BANDERA NEGRA
Aquesta setmana he estat uns dies fent turisme rural amb la família, prop de Cardona( Bages). Varem visitar el castell, les mines de sal i fins i tot, vam anar a la masia on va néixer la mare, ja al Solsonès. Va ser una sortida per recuperar records...
Però ara us vull explicar el perquè d'aquest títol:
Durant la guerra de Successió entre els borbònics(Felip V) i els austriacistes( Carles d'Austria), el castell de Cardona va patir més d'un setge. A finals del 1.711, els borbònics van conquerir la vila de Cardona i es pensaven , infeliços ells, que el castell cauria fàcilment; no comptaven amb l'esperit patriòtic dels seus habitants, manats pel coronel Desvalls, un gran heroi. Sota el seu comandament, els 2.000 soldats del castell, van oposar resistència a un exèrcit d' 11.000 borbònics, durant 34 dies i malgrat la diferencia numèrica, en van sortir victoriosos.
Com a símbol d' aquesta victòria després d'una resistència tan aferrissada, van adoptar la bandera negra.
 |
| L'eixerida Blanca ens dóna la benvinguda al castell. |
 |
| L'aguerrit coronel Desvalls. |
El castell de Cardona, convertit avui en parador de turisme, és el símbol de la resistència catalana a la Catalunya central i, al mateix temps, representa la cara menys amarga de la derrota del 1714, ja que va ser una fortalesa inexpugnable. Finalment , quan va caure Barcelona, el castell va capitular, doncs no tenia sentit que lluitessin ells sols.
 |
| La Blanca preparada per la lluita. |
 |
| El coronel Desvalls, atalaiant la llunyania. |
Aquest any es pot visitar, tenint per guia el coronel Desvalls, heroi austriacista i la Blanca, representant de la gent del poble, que abillats amb vestits de l'època, expliquen la història del setge més important que va patir el castell.
 |
| La Blanca, l'heroïna del poble, al claustre del castell. |
 |
| El coronel ens presenta la Bandera Negra. |
Em sap greu que ja hagi passat Sant Jordi, perquè us volia recomanar un llibre titulat, Bandera Negra, de Jordi Santasusagna,( el coronel Dasvalls) novel·la basada en el setge de Cardona, del 1.711, de l'editorial Gregal. Però penso que tots els dies són bons per agenciar-se un llibre que ens ajudi a conèixer una mica més la nostra història.
 |
| Els dos herois contents per la victòria. |
 |
| L'Aina i la Roser ben equipades per resistir el què calgui. Sort en tindrem dels herois! |
Si voleu saber la llegenda de la Torre de la Minyona feu clic al següent enllaç:
M. Roser Algué Vendrells
Una molt bona història que jo no coneixia, fins avui. Bona visita per el que veig
ResponEliminaDoncs mira Joan, jo hi havia estat moltes vegades, però tampoc sabia la història del setge del castell...Realment és un orgull per un poble, poder dir que el seu castell mai l'ha conquerit ningú...
EliminaPetonets, Joan.
Gràcies per estes pinzellades d'Història, Roser :) Jo tampoc ho coneixia...
ResponEliminaBoniques fotos, eixe castell se'l veu fort i resistent, m'agrada :)
Un abraç
El castell és impressionant, tant vist des de fora, com per les extraordinàries vistes que té, realment és un castell inexpugnable i està bastant ben conservat...Jo , que sóc filla de molt a prop, tampoc coneixia aquesta part de la història!
EliminaPetonets, Ximo.
I tant que cada dia és bo per firar-se un llibre, no cal que sigui Sant Jordi! Bona crònica de la visita, fa molta gràcia aquesta foto on sortiu l'Aina i tu amb els herois!
ResponEliminaTens raó, qualsevol dia és bo per ampliar la nostra cultura amb la lectura d'un bon llibre, i més en aquest cas , que l'autor és del poble...És curiós com gairebé tothom coneix els fets del 1714 de Barcelona, i ens oblidem de les lluites que van mantenir alguns castells de l'interior, que posaven fre a les tropes que pretenien ocupar la capital, moltes vegades amb pocs homes. Eren uns autèntiques patriotes i defensaven la terra amb tot el què tenien al seu abast...
EliminaÉs un foto simbòlica, però potser sí que ens farà falta l'exemple d'aquells herois!
Bona nit, XeXu.
No fa massa que vaig ser-hi... Vaig llegir la llegenda de la torre de la minyona i també aquesta història del 1714 i la resistència del castell de Cardona. Ha estat un bon recordatori el teu post...
ResponEliminaBona nit, M. Rose
Va ser una visita al castell , diferent de les que havia fet sempre i molt instructiva...A més els " herois" ho feien molt bé i ens sentíem transportats a l'època amb molts ganes de resistir...Potser ens tornarà a tocar fer-ho , encara que ara sigui una resistència pacífica...
EliminaNo et preocupis Carme, de fet ja es pronuncia sense la r...
Petonets, de bona nit.
Uix... M'ha fugit la teva r final M Roser...
ResponEliminaTinc el llibre a la tauleta pendent de començar. Gràcies per la crònica i per les fotos!
ResponEliminaTens el llibre, Bandera negra? jo encara no, tinc l'Aleman que és del mateix autor i és una història sobre les mines de Cardona...
EliminaGràcies a tu per venir- me a veure.
Petonets, Carme.
Hem de prendre exemple de la resistència de Cardona. Aquest cop vencerem, amb les "armes pacífiques" de la democràcia.
ResponEliminaQuin mal pare va tenir la minyona. El pitjor que es pot fer: assassinar una filla.
Fita
I tant Xavier, ja has vist que jo ja ja vaig equipada amb un bon fusell bé, no deixa de ser un símbol perquè ara les nostres armes seran pacífiques com molt bé dius tu.
EliminaTots aquests castells tenen alguna llegenda que ens posa els pels de punta, però formen part de la tradició popular!
Bona nit, Xavier.
Quantes coses interessants que tenim i que potser no tots sabem. Gràcies, Roser, perquè entre els uns i els altres anem completant el nostre paisatge i coneixent la gent de bona pasta.
ResponEliminaUna abraçada de vespre blau marí amb vaixells il·luminats com castells en la fosca.
Som un país molt ric en història Olga i encara hi ha qui ens ho discuteix (això del país). Seria fantàstic que ens poguéssim fer el nostre paisatge a la mida, on sempre estiguéssim rodejats de bona gent...
EliminaM'agrada molt aquest abraçada, fins aquí m'arriben les llumetes, com petites lluernes marineres...
Petonets per a tu, amb olor de flors boscanes.
Tant a prop que hi som i és una visita que encara tinc pendent. Volem anar-hi algun dia d'aquests que es fan les representacions . Molt maques les fotos. Tampoc coneixia la història de la bandera negra.
ResponEliminaPetonets amb gust d'història M. Roser.
No em diguis Anna, tu que has recorregut tant de món...Això no pot pas ser. Està bé que aprofiteu aquestes visites guiades. Per desgràcia desconeixem molts episodis importants de la nostra història ( almenys jo), serà qüestió de posar-hi remei...
EliminaPetonets, per celebrar que hem guanyat algunes batalles.
bons records personals i repàs històric! qui perd els orígens...jo m'estic llegint història de Catalunya, d'en Toni Soler , la història l'hem de tenir present
ResponEliminaI tant, què seriem sense historia...Jo ara estic llegint l'Aleman, que és del mateix autor de Bandera Negra, però parla de les mines, de Cardona...Podem prendre model d'aquells herois, encara que sigui pacíficament.
EliminaBon vespre.
A les mines de sal vaig ser-hi fa un munt d'anys però el castell no el conec. Potser aquest estiu ens animem a visitar-lo
ResponEliminaDoncs mira Loreto, penso que ara seria el moment ideal, ja que podríeu escoltar la seva història d'una manera força amena...
EliminaBon vespre.
Conèixer la història és conèixer-nos una mica més.
ResponEliminaQuan llegeixo alguna em trasllado a la meva infància, quan asseguda a la taula camilla, la meva àvia m'explicava les ventures i desventures de la gent del poble en temps de guerra i fam ... esperem que la nostra lluita sigui sempre pacífica.
Aferradetes i bon cap de setmana!
Tens raó Lluneta i cada dia ens adonem que ens queda moltes coses per saber-ne que són importants... A mi me les explicaven els meus pares, ja que van patir la guerra i sobretot la duresa de la postguerra...Penso que hem d'aprendre molt dels herois, encara que nosaltres lluitem amb paraules, sobretot el seu esperit de resistència...
EliminaPetonets de bona nit.
Un post molt interessant. No sabia la història dels castell ni aquesta llegenda tan romàntica. Veig que t'ho has passat la mar de bé. I ben acompanyada!
ResponEliminaEsteu molt maques l'Anna i tu a la fotografia.
Petonets!
Jo sabia la llegenda , però no la historia del setge i això que sóc filla de ben a prop, potser és que la derrota final del 1714, ens va fer oblidar que també havíem guanyat batalles...
EliminaJa ho veus, nosaltres preparades per resistir, encara que sigui simbòlicament...
Si que m'ho vaig passar bé, a més feia molt de temps que no sortia!
Petonets de bona nit.
Gràcies, M. Roser, per aquesta història de resistència i coratge. En aquests moments ens ajuda veure que els més poderosos i nombrosos no sempre tenen l'última paraula.
ResponEliminaI tant Mònica, encara que sigui d'una manera simbòlica, els hem de tenir com exemple...En sembla que necessitarem tots els herois, que ens vulguin donar un cop de mà...
EliminaPetonets i bona setmana.
Ui, quina por que em fas, M. Roser, aferrada a aquest trabuc o com es digui! :) Jo tampoc coneixia la història, moltes gràcies per apropar-nos-la!
ResponEliminaUna abraçada!
Has vist Montse, és que no vull que m'agafin desprevinguda, he, he...Potser aquests herois del passat ens seran un exemple a seguir, encara que enlloc de fusells, ara fem servir paraules! Sempre és agradable compartir la nostra història i és que encara hi ha fets del passat que desconeixem.
EliminaPetonets, Montse.
Curiosa història i més curiós encara que el color de la bandera fos el negre.
ResponEliminaTrobo que és una història que ens parla de l'amor a aquesta terra, que ja tenien els nostres avantpassats...També a mi em sembla curiós el color de la bandera...
EliminaPetonets de bona nit.
Fixa't Roser, tanta parafernàlia amb el setge de Barcelona i mentre aquesta queia, Cardona encara resistia. M'apunto el llibre. M'has fet agafar ganes de llegir-lo.
ResponEliminaÉs que Barcelona empre s'endú els honors i no em sembla gents just...Ha de ser un honor pel poble tenir un castell que mai ha estat conquerit, a veure si aquells herois ens donen un cop de mà...
EliminaPetonets, Teresa.
Hola M. Roser.
ResponEliminaA les 18 hores, estic passejant al teu costat, amb la meva imginació, ajudada per les boniques fotografíes, gràcies per explicar l´historia.Jo no n´estava assabentada.
Quine nena més bonica es la teva nebodeta ¿oi?.
I a tu s´et veu feliç.
Saps jo ara m´he fet d´una Asociació de Poetes, pintors, rapsodes, fiotografs i estic aprenent declamació es diu Mistium.De tant en tant llegeixo poemes.
O sigui que entre les Cárites, aquesta Associació, un altre, el facebook, la casa, no tinc tant de temps per el blogs i posteijo menys.
Aixís i tot amb toca matinar molt si vull arribar a tot.
Reb molts petons de la teva amiga, Montserrat
Hola bonica! gràcies per acompanyar-me en aquesta pujada al castell, podem contemplar el paisatge...Hi ha moltes anècdotes de la nostra història que no coneixem i va bé de tant en tant algú ens les faci conèixer.
EliminaLa meva reneboda és una preciositat, segurament pel seu exotisme,,,És mulata, perquè el pare es africà i la meva neboda és ben blanqueta, de vegades li diuen si és adoptada i ella diu no, no, l'he parida jo...
Caram noia i d'on treus el temps per fer tantes coses? Jo faig el què puc, però tu em guanyes, és clar que jo em passo tres hores cada matí a l'escola...
Ai jo matinar no, el que faig és "nocturnejar", he, he...
Molts petonets també per a tu, Montserrat.
Es una bona excursió i per aprendre molt ! També la tinc pendent.... no fa molt vaig veure un documental sobre la història que relates del castell i em va agradar força i ara , me l'has recordat !
ResponEliminaMolt bona recomanació la teva !! Bon dijous , Roser , una abrasada !!
Si que val la pena, perquè és un lloc amb unes vistes fantàstiques i perquè sempre és bo conèixer més coses de la nostra història, jo que vaig néixer ben a prop, no coneixia aquesta anècdota del setge i això que hi he anat moltes vegades al castell... Jo també vaig veure'l aquest reportatge que dius , era molt interessant.
EliminaJo, que ja tenia un llibre d'aquest autor, ara m'he comprat aquest, em farà gràcia tornar a reviure la història.
Petonets, Artur.