EL  GROC  DE  LES  GINESTERES

El diumenge, abans d'anar a votar vaig anar a fer un tomb per la natura; segurament necessitava que m'inspirés. La muntanya de Collserola és ara tot un regal per a la vista. És l'esclat de la primavera. Hi ha una munió de colors: verd, rosa, lila, blau taronja, vermell i , sobretot, el groc de la ginesta, que cobreix mig vessant de la serra i ens ofereix el seu perfum que, malgrat la crisi, és a l'abast de tothom. I em va semblar que el vent xiuxiuejava  els versos d'en Maragall:

" La ginesta altra vegada, 

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada.

que ve el temps de la calor"...

Aleshores vaig recordar que jo tenia un senzill poema sobre la ginesta, i que n'havia fet un post, el maig del 2011 i com que ja fa uns anys...

La ginesta

La ginesta és de les plantes

silvestres, la de més flaire,

segons cada hora del dia

fa una sentor apropiada.

Al matí, després de l'alba,

fa olor de dia que neix

i us encomana energia

a mida que el nou jorn creix.

Pel resol, cap a la tarda,

fa olor de fer migdiada

i us estireu sota un arbre,

fixant al cel la mirada;

Veient els núvols passar,

imagineu mil figures,

figures de sucre i nata,

de dolços i confitures.

Sol ponent, a l'hora baixa,

fa olor de trobar el camí

que us durà cap a la llar,

que heu deixat de bon matí.

I si mireu endarrere

veureu tots els camps daurats,

del groc de les ginesteres,

que us han deixat perfumats.

M, Roser Algué Vendrells