Aquest poema ja fa mes de deu anys que el vaig publicar al blog . Com que el títol és el mateix del treball que ens va proposar la Marta, a l'octubre, m'ha fet il·lusió que tornés a sortir a prendre l'aire.

Somnis de tardor

Tardor...Simfonia de colors,

que et captiven la mirada,

amb matisos d'or i vermells de foc. 

Nits clares de lluna

i capvespres fantàstics

sota un cel de somni.

Pescadors a l'aguait

d'una mar, encrespada,

esperant que arribi  la calma.

Enyorances d'amors somniats

i d'il·lusions perdudes,

que mai seran realitat.

 Tardor...Sensacions indefinides

i per els cors sensibles...

Un bell cant de melangia!

M. Roser Algué Vendrells