ABRIL VORA
EL LLAC
Quan
arriba el mes d’abril
vora
el llac reneix la vida,
tant
se val si és gran o xic;
la
vida no necessita
mesures,
per fer camí.
El
matí és una festa
de
cridòria i piuladissa;
l’hora
dolça és el capvespre,
quan
la tarda es va marcint.
Les
granotes, grills i ànecs,
joves
pinsans i orenetes,
lentament
se’n van al niu;
fins
parelles de gavines,
gavines
de terra endins.
El
silenci va caient
sobre
l’aigua de l’estany;
el
sol que ja és a la posta
ens
somriu dins el mirall.
Els
arbres del seu entorn
s’hi
banyen a frec de nit,
mentre
s’hi van reflectint
els
llumets de les masies,
que
hi ha vora dels camins.
Quan per fi la vida dorm
surt la lluna silenciosa,
tot passejant-se amorosa
vetlla amb tendresa el seu son.
 |
| Per sempre més, l'estany de Graugés. Jordi Boixader |
M. Roser Algué Vendrells ( Abril 93)
Una dolçor de poema.
ResponEliminaGràcies Novesflors, és veu que aquell dia estava especialment inspirada, he, he...
EliminaPetonets de primavera.
Això vindria a ser la versió ampliada i argumentada d'allò de 'la primavera la sang altera'. Quanta disbauxa a la natura aquests dies.
ResponEliminaMira, mai m'ho havia mirat així, però podríem dir que sí, que la natura aquests dies està especialment alterada, amb aquest esclat de vida...
EliminaBona nit, XeXu.
Ens has fet imaginar un entorn del llac molt maco i la imatge que has escollit ens acaba de completar el somni!!
ResponEliminaBon cap de setmana.
Una abraçada.
Vaig intentar que només amb les paraules, fos fàcil imaginar-se la màgia de la vida a l'entorn del llac, al mes d'abril...Aquesta foto i una altre que vaig posar en el post de la primavera, són d'un noi jove de Navàs( com jo),que fa unes fotos de muntanya fantàstiques, li demanaré si puc fer un post de promoció.
EliminaPetonets d'abril, Montse.
Tot sembla despertar-se alhora, i nosaltres no en som excepció.
ResponEliminaBon cap de setmana, Roser.
I tant, Carme, arreu on mires hi ha vida nova...I com que nosaltres també som natura, no és estrany que estem més xirois que de costum...
EliminaPetonets i bon diumenge.
Poema i imatge que formen una sola cosa, un conjunt de bellesa per gaudir-ne intensament. Gràcies, M. Roser!
ResponEliminaUna abraçada!
Em va costar una mica trobar la imatge que representés el missatge que volia transmetre amb el poema i aquesta, em va enamorar! Gràcies a tu per les teves paraules.
EliminaPetonets i bon diumenge, Montse.
si el poema es maco..la foto mes!
ResponEliminaes nota que es primavera !
petons
Penso que el poema és normalet, però la foto és fantàstica! D'autèntica primavera
Eliminaa la natura i als sentiments...
Petonets i bon diumenge.
El mes d'abril deu estar content amb aquest homenatge...
ResponEliminaT;ha quedat un poema mol maco.
Espero que sí Carme i que per això, sigui un més ben florit...Cada flor serà com un somriure!
EliminaGràcies, realment vaig descriure el llac com jo el veia...( he viscut molt a prop d'aquest llac)
Petonets ben florits.
Bonic poema M. Roser. Un cant a la vida que reneix vora el llac en arribar la primavera.
ResponEliminaVeig que encara et recordes dels bells paisatges berguedans.
Una abraçada
Gràcies noieta, és que trobo que un llac és com un petit món i amb l'arribada de la primavera, veus despertar-se la vida dia a dia...
EliminaI tant si els recordo! Quan viviem a Avià i anàvem sovint a Graugés, tot passejant...
Petonets de bona nit, Anna.
Bonic poema Roser, imagino un llac preciós..... Petonets!
ResponEliminaGràcies Anna, si que n'és de bonic aquest llac, jo vaig viure molt a prop, és clar que la foto l'afavoreix força i això és mèrit del fotògraf, de saber captar aquest instant de bellesa...
ResponEliminaPetonets i bon diumenge.
Ai, la primavera, que inspira poemes com aquest! M'agrada molt la primera estrofa.
ResponEliminaPotser sí que la primavera és l'estació que més ens inspira, per l'esclat de vida a la natura...I és que la vida pot aparèixer en l'espai més xicarró...Gràcies pel comentari. Malgrat tot, jo sóc més de tardors!
EliminaBona setmana Helena.
Feia dies que no penjaves cap poema. Veig que ha valgut la pena esperar, preciós, encara que l'abril no és un mes fàcil
ResponEliminaAixò va com va Loreto, depèn de l'estat d'ànim de cada moment, o del material que tens per penjar...M'agrada que t'hagi agradat el meu abril.
EliminaAvui, aquí, en lloc de primavera, sembla un petit estiu!
Que tinguis una bona setmana:)
:) Què bonics versos... A mi m'agrada abril, potser és el meu mes preferit, és dir adéu a l'hivern, i sense pressa caminar cap a l'estiu...
ResponEliminaUn abraç, i dolç abril!
Gràcies Ximo...És veritat l'abril és com un pont entre l'hivern i l'estiu, tot i que aquests dies té cara de posar-nos morenets amb aquest solet, però després tornarà a enyorar l'hivern...
EliminaAvui he anat a caminar per la serra de Collserola, que tinc molt a prop i feia un dia clar i radiant, semblava que l'hi haguessin rentat la cara...
Petonets i que tinguis una bona setmana:)
Estàs inspirada, M.Roser. Quin poema tan líric i visual!
ResponEliminaAi, la Primavera...
Una amiga meva molt lletraferida sempre em deia que els meus poemes eren petites històries ( escriu prosa em deia) i realment estic descrivint el llac, però mira, una mica de cada cosa...
ResponEliminaEm sembla que ja no hi ha perill que ens alteri gaire la primavera, quan en portem tantes a l'esquena...
Petonets, Glòria.
Un poema que descriu moments fins completar un dia. I dies que completen un mes. Una primavera de foc, com el de la fotografia.
ResponEliminaMaca la foto, oi? he descobert un jove fotògraf nascut al mateix poble que jo!
EliminaDons sí, és un poema que descriu com amb l'arribada de la primavera, al llac tot recomença.
Bona nit, Xavier.
M'encanten els teus poemes paisatgístics, són unes estampes precioses que parlen de l'ànima de l'entorn, de les estacions i de totes les meravelles naturals que ens envolten. I quina foto, uf...! Bona setmana, M. Roser
ResponEliminaÉs que la Roser , és una bona mica bucòlica...M'agrada molt la natura, perquè ens fa uns regals meravellosos, només l'hem de saber observar i segur que l'estimem...Sí noia, una passada de foto, d'un llac on jo he estat i feta per un noi nascut al mateix poble que jo!
EliminaPer cert, em fa il·lusió trobar-te a casa de la meva amiga Anna, saps que havíem anat al cole juntes? Fa una pila d'anys!
Petonets, Sílvia.
Un bell poema que reflecteix el canvi a la naturalesa, també en nosaltres, dins d'aquesta primavera que ja és aquí.
ResponEliminaPreciosa la imatge que has triat.
Bona setmana, nna ... bessets primaverals!!
De fet, la primavera ens sembla que és l'estació que més canvia, perquè arreu veiem renéixer la vida, les altres potser no tenen canvis tan visuals. Potser la tardor també, pels colors... Un dia faré un post només amb fotos d'aquest noi, perquè són fantàstiques!
EliminaPetonets de primavera també per tu, de tots colors com petites floretes:)
La tendresa, la quietud i el renéixer de la vida.
ResponEliminaQue els bons somnis t'acompanyin, Roser.
Què més es pot demanar, oi? El renéixer de la vida, en la quietud, ens fa sentir molta tendresa...I la foto, plasma l'encís del moment!
ResponEliminaQue els bons somnis també t'acompanyin a tu, Olga
Bonic el poema, i la fotografia fabulosa.
ResponEliminaHola Imma, moltes gràcies i és que a la primavera, tot reneix...La foto si que és una passada, s'ha de ser tot un artista per captar tanta bellesa! Estic preparant un post amb fotos d'aquest noi i posaré l'enllaç, perquè podeu veure el seu blog...
EliminaPetonets de primavera.
Lindo poema como lo es el mes de abril,con aromas a flores y hermoso colorido.
ResponEliminaUn abrazo amiga linda.
Gracias bonita, es verdad , en el mes de abril el mundo parece un gran jardin; hacia donde mires todo són flores y colores...
ResponEliminaMuchos besitos, amiga Eugenia,qual pequeñas florecillas, para que tu vida se llene de colores.
Roser, com sempre, ens fas veure i sentir el que a tu t'inspira i t'apassiona, amb paraules senzilles que arriben al cor. Potser és perquè ara estic en aquest món de blogs, però aquest any trobo la primavera molt suggerent i veig que no sóc l'única. Petons.
ResponEliminaGràcies Teresa, és que la natura m'enamora i les paraules senzilles són les meves habituals...No ho sabria dir d'una altra manera.
EliminaPotser perquè aquest any la primavera ha vingut molt aviat, i ja fa dies que arreu veiem aquest renéixer de la vida, que cada any ens regala...
Petonets primaverals.
ResponEliminaComença l'any al mes d'abril.
Des de El Far, una abraçada!
Potser hauríem de canviar l'ordre del calendari. De fet, ara és quan la vida recomença...
EliminaPetonets de colors, venen cap El Far!
Abraçada, Roser.
ResponEliminaHola Jordi, rebuda l'abraçada i molts petonets primaverals per tu.
EliminaPreciosa descripció, Roser ! A mi m'encanten les hores de la tarda, quan canvien els colors al cel i es nota aquesta quietud que descrius i va agafant lloc, son uns instants molt collidors.... i magnífica la fotografia escollida !
ResponEliminaBon diumenge d'Abril !!
Moltes gràcies Artur! La vida, que recomença...A mi també m'agrada molt el capvespre, penso que té una màgia que no té cap altra hora del dia, pels colors, el silenci...I si tens la sort de trobar-te vora un llac, com el de la foto, ha de ser com un somni...
EliminaPetonets, d'abril.
I mira que n'és de bonica la primavera, però el teu poema encara més, felicitats!!
ResponEliminaPetons primaverals!
Moltes gràcies noieta, un bonic llac com el de la foto bé es mereix una petita descripció, encara que no estigui a l'altura, però està feta amb molt de sentiment...I és que la natura m'enamora.
EliminaPetonets de mes d'abril, Audrey.
Hola M.Roser.
ResponEliminaUn bonic homenatge aquest més.
A mi també m´agrada molt el més d´Abril.
Reb molts petons d´una "Rosa d´Abril", Montserrat
Gràcies Montserrat, no hi havia caigut amb el nom del teu blog, només per això ja es mereix l'homenatge...
ResponEliminaPetonets per tu també.
Hola: mi buena amiga, has escrito poema precioso que canta a la primavera.
ResponEliminaMuchas felicidades. Por aquí, esperando que llegue.
Un abrazo. Y gracias por dejarnos tanto y tan bello.
Gràcias Marina, se me había pasado tu comentario...Parece que ahora si llegó, esperemos ue no se arrepienta....
ResponEliminaBesos grandes para ti.