MATINADA
 |
| Matinada. Autor ? |
És
a trenc d’alba,
d’un
dia de primavera
que
ja s’endevina màgic.
Surto
de casa
deixant
enrera el poble,
mig
adormit encara.
+ramon+mas.jpg) |
| Pastures de primavera. Ramon Mas. |
Els
lladrucs dels gossos
que
em miren encuriosits,
em
donen el bon dia.
M’endinso
en la verdor.
El
camp és com un gran mar,
on
treuen el cap
infinitat
de petites flors,
com
les primeres violetes
que
escampen arreu la seva olor.
 |
| Tapís primaveral. Ramon Mas. |
M’assec
damunt l’herba.
Tinc
les mans xopes de rosada;
de
la rosada que brilla
amb
els primers raigs de sol,
dins
la màgia del mirall,
sortit
de l’encantament d’una fada.
Miro
al meu voltant.
Estic
sola.
Només
jo i la natura.
Tanco
els ulls un instant,
tot
és pau...
Però
no silenci.
 |
| Tonalitats en groc i verd. Ramon Mas. |
Sento
dringar suaument
les
esquelles dels ramats,
que
pasturen mandrosos
en
un camp a prop meu.
Els
ocells m’acompanyen
com
en un concert matinal
i
anuncien amb joia
el
despertar d’un nou dia.
 |
| Petit i eixerit. Ramon Mas. |
Arreu,
tot parla de vida.
Vull
marxar i no puc;
m’és
difícil trencar l’encant
d’aquest
instant màgic.
Finalment,
reprenc el camí
amb
la il·lusió i l’esperança,
de
reviure aquests instants
moltes altres matinades.
 |
| Primaveres. Ramon Mas. |
Hiperbonic! Com ho és sempre l'inici del dia.
ResponEliminaGràcies Helena, quan comença el dia és com una porta que s'obre, i ens deixa veure tot el què durant la nit la natura ens ha preparat...I si és primavera i estem a la muntanya...
EliminaBon dia Helena.
Un dels moments més íntims i bells, i més si pots gaudir-ne en solitud i silenci, sabent mirar tot allò que m'envolta amb els ulls de l'ànima. Comparteixo instants així amb tu, M. Roser. D'aquí uns dies marxo a Montserrat tota sola una setmana, precisament per poder retrobar-me amb moments com aquests que tan bé descrius... Tant el text com les imatges són molt boniques!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Gràcies Montse. Jo penso que aquests moments, viure'ls amb solitud, és fantàstic; tota la natura s'ha empolainat només per tu...Jo n'he viscut molts i m'han fet sentir feliç. Que bé Montse, segur que les teves passejades matutines t'ompliran de joia, de pau i serenor. Aquestes imatges tan boniques, són d'un fotògraf que me les deixa posar...
EliminaMolts petonets i bona estada a Montserrat,
Tots els moments del dia tenen la seva gràcia. Jo em quedo amb la matinada. M. Roser, coincidim, fins i tot en el post.
ResponEliminaFita
És veritat el dia, pel sol fet de tenir la sort de viure'l amb il·lusió, sempre és ple de bons moments, però la matinada, si és primavera i el camp porta els seus millors ornaments, és una meravella de vitalitat...També m'agrada el capvespre, però els sentiments que desperta són més nostàlgics, però igual d'agradables.
EliminaBon diumenge, Xavier.
ResponEliminaBell poema, M. Roser. L'estat vital del ser en unitat amb la natura; la voluntat de voler tornar a viure un moment semblant. I un vers com "tot és pau / però no silenci. Elegia
a la bellesa, evocadora i lírica. Gràcies, des de El Far.
Gràcies Jordi. Moltes vegades m'ha corprès aquest sentiment de mirar al voltant i sentir que formo part del paisatge...Suposo que és aquesta sensació de pau!
EliminaSi l'escoltes bé, la natura sempre et regal sons , gairebé imperceptibles, que embelleixen cada moment...
Bon matí de diumenge, al teu Far.
Tens l'art de transmetre la bellesa d'instants bonics amb tota l'esplendor i la senzillesa del món. Que bonic!
ResponEliminaMoltes gràcies Silvia, però el mèrit no és meu, sinó de la natura que m'enamora i fa que transmeti aquests moments, tal com jo els visc!
EliminaPetonets de diumenge.
Quin goig de matinada ens descrius, amb paraules i amb imatges.
ResponEliminaÉs que jo he viscut moltes matinades sentint la màgia de la natura i m'agrada compartir aquest sentiment...Les imatges, tan boniques, són d'un fotògraf que capta molt bé els paisatges.
EliminaPetonets.
M'agrada que tot sigui pau però no silenci, m'agrada la fressa de la natura. Preciós poema.
ResponEliminaMoltes gràcies Loreto, tens raó els sons de la natura afegeixen bellesa al paisatge...Una petita història, com la majoria dels meus poemes.
EliminaPetonets, d'un matí de diumenge.
precioses poetessa natura, matinades poètiques
ResponEliminaGràcies Elfree...És que a mi la natura em sedueix amb la seva bellesa, en aquest cas de matinada, però els capvespres també s'ho valen...
EliminaPetonets de diumenge.
El despertar dels colors avivats per la rosada posa lleugeresa als nostres peus i fa somriure l'ànima.
ResponEliminaI tant Olga, les plantes brillen com si les haguessin regat a la nit i acabem amb els peus molls de la rosada...L'ànima s'alegra amb la bellesa de la natura, i s'omple de sentiments joiosos!
EliminaBon vespre, Olga.
Un preciós despertar pel colors de la vida, entenc com et costa tornar a casa.
ResponEliminaAferradetes dolces! ☺
Doncs si Lluneta, de vegades deixar tanta bellesa, representa un esforç, però saps que un altre dia, podràs tornar a viure moments semblants i això et reconforta...
ResponEliminaPetonets de rosada.
Unes imatges precioses per acompanyar una bella poesia. Descrius meravellosament aquesta passejada a trenc d'alba.
ResponEliminaEstic disposada a acompanyar-te si la vols repetir :)
Petons!
Moltes gràcies Glòria...Jo estaria contenta d'anar a passejar amb tu, però al camp eh? que la natura sembla més autèntica...
EliminaN'havia fet moltes, quan tenia els paisatges, gairebé a tocar de casa, o quan feia turisme rural...
Bon vespre de pluja, Glòria.
En despertar el dia, quan la natura es lleva i ens regala els seus aromes i colors regats de fresca rosada, és quan sentim que de veritat existim.
ResponEliminaAbraçades d’anada, M. Roser. Molt belles reflexions embolcallades de poesia.
I tant Papallona, quan es lleva , la natura fa un gran badall i ens regala tota la seva bellesa, embolcallada amb els lluentons de la rosada...Aleshores mirem el paisatge que ens enlluerna amb els seus colors i ens impregna amb les seves olors i pensem que el món és molt bonic i val la pena ser-hi.
EliminaPetonets dolços de tornada,
Una màgica matinada de primavera quan neix el dia i tot s'omple de vida, tot reneix. Bonic poema, acompanyat d'unes belles imatges.
ResponEliminaPetonets matinals M. Roser
Anna, segur que tu n'has viscudes més que jo, d'aquestes matinades que et fan agrair el fet de viure, per poder-les contemplar. Des del teu raconet del Berguedà, gairebé se'n podria viure cada dia una de diferent.
ResponEliminaFes-ne alguna per mi, Anna.
Petonets, de rosada.
Boniques matinades, versos bonics :)
ResponEliminaUn abraç.
Moltes gracies Ximo, la natura sempre ens regala situacions agradables, però unes matinades de primavera , quan el sol ens dona el bon dia i fa brillar el vel de la rosada, ens omplen de calma i de pau...
EliminaBon dia, Ximo.
¡Hola, Roser!!!
ResponEliminaNos dejas un bello post que nos habla de la naturaleza en eso versos hermosos y las imágenes que no son menos bellas. La primavera nos invita a contemplar su resplandor su encanto.
Es verdad, el campo la explanada, cuando se llena de flores es tan mágico como la inmensidad del mar; cuando los rayos del sol -reflejan sus olas rizadas, es un espectáculo maravilloso.
Siempre es agradable y bellísimo el amanecer, también lo es el crepúsculo.
Gracias, Roser: por compartir tus bonitas letras.
Ha sido un inmenso placer pasar por tu casita virtual.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo y se muy- muy feliz.
¡Hola Marina!
EliminaComo puedes ver yo soy mucho de campo, pienso que en él la naturaleza se nos muestra con toda la variedad de su belleza...I si es primavera y el rocío refleja el sol que nos da los buenos días, un encanto.
Pero también me gusta mucho el mar, aunque no lo tengo tan al alcance de mis passos, pero también és una preciosidad quando el sol se refleja en sus aguas, mansas o embravecidas.
Pienso que el amanecer, trae la ilusión de un nuevo dia y el crepúsculo, hace fluir sentimientos de nostàlgia.
A mi también me gusta venir a descansar un rato en tu casita...
Muchos besitos de colores.
M.Roser (Avui amb M.), encomanes la teva estimació per la natura i fas venir ganes de passejar de bon matí. Donar un bon dia com aquest no té preu. Felicitats al Ramon Mas per les fotos. I una abraçada.
ResponEliminaHola Teresa, me n'he fet uns bons tips de caminar pel camp de matinada( abans, ara no)i és un autèntic plaer veure que al teu pas es va despertant la natura...
EliminaQue tinguis un bon diumenge, amb vot inclòs...
Segur que vindran mes matinades, tant boniques com aquesta, Roser !!
ResponElimina"Tot es pau....però no silenci " Aquests dos versos m'agraden, reflecteixen molt be aquesta sensació que si troba , en la teva passejada !!
Bones matinades, Roser !!
Espero que sí, que en vinguin més, Artur...És tan agradable passejar, quan la rosada brilla amb els primers raigs de sol...I si l'escoltem bé, la natura sempre ens parla!
EliminaI bons capvespres , Artur!
Preciós M. Roser.
ResponEliminaQuina grandesa tenen les teves Petiteses.
Bona nit bonica.
Petons, Montserrat
Moltes gràcies Montserrat, i és que les petiteses són la sal de la vida...
EliminaPetonets i bones matinades de primavera, Montserrat...
Tot un esclat de bellesa visual i literària que m'ha transportat al món de quietud fresca que descrius, i això només ho pot fer qui veritablement estima la natura i la viu.
ResponEliminaMoltes gràcies Mònica, si he estat capaç de transmetre't aquesta sensació, estic contenta...Sovint, quan em perdo per les muntanyes, em sento com si formés part del paisatge...I com que la natura és agraïda, em sembla que també m'estima i em regala tota la seva bellesa!
EliminaBon cap de setmana.