Subscribe:

divendres, 30 de maig del 2014

EL  GROC  DE  LES  GINESTERES

El diumenge, abans d'anar a votar vaig anar a fer un tomb per la natura; segurament necessitava que m'inspirés. La muntanya de Collserola és ara tot un regal per a la vista. És l'esclat de la primavera. Hi ha una munió de colors: verd, rosa, lila, blau taronja, vermell i , sobretot, el groc de la ginesta, que cobreix mig vessant de la serra i ens ofereix el seu perfum que, malgrat la crisi, és a l'abast de tothom. I em va semblar que el vent xiuxiuejava  els versos d'en Maragall:

" La ginesta altra vegada, 
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada.
que ve el temps de la calor"...

Aleshores vaig recordar que jo tenia un senzill poema sobre la ginesta, i que n'havia fet un post, el maig del 2011 i com que ja fa uns anys...










La ginesta

La ginesta és de les plantes
silvestres, la de més flaire,
segons cada hora del dia
fa una sentor apropiada.

Al matí, després de l'alba,
fa olor de dia que neix
i us encomana energia
a mida que el nou jorn creix.

Pel resol, cap a la tarda,
fa olor de fer migdiada
i us estireu sota un arbre,
fixant al cel la mirada;

Veient els núvols passar,
imagineu mil figures,
figures de sucre i nata,
de dolços i confitures.

Sol ponent, a l'hora baixa,
fa olor de trobar el camí
que us durà cap a la llar,
que heu deixat de bon matí.

I si mireu endarrere
veureu tots els camps daurats,
del groc de les ginesteres,
que us han deixat perfumats.




M, Roser Algué Vendrells

34 comentaris:

  1. O el perfum d'uns versos en groc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que en fa d'olor la ginesta, i és inspiradora de versos, encara que siguin d'estar per casa...
      Petonets, Novesflors.

      Elimina
  2. Sempre m'admira aquesta facilitat que teniu, de saber expressar poèticament tot allò que veieu i us agrada...Molt maca aquesta definició de la ginesta!!
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies noieta, és que durant un temps, quan anava a la muntanya, sempre portava una llibreta, m'asseia sota un arbre i escrivia el què la natura m'inspirava...
      Fins que vaig deixar la llibreta a casa, perquè ja era com una obsessió i encara que fos poètica...
      Bon diumenge, Montse.

      Elimina
  3. M'ha semblat un poema molt bonic, maco i ben trenat. El que passa és que ara tinc el nas tan congestionat per l'al·lèrgia que no sento cap olor, gairebé sembla que hauríem de poder olorar amb les teves paraules, però avui no és el dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies XeXu...En Martí i Pol deia que els poemes havien de ser la meitat tècnica i la meitat sentiment...Sóc conscient que els meus tècnicament no estan a l'alçada, però tenen sentiment i mira, jo em conformo amb això...
      Ui les al·lèrgies primaverals, suposo que són ben empipadores, però quan passes pel mig de les ginesteres, de vegades tanta olor, també t'atabala una mica!
      Que tinguis un bon diumenge, XeXu.

      Elimina
  4. Sembla que l'hagi escrit Maragall el poema ;) Precioses les fotografies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia :) Ja m'agradaria assemblar-mi, encara que fos de lluny...El mèrit de les fotos és de la mare natura!
      Petonets de color groc.

      Elimina
  5. Em porto l'olor del teu poema barrejat amb el groc de la ginesta,
    seran bona companyia per volar als meus somnis...

    Nanit, bonica!
    Bessets ☽

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo te'ls regalo de bon grat, l'olor i el groc...Espero que siguin una bona companyia!
      Que tinguis bells i dolços somnis, Lluneta.

      Petonets:)

      Elimina
  6. De petita em sabia el poema de la ginesta de memòria, em sembla que el vaig aprendre d'un llibre que va regalar "La Caixa", però fins fa poc no vaig saber que era de Maragall. El teu també és preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també me'l sabia de memòria el poema d'en Maragall, de fet potser és un dels més coneguts...Fa un temps vaig fer un vídeo amb imatges i una sardana de fons mentre jo llegia el poema i va tenir moltes visites, intentaré posar l'enllaç...
      El meu és d'estar per casa!
      Petonets , Loreto.

      Elimina

  7. M'agrada el lirisme dels teus mots. De com relaciones l'hora del camí amb les olors. Sensible i preciós poema!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Jordi, tu que em llegeixes amb bons ulls... És tal com jo ho sento,
      sempre amb paraules planeres!
      Petonets cap el teu Far, amb l'airet i un raig de sol.

      Elimina
  8. M. Roser, has sabut recrear molt bé tota aquesta munió de sensacions i sentiments que neixen de la contemplació de les ginesteres, exhuberants en aquesta època de l'any. Color, aroma, harmonia, promesa del bon temps... Felicitats per haver sabut agrupar tanta bellesa en un poema!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies noieta, espero que la Nostra Muntanya, et regali tot el seu esplendor primaveral, perquè et sentis com al cel, amb tanta natura plena d'harmonia poètica...Segur que després ens regalaràs bells moments en forma de poema.
      Petonets, Montse.

      Elimina
  9. Un poema molt inspirat. Molt visual i fins hi tot perfums, gracies per compartir-lo.
    Les fotos també les has fet tu? M'agraden molt.
    Petonets, artista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, ja sap que la natura, és la meva principal font d'inspiració...llàstima no poder sentir l'olor de la ginesta! Les fotos no són meves, però les he triades amb molta cura...
      Petonets Glòria, per artista , tu!

      Elimina
  10. Ah! la mateixa diversitat de colors que es podria trobar en les seus electorals. Sortosament, aquests són efímers, a diferència de la gamma cromàtica que ens trobem en la natura, que sempre ens acompanyaran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa, vaja amb la comparació...però les paperetes totes són blanques,no? És clar tu et refereixes als colors dels LOGOS, que duren quatre dies(alguns més per desgràcia)...
      La natura sempre hi és, i comparteix la seva bellesa amb qui se l'estima...
      Que tinguis una bona setmana.

      Elimina
  11. El groc als ulls, el perfum a l'aire i el poema a la pell. Llegir-lo alegra el vespre.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a l'oïda el soroll de les abelles ( o els borinots) que la festegen...Tota una festa per els sentits!
      Petonets, Xavier.

      Elimina
  12. M'agrada la ginesta, l'olor, el color...em recorda les festes de Corpus d'abans.Com també m'agraden aquests dos bells poemes que tan be la descriuen.
    Petonets perfumats de ginesta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai sí Anna, amb aquelles alfombres que fèiem i els altars als carrers...Recordo que uns dies abans, la mainada anàvem a la muntanya a buscar la ginesta! I fa tanta olor que fins i tot, de vegades mareja una mica.
      He volgut fer la competència a tot un Maragall he, he, és un atreviment!
      Petonets, Anna.

      Elimina
  13. Una vegada que vaig anar a Barcelona amb uns amics vam estar a punt de pujar a Collserola, però al final no va poder ser, em vaig quedar amb les ganes... És bonic el color de la ginesta, ara no recordo quina olor fa.. ai... :)

    Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi pujo sovint, perquè visc molt a la vora, els diumenges al matí, acostumo a fer-hi una passejada...Realment el color de la ginesta fa que la muntanya sembli daurada. Fa una olor molt intensa, si l'olores un cop no se t'oblida pas...Llàstima que la tecnologia , encara, no permeti enviar perfums.
      Bona vesprada, Ximo :)

      Elimina
  14. Roser, quan un té un blog amb tanta solera com el teu, es pot permetre de reposar algun post de tant en tant. Així, els que no fa tant que et seguim, també el podem gaudir. A mi aquest any també m'ha sorprès la ginesta, fent els meus viatges amunt i avall per la carretera, perquè ja fa més d'un mes que està florint i encara aguanta. No sé si abans conduïa amb la vista fixa al front o què, però aquest any, la primavera i la ginesta em tenen embadalida. Petons.

    ResponElimina
  15. Caram noia, gràcies per això del blog de solera, és que li toca molt el sol, he, he...Saps què passa , que hi ha temporades que tinc més ganes d'escriure i d'altres que estic més mandrosa...A mi aquests canvis de temps em fan sentir, plof!!! I ara he passat unes setmanes una mica arrossegant les ales, per tanta meteorologia canviant...I aquesta maquinota que de tant en tant em toca allò que no sona!!!
    Ai sí , la ginesta, fa tan bonic veure les muntanyes pintades de groc. Vigila, la vista sempre a la carretera, no ens donés un ensurt tanta grogor...( jo també sóc de les que contemplo el paisatge).
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  16. ¡Hola, Roser!!!

    Bonita entrada pintada de ese bello colorido de flores de diversos colores. La Sierra de Collserola, debe estar hermosa y no cabe duda que será un placer para una mirada detenida.

    El poema te quedó precioso, con la escoba de Maragal y sus dulces de crema azúcar y mermelada, una combinación exquisita para una versos deliciosos.

    Ha sido un inmenso placer pasar por tu casa leerte y relajar la mirada con bellos.
    colores.
    Te dejo mi gratitud y mi estima. Un besote y se muy muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Hola amiga!

      Yo vivo a los pies de la sierra de Collserola y casi todos los domingos por la mañana, si hace bueno me doy un buen paseo para airearme un poco y disfrutar de las cosas bellas que nos regala la naturaleza. En este caso el amarillo de la retama, que te alegra con su color y su aroma...

      Gracias Marina por tus palabras siempre tan amables.
      Te mando muchos besos en forma de pequeños soles amarillos.

      Elimina
  17. Ha quedat una entrada perfecta, fan ganes d'anar a passejar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que t'agradi...Si sabessis la quantitat de passejades que hi he fet jo!
      Fins i tot m'he fet meu un pi, on sec a contemplar el paisatge i escoltar les petites remors de la natura; el vent entre els arbres, els ocells...
      Que tinguis un bon cap de setmana.

      Elimina
  18. Ai M.Roser!
    Es tant bonica la ginesta, es tant bonic el teu Poema.
    Quan floreix ja tenim al Corpus aprop.
    Un petó desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies bonica!
    El poema el vaig escriure a l'ombra del "meu pi" de Collserola...
    Aquest diumenge hi vaig anar a passejar i la muntanya encara és ben groga; trobo que aquest any la florida dura molt i quin perfum!
    Petonets que volen cap a València.

    ResponElimina