Les nenes perdudes del Llobregat
(Llegenda del Pirineu treta de la revista Descobrir)
Diu la llegenda que Hug de
Mataplana, el senyor de la Pobla i Castellar, va triar una noia estrangera com
a esposa. Una dona que va resultar altiva i orgullosa. Per això quan Hug va
morir, el poble va sospitar de l’esposa, que estava embarassada. Diu la
història que com a càstig va tenir una filla d’allò més lletja, però que, en
fer-se gran, la mare es va proposar que la filla guanyés popularitat i fos la
més bonica del regne. En una nit de bruixeria, totes les nenes del regne van
desaparèixer. El poble les va buscar per tot arreu i tan sols van sentir uns
plors llunyans sortint d’entre les roques. Diuen que l’aigua del brollador del
Llobregat són en realitat les llàgrimes d’aquelles nenes!
Diuen que les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!!!
 |
| Neixement del riu Llobregat a Castellà de N'Hug. |
M, Roser Algué Vendrells.
Les Fonts del Llobregat són tan boniques com aquesta llegenda que ens expliques i que desconeixia.
ResponEliminaPer sort de les nenes és una llegenda.
Jo tampoc la coneixia i em va agradar molt...Es necessitarien moltes nenes!
EliminaBon vespre, Xavier.
Una foto preciosa de les fonts.
ResponEliminaDiuen que les llegendes sempre tenen alguna cosa de veritat, espero que en aquest cas no sigui així.
Aferradetes, Roser.
Bé,si que ho diuen que tenen una part de veritat i una altra de fantasía, a mi m'agraden molt.
EliminaPetonets, bonica.
Sí, sí, es molt bonic que totes les nenes acabin desapareixen del regne
ResponEliminaHa, ha, ha... la llegenda és bèstia, però en Pons més...
EliminaA mi em sabria més greu que desapareguessin els nens, he, he...
EliminaBon vespre!
Una llegenda que ho paguen les nenes, pobretes.
ResponEliminaPobretes nenes sí, però la nostra història no seria la mateixa, sense llegendes...
EliminaPetonets, Imma.
Suprimeix
Una llegenda que trobo molt cruel, la veritat... però això sí les fonts del Llobregat són una meravella i sortosament l'aigua no raja salada.
ResponEliminaBé potser sí, però ja se sap n'hi ha tantes dels Pirineus i moltes són una mica co dius tu...Al Pons li posarem una medalla!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Les llàgrimes de les nenes, a la part baixa del riu acaben sent gairebé de sang!
ResponEliminaSi noi comencen molt clares i transparents i acaben com diu la cançó; el riu Llobregat, és amarronat...
EliminaBon vespre, XeXu.
Una llegenda molt curiosa, amb una protagonista molt dolenta!
ResponEliminaUn lloc encisador, fa uns quants anys que hi vaig anar i em va encantar.
El naixement del riu Llobregat rep moltes visites per la seva gran bellesa.
Això és una mica com els contes infantils, que n'hi ha que són ben sàdics, sort que la mainada no se n'adona...Però les font són tan guapes!
EliminaPetonets, Marta.
Acostumen a no ser veritat, les llegendes, Roser. I és veritat que si són boniques, sembla que ens les puguem creure més, però aquesta... serà bonica per la princesa, però per les noies del poble... ni amb tendres llàgrimes tornaran.
ResponEliminaPetonets!
Realment potser algunes més que boniques són curioses...Jo penso que formen part de la nostre riquesa cultural! Jo no la sabia pas aquesta i sempre és interessant coneixent de noves i el Pirineu n'és ple!!!
ResponEliminaPetonets per a tu també.
Tampoc jo la coneixia, aquesta llegenda , però té el seu punt de romanticisme tràgic. M'agrada conèixer-la volguent imaginar que no hi han noies captives a la muntanya !! :)
ResponEliminaBona setmana !.
Boa noite minha amiga. Não conhecia essa lenda. E a foto da cachoeira é maravilhosa.
ResponEliminaA mi m'agraden molt les llegendes encara que no siguin veritat...La foto és el naixament del riu Llobregat!
ResponEliminaBona nit, Luiz.
Hebrosa leyenda y bella fotografía. Te mando un beso
ResponEliminaEnamorada de las letras
A mi me encantan las leyendas aunque a veces sean un poco sádicas y esta no la conocía...Las fuentes del Llobregat, son así de bonitas cuando el invierno y la la primavera han sido lluviosos...
EliminaUn beso grande también para ti.
Respon
Qué sitio tan hermoso. No me extraña que esté lleno de leyendas.
ResponEliminaPetonets.
Esto está en el Pre-Pirineo y hay muchas leyendas ( por todo el Pirineo)que a mi me encantan! Aquí estuve varias veces.
EliminaPetonets, Rocío.
Una hermosa y fresca cascada acompañada de una triste pero bonita leyenda.
ResponEliminaGracias por compartirlas.
Besos y fuerte abrazo, cuídate bonita.
La fuente-cascada , al natural , es preciosa, es el nacimiento del río Llobregat...Ya se sabe que las leyendas veces son un poco tristes, pero a mi me gustan mucho.
EliminaCuídate tu también, ayer me pusieron la primera vacuna...
Muchos besos bonita.
Saps M. Roser que no coneixia aquesta llegenda, aixó que en coneixo algunes de per aquestes zones tant properes. Suposo que la revista que dius deu ser "Descobrir Catalunya" la tenim a la biblio del Casal, però ara està tancada, sempre la repaso.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.
Jo tampoc la coneixia Anna, i ja se sap que de vegades són una mica macabres, però formen part de la nostra cultura...
EliminaEsteu tots bé? a nosaltres ja ens han posat a tots la primera dosis de vacuna, a veure si de mica en mica, tot es va arreglant!
Petonets, Anna.
Tampoc no coneixia aquesta llegenda, que és tan bèstia... però el naixement del riu Llobregat sí que el conec i és un lloc encantador.
ResponEliminaMoltes gràcies per fer-nos conèixer aquesta història i per aquesta imatge tan preciosa.
Petonets, Roser.