Subscribe:

diumenge, 4 de maig de 2014

UN SOL  UNA MICA JUGANER...

Com podeu veure, són dos quarts de sis de la tarda i el sol toca de ple a la paret de la meva cuina, però, ves per on, la finestra està orientada a sol ixent...




Potser és cosa de màgia...

M. Roser Algué Vendrells

46 comentaris:

  1. Hola M. Roser.
    Una fotografía molt bonica.
    Avui si que et comento desseguida.
    La fotografía té les seves sorpresas.Aquesta m´encanta.
    Bona nit i petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montserrat, moltes gràcies, avui has guanyat el premi a la puntualitat...
      És que de vegades el què veiem no es correspon a la realitat, que la llum , despista molt... Deixaré passar uns quants per donar la solució, sempre va bé una mica de suspens!
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  2. La màgia d'algun reflex... potser...

    Bona nit, M Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus Carme, avui m'ha vingut de gust jugar una miqueta...Calent, calent...
      Bon vespre.

      Elimina
  3. Algun físic a la sala que ens pugui explicar el fenomen?

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, no sé si n'hi ha cap, però també acceptarem algun il·lusionista...
      Bon vespre.

      Elimina
  4. La màgia sempre ens sorprèn, per això és diu màgia i no realitat. ;)

    I amb aquesta imatge i la teva bona tria musical ... a somiar!
    Bessets, nina! ☽

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades la màgia ens sorprèn, perquè només és com captem la realitat...

      Això, somiarem amb la llum del sol i la música de fons, d'una tarda de finals de març...

      Petonets màgics, Lluneta.

      Elimina
  5. Estimada Ma. Roser:
    Veig que vols que ens fixem en l'hora que és quan fas la foto i per això ens ho fas notar: sí, hi ha un rellotge que marca l'hora. Però, però, eh? Rosereta, això no vol dir pas que, efectivament, fos l'hora que tu ens vols fer creure que era, quan vares fer la fotografia. Jo penso que tu, juganera de mena, abans de fer la foto, vas despenjar el rellotge de la paret i vas canviar-hi l'hora i apa! a revolucionar les lleis de la física, les lleis naturals... Però no "cuela", no, que et penses que som així d'innocents o què, xata? Ara, tot s'ha de dir, la teva cuina és percep com a lloc summament acollidor, amb aquesta taula blanca i el gerro amb la flor. Un bon lloc per prendre-hi una tassa de cafè o d'herbetes, segons els gustos, i encetar-hi una conversa interessant. I si, de debò la situació és tal com l'expliques, potser és que ca teva és un aixopluc on la màgia hi té cabuda i, aleshores, de segur segur que si mires amb atenció les torretes de flors, hi podràs observar -cap al tard, això sí- com surten a prendre la fresqueta els follets que viuen dins les arrels de la teva vegetació casolana. Res d'estrany, perquè la fantasia es fa realitat allà on hi viuen éssers humans... màgics. (Eih! que no t'estic fent la pilota, t'ho dic per experiència, jo també sóc màgica, ves que hi farem, si som així...).
    Petons de fada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí que era això, doncs que et pensaves noieta? Tenia ganes de protagonisme i vaig empescar-me una novel·la de misteri, Ves per on, jo em refiava de la vostra candidesa...però ja veig que sou més vius que una guilla...Mecatxis!
      M'agrada que t'agradi la meva cuina, que va tenir l'honor de ser observada pels teus ulls inquisidors...
      Segur que els éssers fantàstics del meu jardí casolà, estan molt contents de viure-hi, que jo sóc la seva fada padrina, encara que ara rondinen perquè els tinc una mica abandonats (culpa del vent)...
      Oh, no et tallis pas, m'encanta que em facin la pilota, que va bé per l'auto-estima. I que no canviéssim pas!
      Petonets de fada (padrina:), a fada( jovincella:).

      Elimina
  6. Hola Coser hermosa!!
    Es una preciosa imagen,y es algo mágico el reflejo de la luz de la ventana en la pared, es algo extraño.
    Un besito y mi saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Hola Eugenia!
      Un rinconcito de mi casa, en donde el sol acostumbra a colarse de un modo un poco misterioso y que me inspiró para este pequeño juego...El misterio se desvelará en poquito tiempo...
      Un beso grande, linda amiga.

      Elimina
  7. Algun veí de l'altre costat de carrer deu tenir un vidre que, tal com diu la Carme, reflecteix la llum del sol?
    Tens dos sols, un a cada cantó de pis.
    I una cuina molt polida.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui que em sembla que us ho he posat molt fàcil, però s'ha de filar més prim!
      Sóc afortunada, no tothom té dos sols que li fan companyia...
      És que una és molt endreçada, neta i polida, he, he...
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  8. Això és perquè tens el sol i la llum instal·lada a casa, M. Roser! Molt bonica, la cuina ;) Petons i bona setmana assolellada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Sílvia, vols dir que el sol no entra, sinó que surt per la finestra...Això si que és màgia de la bona! No sé perquè, però a les fotos, la casa sempre surt afavorida...
      Petonets de sol i llum.

      Elimina
  9. El misteri del sol no el sé esbrinar però aquests passadissos tant llargs van bé perquè els nens corrin amb la bicicleta :) Una cuina molt acollidora, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic que de tant en tant el sol vulgui jugar amb mi...Llàstima, però aquí només si pot veure la Roser fent curses de tant en tant ( i és que sempre vaig esverada). La meva cuina et dóna les gràcies, he, he...Jo sóc molt casolana i m'agrada sentir-mi a gust.
      Petonets, Loreto.

      Elimina
  10. Supose que el sol no entra per la teua finestra de la cuina sinó per la que es veu al final del corredor i, per tant, deu ser un reflex en algun vidre que retorna la llum amb la intenció de daurar la teua cuina ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir, potser que ho investigui bé, però jo diria que entra per l'est i per l'oest...
      Bé, ja veus que intento despistar una mica, però sigui com sigui, jo agraeixo al sol aquesta doble entrada...
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  11. Podria ser que el sol que entra pel balcó del fons, es reflecteix al vidre de la finestra de la cuina i aquesta el retorna cap enrere, a la pared....però m'agrada més una altre explicació més poètica... la llum que es reflexa a la pared, no prove del Sol, si no de la Roser, un Sol en si mateixa, que ens il·lumina amb els seus versos !!
    hehehehe.......... Una abrasada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així m'agrada Artur, que hi posis tota la poesia del món...Ostres, ser un sol està molt bé per il·luminar-ho tot, però potser a algú que es vulgui apropar, se li cremaran les ales com a l' Ícar...Ara no sé si és positiu o negatiu! Gràcies pel bon humor.
      Petonets de llum.

      Elimina
  12. A veure si és la llum del final del túnel que tant anuncien.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves per on, no ho havia pas pensat fins i tot no sabia si existia o no, però ara que ho dius... Espero que sigui la llum que Il·lumini els nostres somnis...Veig que sóc afortunada!!!

      Elimina
  13. Tens una cuina màgica! :)

    Però... ara que no ens escolta ningú... Jo sé com la vas fer, la foto: vas accionar la càmera a distància i mentrestant tu fora al carrer estaves aguantant un súpermegaespill de 10 metres d'ample per 16 d'alt.

    Eixe és el truc que vas fer servir, "pillina" :D

    Besets :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he...Veig que em veus una mica tramposa i a més forçuda... Però t'asseguro que jo, un espill de 10m per 16m, no el podria ni moure...Si de cas amb un mirallet de butxaca!

      Si sóc màgica, bé he de tenir trucs!!!

      Bon vespre, Ximo.

      Elimina
  14. El sol juganer que fa màgia. Vol venir a visitar-te en aquesta cuina teva, tan acollidora.
    Ofereix-li algun refresc, segur que vindrà cada dia a veure`t.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que no em puc queixar, perquè el sol m'entra per tots els costats de la casa...És una bona idea això del refresc, sobretot a l'estiu; a l'esquerra hi tinc el frigorífic, només li cal obrir la porta...Però tinc l'esperança que vingui per compartir el sofà amb mi!
      Petonets , Glòria.

      Elimina
  15. Jo penso que tens algun vidre o mirall que reflecteix la llum que entra per l'altra banda. Si no ja ens ho aclariràs .
    Petonets assolellats

    ResponElimina
  16. Calent, calent...I tant , Anna, ja posaré la "solució" a aquesta llum màgica!
    Petonets de capvespre, quan el sol es pon.

    ResponElimina
  17. Roser, amb una imatge i poc text n'hi ha prou per endevinar d'on surten les teves entrades càlides i cordials, quasi mai enutjoses i sempre esperançadores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per això d'entrades càlides i cordials...Jo intento sempre donar una visió optimista i esperançadora de les coses. Si el missatge que arriba és aquest, ja estic contenta.
      Petonets, Teresa.

      Elimina
  18. Quin raconet més coquetó i acollidor... ¿em convides a un cafè?. Tu ets com deia Verdaguer: "La margarida dels marges / porta un sol pintat al cor..." El sol t'acaricia la casa, de llevant o de ponent i, de propina, per l'efecte mirall.
    Bona vesprà, que diuen els amics de més al sud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, a un cafè o a una til·la, es pot escollir...Saps què passa Olga, que jo sóc molt casolana, aleshores procuro tenir-ho tot senzill, però de manera que m'hi senti a gust.
      És veritat, el sol em toca des de la matinada, fins al ponent...Quan em vaig comprar el pis ho vaig tenir molt en compte. Gràcies per comparar-me amb aquestes imatges tan belles d'en Verdaguer...Una mica silvestre si que m'hi sento!
      Petonets, Olga.

      Elimina
  19. A veure, sol ixent, la cosa és que són quarts de sis però del matí, que és l'hora que vos us lleveu per preparar el cafè i les torradetes. Ara vos em direu, amb aquesta saviesa que Déu us ha donat: "però es que a dos quarts de sis del matí,a l'estiu tot just clareja, però no hi ha sol" i això no és ben bé així, ja que, com tothom sap, el sol surt per la cuina de la Roser i es pon per l'oest. Enigma resolt.

    ResponElimina
  20. Us asseguro, benvolgut Gregori, que a quarts de sis del matí, la Roser encara està plàcidament, en braços de Morfeo...Per això no us pot dir que passa amb el sol a aquestes hores tan intempestives, on aneu a parar...O sigui que ella dona fe, signada pel notari, que és sol ponent.
    Ara entenc perquè sovint està núvol fins que es lleva la Roser, que va cap a la cuina,
    i activa el mecanisme solar...I aleshores surten tots els veïns i li fan l'ona!
    Molt bona solució!!!

    ResponElimina
  21. Jo ja arribo a joc fet, però encara soc a temps per dir-te que m'agrada molt aquest raconet de casa teva... amb aquesta llum i aquest sol juganer que tot ho il. lumina...
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse...A les fotos, aquests racons casolans, trobo que es veuen molt més atractius...Segurament, l'amic sol n'és el causant i és que dóna tanta vida!
      Petonets, Montse.

      Elimina
  22. Ja ens has donat la solució, però no deixa de tenir la seva màgia.

    Molt bon dia, nina!
    Bessets juganers ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer dia que me'n vaig adonar em va semblar molt curiós...Quan es repeteixi el doble sol a la tardor, comptaré els dies que dura!

      Bona tarda Lluneta, i molts petonets assolellats.

      Elimina
  23. una bona claror, Roser
    (ja tinc Bandera Negra)
    gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant bona, Jordi, sempre dóna alegria, sigui primavera o tardor...Fixa't, m'has passat al davant, que a mi encara no m'ha arribat, hauré de fer un truc a la llibreria...
      Petonets, Jordi.

      Elimina
  24. Hola M.Roser.
    Ja he llegit la solució a l´entrada més recent.
    Que n´ets d´ingeniosa, amb aquestes endevinalles.
    Reb una abraçada desde la lluna de Valencia, que aquest matí he captat avans de les 7h.
    Petonets, Montserrat

    ResponElimina
  25. Quan vaig descobrir aquest sol que m'entrava d'una manera màgica, ho vaig trobar molt curiós... I a tu se't pot dir sense que sigui una ofensa, que estàs a la lluna de València, he, he...Jo la miro a les dues de la nit i tu a la set de la matinada; avui segur que encara serà igual de bonica.
    Petonets, Montserrat.

    ResponElimina
  26. Ja he llegit la teva resposta a aquest fenòmen màgic!, quina gràcia explicant el fet.
    Sigui pel que sigui, la foto de la cuina és molt bonica i el solet sempre es ben rebut, oi?, gaudeix-lo per tots els raconets.

    Petons i bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan em vaig comprar el pis el primer que vaig mirar, va ser que li toqués el sol per totes bandes i realment en gaudeixo, sobretot a l'hivern que l'utilitzo d'energia renovable...
      Són d'aquelles coses que durant molt de temps et passen desapercebudes i un dia no saps per què, te n'adones i et fa gràcia...
      Petonets i bon diumenge.

      Elimina