Mirant el cel.
Si de tant en tant mirem el cel podrem veure tantes meravelles, que ens alegraran la vida i després les recordarem algunes nits d'insomni , com si fos una pel·lícula màgica!!!
M. Roser Algué, Vendrells
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amb aquestes llunes, impossible dormir.
ResponEliminaUnes fotos precioses per no aclucar els ulls.
Aferradetes, Roser.
Això són per a qui pateixi insomni, que segur que es relaxa mirant aquests fantàstics regals de la natura...
EliminaPetonets, Lluneta.
Boa tarde. Com essas imagens lindas nos fazem sonhar e desejar conhecer esses maravilhoso lugares.
ResponEliminaTens tota la raó aquestes imatges ens fan somniar i ens agradaria poguer-les veure al natural...
EliminaBona nit, Luiz.
Unes fotografies esplèndides! Sí que val la pena alçar la vista: al matí, al migdia, al vespre i a la nit. El cel sempre reconforta de mirar.
ResponEliminaDoncs si , Xavier sempre és agradable mirar el cel, a qualsevol hora del dia podem veure autèntiqes meravelles i a qualsevol estació de l'any...Ja m'agradaria poder fer unes fotos com aquestes!
EliminaBon vespre, Xavier.
Maravillosas imagenes!
ResponEliminaAlguien dijo alguna vez:
"No importa la distancia que nos separa, lo importante es el cielo que nos une"
Un abrazo y buen comienzo de Junio.
Tengo la suerte de conocer fotógrafos que me prestan estas maravillas para mi blog...
EliminaQue frase más hermosa, es verdad que el cielo nos une y aunque estemos en lugares muy lejanos, podemos contemplar el mismo cielo.
Que tengas también un agradable mes de Junio.
Petonets, Adriana.
Unes imatges espectaculars! El cel és canviant, la llum, els colors, els núvols..., és una composició artística insuperable! És d'esperar, que amb la seva bellesa ens faci aixecar el cap per admirar la seva immensitat.
ResponEliminaPetons i una abraçada!
Si noia, seria feliç si pogués fer-les jo. Realment el cel es tan canviant que tan és l'hora que el mirem sempre ens sorpren...
EliminaL'hem de mirar més sovint, que no ens passi com aquell savi que es passava tot el dia buscant monedes i va perdre el sol i el cel i el cel , és clar.
Petonets, Marta.
¡Qué fotos tan maravillosas! Y la música es muy apropiada.
ResponEliminaPetonets.
Gràcias Rocío, aunque sean prestadas...La música la escogí con mucho cariño, pero no se porque a veces falla.
EliminaPetonets, amiga.
Quin goig mirar aquests cels, Roser! Espectaculars fotografies! M'agraden totes totes, però la segona i la tercera les trobo molt especials, fetes en el moment just.
ResponEliminaGràcies per regalar-nos aquests cels i aquestes llunes!
Petonets, Roser
No et pots imaginar l'estona que passen( hores) per intentar captar la millor foto...Ja que me les deixen m'agrada compartir-les, perquè molta gent en pugui gaudir!!!
EliminaPetonets, Núria.
Unes imatges molt maques i variades, sembla que la protagonista és la lluna i el sol, en la posta o la sortida. M'agradaria saber el poble de la tercera foto. El Pedraforca amb aquesta lluna molt encertada.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.
Si que són precioses...La que dius tu , és la sortida de la lluna plena al poble de Ribelles, a les terres de ponent, no sé exactament a qina comarca pertany, a la Noguera, a la Segarra...Per aquesta zona.
ResponEliminaEl Pedra Forca és molt fotogènic, sempre fa de bon mirar!
Petonets, Anna.
Això és presumir de fotògraf, eh!
ResponEliminaSi noi, és presumir de coneguts fotògrafs...Ja m'agradaria estar al seu nivell!
EliminaBon vespre , XeXu.
Mirar aquests cels, té las seves recompenses !.
ResponEliminaMolt bones imatges, Roser.
I tant que sí, com mínim et vindran ganes de mirar el teu cel, encara que no sigui tan bonic i tindràs bells somnis...
EliminaBon vespre, Artur.
Oh, gràcies, Roser! No hi havia pensat en les imatges plaents que recordo, per fer front a l'insomni. Aquesta nit ho provaré.
ResponEliminaPetonassos!
Jo penso que és una bona solució...Jo no pateixo d'insomni, però si alguna vegada he tingut algun problema, ho he posat en pràctica i imaginant-me belles imatges he dormit com un angelet, per allò de mirant el cel!
ResponEliminaPetonets a tu també, guapetona.
Precioses fotografies M.Roser.Son un regal per la vista.Petons
ResponEliminaSi que ho són Montserrat. Seria bonic veure-les al natural, encara que sigui una nit freda...Tanta bellesa ens escalfaria el cor.
EliminaBon cap de setmana.
Beautiful blog
ResponEliminaM'agrada que trobis bonic el meu blog. Gràcies.
EliminaPetons, Rajani.
Please read my post
ResponEliminaJa he passat pel teu blog, de moment m'agrada mirar les fotos...Miraré si el traductor funciona bé perquè jo no sé anglès!!!
EliminaBona nit, Rajani.
Hola Roser, unas fotografias
ResponEliminarealmente hermosas, me agrado
mucho visitarte.
Besitos dulces
Siby
Moltes gràcies, a mi també m'ha agradat que m'hagis visitat...
EliminaLa natura té moments meravellosos!
Petonets, Siby.
Viver cada momento com intensidade é como se estivesse sonhando .
ResponEliminaBeijos
Joelma
Tens raó Joelma només cal que cada moment el visquem amb alegria, com si fos el més important que poguem viure...Realment cada un d'aquests moments pot ser un autèntic somni!!!
ResponEliminaPetonets, amiga.