El club de les cireres

(Veig que hi ha cirerers amb flors blanques i d'altres amb flors rosades!)

Hi havia una nena molt presumida que es deia Nora i tenia un petit trauma. A ella li agradava anar abillada amb tota classe de guarniments, per ser sempre la més guapa i la que cridés més l'atenció, però ai las, quan va néixer, la mare va dir que a la seva filla ningú no li foradaria les orelles, que era una cosa molt primitiva...I és clar aquest fet va tenir conseqüències: la nena no podia portar arracades! Em direu per què no se les posava de clip, però li feien malt o li queien i la nena sempre estava emmurriada.

Un dia ben entrada la primavera, que feia un bo que enamorava, va decidir anar a fer un vol pels camps propers de casa seva per veure si li passava el mal humor.

I badant, badant, va veure uns camps amb uns arbres plens de boletes vermelles. Era un cirerer.  Si va atansar i pogué comprovar que moltes boletes penjaven de les branques , per parelles. La cara se li va il·luminar, se les penjaria a les orelles i segur que li quedarien d'allò més bé. I així va fer-ho,  es va emmirallar en un petit rierol d'aigües cristal·lines i es va trobar molt bonica.

Per fi, cada any, a la primavera, buscava l'arbre que tingués les cireres més vermelles i durant un temps era la nena més feliç del món amb aquelles arracades tan ecològiques.

I ves per on , totes les seves amigues se'n van enamorar, i el seu cole , a la primavera semblava un jardí. Com que eren molt modernes van decidir que crearien un WhastsApp, i així podrien quedar per fer festes totes ben guarnides de vermell. Que quin nom li van posar? Doncs el Club de les Cireres!!! I la Nora, ara estava contenta i feliç!!!

M. Roser Algué Vendrells.