cuando además de ser un dialogo para besugos es una destructiva critica. Muchos besinos de esta amiga con inmenso cariño.
ResponEliminaLlevas razón amiga Ozna, te aseguro que yo, en la misma situación, ya le habría colgado...Hay personas con demasiado tiempo libre que no saben aprovechar!!!
EliminaBesinos cariñoso para ti , también.
Ospa Roser!
ResponEliminaA que no t'imagines a qui he vist avui pel carrer? Va: una, dues, tres... mai no ho diries. Saps aquell homenet grassonet, de cabellera pel-roja i ulls de felí? sí, sí, el mateix que té el bloc anomenat "Paelles, paellots i alguns tapadorots". Doncs bé, estava dins un descapotable aparcadet a la vorera de vora el mercat donant-se el filet (no pas el de vedella) amb aquella altra -ca, se la sap llarga, la molt mosqueta morta!- que administra el bloc titulat "Malvasies, pets de monja i altres tentadores llepolies". Sí dona, sí, aquella mossa que en el perfil posa amb aquell somrís de bleda santificada, mirant de reüll el cel, tota extasiada ella... doncs tu, jo que m'hi he apropat per saber del cert si efectivament eren ells i sí, sí... ell semblava manc d'ambdós membres superiors i ella semblava que tingués més braços que un pop... i després resulta que ens volen fer creure -pel que es diuen en els comentaris als posts dels seus blocs respectius- que no es poden veure ni en pintura... Vaja!, si seran falsos, aquests dos... perquè aviam, està bé que s'ho muntin, però que no ens facin creure que s'odien, encara que potser ha estat d'aquest odi que n'ha nascut aquesta passió desaforada... ai, però si fins i tot un urbà se'ls hi ha acostat per demanar-los "contención, que están aparcados delante de una guarderia"... Bé, de què anava aquest post teu?, ah! sí, dels tafaners, Maaaaa! jo és que no els aguanto... però que s'han cregut els que es foten amb la vida dels altres? és que no en tenen de pròpia o què? "Vamus", home! és que no hi ha dret! treballar més i no treure tant el cap per la finestra... cagum..."
Petons! i ja m'acabaràs d'explicar allò que em deies del veí de la cosina germana de l'amiga d'infància de la dona del blocaire que té 2.457.104 seguidors i tots li comenten els seus posts
Pili, ets un cas, com un cabàs...I el que he rigut, mare meva...
ResponEliminaEl teu comentari és molt millor que el meu post; he estat a punt de penjar-lo,( puc?) però he pensat que em tiraries els plats pel cap...
Algú m'ha demanat que continués el meu, però és que aquesta tirallonga de despropòsits que has fet tu, el supera amb escreix...
És clar, amb raó t'havies perdut, ara veig que estaves maquinant i donant voltes al teu cervellet...I després dius que la gent és més lletraferida que tu!
I ara una petita xafarderia innocent. Has vist que tinc un seguidor romanès? De vegades els nostres comentaris semblen una mica el joc dels disbarats, perquè el traductor és tant dolent! Però ho trobo divertit!
Petons i abraçades i quan tingui més informació, ja t'explicaré allò del veí!!!
Gràcies Ma. Roser. Que un comentari meu esdevingués post en el Petiteses, és clar que seria tot un honor per a mi, però penso que no cal, ja que el teu text és bo i és el que m'ha inspirat la tafaneria que t'explico. Si n'escrius una segona part, segur que te'n sortiràs d'allò més bé. Tot i així, si ho vols, ja saps que pots disposar del comentari, però no cal que dissimulis, que no és ficció, tu ja saps qui és el pèl-roig i la figaflor que esmento, apa que no els hem posat a "caldo" poques vegades...! he, he,he! Al final es pensaran que veritablement som un coi de xerraires...
ResponEliminaSí que m'he adonat que tens un seguidor romanès i trobo màgic això de que gràcies als traductors poguem entendre diferents idiomes, encara que tens raó, de vegades les traduccions tan literals canten força, però bé, això ho fa més natural, oi? doncs quan parlem amb estrangers, encara que ells dominin la nostra llengua o a l'inrevés, se solen produir confusions.
Va i ara de debò, que quedi clar que ni la Ma. Roser ni una servidora perden mai el temps fent safareig... ara amb la rentadora no hi ha temps ni per això!
Abraçades lletraferides!
Com que l'honor és per a mi, ara no te'n lliuraràs...I a veure si m'endevines el pensament tu, ara...Ja vigilaré què penso!!!
EliminaPetonets de bona nit.
:0) Genial!! Més xafarderia/ que allarga el dia!! (rodolí roí...)
ResponEliminaPetons i abraçades.
Ens fa gràcia i riem, però és més freqüent del que ens pensem...
EliminaM'agraden els rodolins...
Idem.
vinc a fer safreig que en el seu dia se'm va passar!!!
ResponEliminaBon post i bones reflexions. A mi, de tant en tant, una mica de safreig per estar al dia no em desagrada.
Bon diumenge M Roser.
Benvinguda al "corrillo" Carme...
EliminaQuan el safareig és innocent, un mica també va bé per estar al dia, com dius tu...
Bon diumenge Carme.
He tornat a riure molt amb el safareig de Violant, ja ho vaig fer amb el teu i ara novament ho torne a fer. Mai no ve mal desfogar-se amb rialles.
ResponEliminaQue tingues molt bona setmana!!!
I jo també he rigut molt amb el seu...Que fer monòlegs no és fàcil. Val més desfogar-se amb rialles que no pas amb ploralles...
EliminaSobretot un dia que tenim en comú!
Ostres, és boníssima la ironia de la Violant! Quin tip de Riure! Ull, que totes dues podeu fer molt de mal, eh? :))) Hauríeu de decidir escriure a quatre mans, de tant en tant!
ResponEliminaUna forta abraçada a totes dues!
Jo, de seguida he vist que valia la pena posar-lo...
EliminaEl Jordi Dorca diu que ella i jo tenim alguna cosa en comú, la veritat és que hem connectat molt bé, i això que som ben diferents...
Petons de bona nit.
Molt bo !! M. Roser. M’he divertit de debò, i la veritat és que a tots ens fa falta una mica de diversió distesa i entretinguda. Val a dir que sempre ens fa gràcia aquestes estones espontànies on tots hi hem participat.
ResponEliminaJa podeu continuar el serial de xafarderies quan vulgueu ( he, he, he)
Abraçades d’anada cap el safareig.
Després les continuem pel correu, per no fer-nos pesades...
EliminaLa pena és que ara ja no se'n troben gaires de safaretjos...Com que tothom renta a màquina!!!
Abraçades de tornada cap a la rentadora.