ABRIL VORA EL LLAC
(Poema recuperat de l'abril del 2.014)
Quan
arriba el mes d’abril
vora
el llac reneix la vida,
tant
se val si és gran o xic;
la
vida no necessita
mesures,
per fer camí.
El
matí és una festa
de
cridòria i piuladissa;
l’hora
dolça és el capvespre,
quan
la tarda es va marcint.
Les
granotes, grills i ànecs,
joves
pinsans i orenetes
lentament
se’n van al niu;
fins
parelles de gavines,
gavines
de terra endins.
El
silenci va caient
sobre
l’aigua de l’estany;
el
sol que ja és a la posta
ens
somriu dins el mirall.
Els
arbres del seu entorn
s’hi
banyen a frec de nit,
mentre
s’hi van reflectint
els llumets de les masies
que hi ha vora els camins.
Quan per fi la vida dorm
surt la lluna silenciosa,
tot passejant-se mandrosa
vetlla amb amor el seu són.
M. Roser Algué Vendrells
 |
| Estany de Grauges ( Bergadà), Sergi Boixader . |
M. Roser. Algué Vendrells
Fa de bo de llegir aquest poema i contemplar aquest estany incendiat de sol.
ResponEliminaDe tant en tant m'agrada recuperar poemes de fa uns quants anys...El poema i la foto casen molt bé!
EliminaBona Setmana Santa, Xavier.
Un poema per aquest mes, just començat, on les belles paraules no tenen data de caducitat. Una foto preciosa li acompanya.
ResponEliminaAferradetes de tarda, Roser.
Ja fa anys que havia fet un post amb aquest poema i m'ha fet gràcia, tornar-lo a posar...Jo vaig viure cinc anys molt a prop d'aquest estany i he trobat que la foto del Sergi l'hi feia bona companyia!
EliminaBon final de Setmana Santa, Lluneta.
Un poema molt bonic i amb olor de primavera. Com ens inspira la primavera!
ResponEliminaUna descripció de la primavera, molt dolça i fesca.
Molts petons M. Roser.
De vegades em ve de gust tornar a posar poemes o narracions que ja fa molt de temps n'havia fet un post, sobretot perquè ara comença l'abril; jo vaig viure cinc anys a sis quilòmetrs del llac( més o menys)...
EliminaBon final de Setmana Santa, Marta.
Una bona rebuda al mes d'abril! El mes d'abril s'ho mereix, el teu poema és molt bonic i li fa bons honors. M'ha agradat veure aquest estany, que no conec i que ja fa temos que voldria anar a veure.
ResponEliminaBona Pasqua, M Roser!
Revisant el blog vaig trobar aquest poema de ja fa una pila d'anys i em va fer gràcia tornar-lo a posar. Te tant en tant si s'escau, m'agrada tornar a recordar escrits de temps era temps...
EliminaBona Pasqua i bona Mona, Carme!!!
Un bell passeig per aquest estany, des del matí fins a la nit.
ResponEliminaLa fotografia preciosa, i el teu poema, encara més.
Només hi he estat un cop a Graugés, espero tornar-hi algun dia.
Petonets, Roser
Jo hi vaig viure cinc amys molt a prop a un poblet que es diu Avià i sovint i anàvem tot passejant...Però no vaig coincidir mai amb l'hora de la foto!
EliminaBona Pasqua i bona mona, Núria.
La meva àvia (per part de pare) era d'Àvià. Hi va viure un temps fins que va venir cap al Bages, però a Avià i Berga hi anàvem de tant en tant.
EliminaQuina casualitat, jo hi vaig viure cinc anys, dels 14 als 18 i després ja vam baixar al Baix Llobregat, quin canvi, però eren les circumstàncies...
EliminaPrecioso poema y una imagen maravillosa.
ResponEliminaPetonets.
Hubo una época en que escribía muchos poemas, ahora las musas están un poco dormidas...Aproveche este para darle la bienvenida al mes de Abril!
EliminaPetonets y bona Pascua, Rocío.
M'encanta, Roser, com descrius aquest moment màgic del dia que s'acaba... i, curiosament, és quan bull la vida vora l'estany. Un poema preciós, vénen ganes d'anar aquesta tarda vora el llac i gaudir del moment. Per si de cas no podem, els teus mots ja ens n'han fet una avançada.
ResponEliminaGràcies, Roser i bon Abril!
Moltes gràcies August, per les teves amables paraules...Fa uns anys que en feia molts de poemes, ara sembla que la inspiració, fa vacanses i vaig viure uns quans anys molt a prop, però mai havia aconseguit ser-hi al capvespre, que realment és quan té més vida!
EliminaPetonets i bon abril també per a tu.
Bom dia minha querida amiga, obrigado por nos trazer esses maravilhoso poema, te desejo muita saúde.
ResponEliminaHola Luiz, gràcias espero que el traductor te haya permitido entenderlo un poco
EliminaQue tengas una feliz semana.
Ja es veu que la primavera t'inspira, o almenys ho feia el 2014!
ResponEliminaTens raó XeXu, va ser una época de florida de la inspiració, ara està una mica ensopida...
EliminaQue tinguis una bona setmana.
¡Hola, Mª Roser!
ResponElimina¡Qué bellísima imagen, amiga! Y le has cantado al unísono, unos bonitos versos describiendo muy bien este lugar de ensueño, ese dulce atardecer que refleja en el agua tranquila del lago. Sin duda inspirador de poetas.
Fue un placer haberte conocido, Roser, gracias por tu amistad. No te digo adiós, te digo hasta siempre, amiga. Pienso que volveré, aunque tarde un tiempo…
Un brazo inmenso, mi gratitud y mi gran estima.
Se muy, muy feliz.
Hola Marina!
ResponEliminaEl fotógrafo es un artista, yo me aproveché de tanta belleza!
El placer también ha sido mío Marina. Espero con ilusión volver a leerte muy pronto. Hasta siempre también amiga y cuídate mucho. El bloc será durante este tiempo, menos sensible.
Muchos besitos amiga y se feliz.
El Segi fa unes fotos espectaculars, com aquesta. Quants records et deu portar, quan hi vivies i et vaig venir a veure . El poema que l'acompanya molt escaient.
ResponEliminaPetonets
Anna
Somente a arte nos consola nesses tempos tão difíceis.
ResponEliminaPoesia, musica, desenhos e uma boa xicara de café para aguçar a inspiração.
Beijos
Joelma