Subscribe:

divendres, 4 d’abril de 2014

ABRIL VORA EL LLAC

Quan arriba el mes d’abril
vora el llac reneix la vida,
tant se val si és gran o xic;
la vida no necessita
mesures, per fer camí.

El matí és una festa
de cridòria i piuladissa;
l’hora dolça és el capvespre,
quan la tarda es va marcint.

Les granotes, grills i ànecs,
joves pinsans i orenetes,
lentament se’n van al niu;
fins parelles de gavines,
gavines de terra endins.

El silenci va caient
sobre l’aigua de l’estany;
el sol que ja és a la posta
ens somriu dins el mirall.

Els arbres del seu entorn
s’hi banyen a frec de nit,
mentre s’hi van reflectint
els llumets de les masies,
que hi ha vora dels camins.

Quan per fi la vida dorm
surt la lluna silenciosa,
tot passejant-se amorosa
vetlla amb tendresa el seu son.

Per sempre més, l'estany de Graugés. Jordi Boixader                         

M. Roser Algué Vendrells                                                                        ( Abril 93)

52 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies Novesflors, és veu que aquell dia estava especialment inspirada, he, he...
      Petonets de primavera.

      Elimina
  2. Això vindria a ser la versió ampliada i argumentada d'allò de 'la primavera la sang altera'. Quanta disbauxa a la natura aquests dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, mai m'ho havia mirat així, però podríem dir que sí, que la natura aquests dies està especialment alterada, amb aquest esclat de vida...
      Bona nit, XeXu.

      Elimina
  3. Ens has fet imaginar un entorn del llac molt maco i la imatge que has escollit ens acaba de completar el somni!!
    Bon cap de setmana.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig intentar que només amb les paraules, fos fàcil imaginar-se la màgia de la vida a l'entorn del llac, al mes d'abril...Aquesta foto i una altre que vaig posar en el post de la primavera, són d'un noi jove de Navàs( com jo),que fa unes fotos de muntanya fantàstiques, li demanaré si puc fer un post de promoció.
      Petonets d'abril, Montse.

      Elimina
  4. Tot sembla despertar-se alhora, i nosaltres no en som excepció.

    Bon cap de setmana, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Carme, arreu on mires hi ha vida nova...I com que nosaltres també som natura, no és estrany que estem més xirois que de costum...
      Petonets i bon diumenge.

      Elimina
  5. Poema i imatge que formen una sola cosa, un conjunt de bellesa per gaudir-ne intensament. Gràcies, M. Roser!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va costar una mica trobar la imatge que representés el missatge que volia transmetre amb el poema i aquesta, em va enamorar! Gràcies a tu per les teves paraules.
      Petonets i bon diumenge, Montse.

      Elimina
  6. si el poema es maco..la foto mes!
    es nota que es primavera !
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que el poema és normalet, però la foto és fantàstica! D'autèntica primavera
      a la natura i als sentiments...
      Petonets i bon diumenge.

      Elimina
  7. El mes d'abril deu estar content amb aquest homenatge...
    T;ha quedat un poema mol maco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sí Carme i que per això, sigui un més ben florit...Cada flor serà com un somriure!
      Gràcies, realment vaig descriure el llac com jo el veia...( he viscut molt a prop d'aquest llac)
      Petonets ben florits.

      Elimina
  8. Bonic poema M. Roser. Un cant a la vida que reneix vora el llac en arribar la primavera.
    Veig que encara et recordes dels bells paisatges berguedans.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies noieta, és que trobo que un llac és com un petit món i amb l'arribada de la primavera, veus despertar-se la vida dia a dia...
      I tant si els recordo! Quan viviem a Avià i anàvem sovint a Graugés, tot passejant...
      Petonets de bona nit, Anna.

      Elimina
  9. Bonic poema Roser, imagino un llac preciós..... Petonets!

    ResponElimina
  10. Gràcies Anna, si que n'és de bonic aquest llac, jo vaig viure molt a prop, és clar que la foto l'afavoreix força i això és mèrit del fotògraf, de saber captar aquest instant de bellesa...
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
  11. Ai, la primavera, que inspira poemes com aquest! M'agrada molt la primera estrofa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que la primavera és l'estació que més ens inspira, per l'esclat de vida a la natura...I és que la vida pot aparèixer en l'espai més xicarró...Gràcies pel comentari. Malgrat tot, jo sóc més de tardors!
      Bona setmana Helena.

      Elimina
  12. Feia dies que no penjaves cap poema. Veig que ha valgut la pena esperar, preciós, encara que l'abril no és un mes fàcil

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això va com va Loreto, depèn de l'estat d'ànim de cada moment, o del material que tens per penjar...M'agrada que t'hagi agradat el meu abril.
      Avui, aquí, en lloc de primavera, sembla un petit estiu!
      Que tinguis una bona setmana:)

      Elimina
  13. :) Què bonics versos... A mi m'agrada abril, potser és el meu mes preferit, és dir adéu a l'hivern, i sense pressa caminar cap a l'estiu...

    Un abraç, i dolç abril!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ximo...És veritat l'abril és com un pont entre l'hivern i l'estiu, tot i que aquests dies té cara de posar-nos morenets amb aquest solet, però després tornarà a enyorar l'hivern...
      Avui he anat a caminar per la serra de Collserola, que tinc molt a prop i feia un dia clar i radiant, semblava que l'hi haguessin rentat la cara...
      Petonets i que tinguis una bona setmana:)

      Elimina
  14. Estàs inspirada, M.Roser. Quin poema tan líric i visual!
    Ai, la Primavera...

    ResponElimina
  15. Una amiga meva molt lletraferida sempre em deia que els meus poemes eren petites històries ( escriu prosa em deia) i realment estic descrivint el llac, però mira, una mica de cada cosa...
    Em sembla que ja no hi ha perill que ens alteri gaire la primavera, quan en portem tantes a l'esquena...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
  16. Un poema que descriu moments fins completar un dia. I dies que completen un mes. Una primavera de foc, com el de la fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maca la foto, oi? he descobert un jove fotògraf nascut al mateix poble que jo!
      Dons sí, és un poema que descriu com amb l'arribada de la primavera, al llac tot recomença.
      Bona nit, Xavier.

      Elimina
  17. M'encanten els teus poemes paisatgístics, són unes estampes precioses que parlen de l'ànima de l'entorn, de les estacions i de totes les meravelles naturals que ens envolten. I quina foto, uf...! Bona setmana, M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la Roser , és una bona mica bucòlica...M'agrada molt la natura, perquè ens fa uns regals meravellosos, només l'hem de saber observar i segur que l'estimem...Sí noia, una passada de foto, d'un llac on jo he estat i feta per un noi nascut al mateix poble que jo!
      Per cert, em fa il·lusió trobar-te a casa de la meva amiga Anna, saps que havíem anat al cole juntes? Fa una pila d'anys!
      Petonets, Sílvia.

      Elimina
  18. Un bell poema que reflecteix el canvi a la naturalesa, també en nosaltres, dins d'aquesta primavera que ja és aquí.
    Preciosa la imatge que has triat.

    Bona setmana, nna ... bessets primaverals!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, la primavera ens sembla que és l'estació que més canvia, perquè arreu veiem renéixer la vida, les altres potser no tenen canvis tan visuals. Potser la tardor també, pels colors... Un dia faré un post només amb fotos d'aquest noi, perquè són fantàstiques!

      Petonets de primavera també per tu, de tots colors com petites floretes:)

      Elimina
  19. La tendresa, la quietud i el renéixer de la vida.
    Que els bons somnis t'acompanyin, Roser.

    ResponElimina
  20. Què més es pot demanar, oi? El renéixer de la vida, en la quietud, ens fa sentir molta tendresa...I la foto, plasma l'encís del moment!
    Que els bons somnis també t'acompanyin a tu, Olga

    ResponElimina
  21. Bonic el poema, i la fotografia fabulosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Imma, moltes gràcies i és que a la primavera, tot reneix...La foto si que és una passada, s'ha de ser tot un artista per captar tanta bellesa! Estic preparant un post amb fotos d'aquest noi i posaré l'enllaç, perquè podeu veure el seu blog...
      Petonets de primavera.

      Elimina
  22. Lindo poema como lo es el mes de abril,con aromas a flores y hermoso colorido.
    Un abrazo amiga linda.

    ResponElimina
  23. Gracias bonita, es verdad , en el mes de abril el mundo parece un gran jardin; hacia donde mires todo són flores y colores...
    Muchos besitos, amiga Eugenia,qual pequeñas florecillas, para que tu vida se llene de colores.

    ResponElimina
  24. Roser, com sempre, ens fas veure i sentir el que a tu t'inspira i t'apassiona, amb paraules senzilles que arriben al cor. Potser és perquè ara estic en aquest món de blogs, però aquest any trobo la primavera molt suggerent i veig que no sóc l'única. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa, és que la natura m'enamora i les paraules senzilles són les meves habituals...No ho sabria dir d'una altra manera.
      Potser perquè aquest any la primavera ha vingut molt aviat, i ja fa dies que arreu veiem aquest renéixer de la vida, que cada any ens regala...
      Petonets primaverals.

      Elimina

  25. Comença l'any al mes d'abril.

    Des de El Far, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser hauríem de canviar l'ordre del calendari. De fet, ara és quan la vida recomença...
      Petonets de colors, venen cap El Far!

      Elimina
  26. Respostes
    1. Hola Jordi, rebuda l'abraçada i molts petonets primaverals per tu.

      Elimina
  27. Preciosa descripció, Roser ! A mi m'encanten les hores de la tarda, quan canvien els colors al cel i es nota aquesta quietud que descrius i va agafant lloc, son uns instants molt collidors.... i magnífica la fotografia escollida !
    Bon diumenge d'Abril !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Artur! La vida, que recomença...A mi també m'agrada molt el capvespre, penso que té una màgia que no té cap altra hora del dia, pels colors, el silenci...I si tens la sort de trobar-te vora un llac, com el de la foto, ha de ser com un somni...

      Petonets, d'abril.

      Elimina
  28. I mira que n'és de bonica la primavera, però el teu poema encara més, felicitats!!

    Petons primaverals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies noieta, un bonic llac com el de la foto bé es mereix una petita descripció, encara que no estigui a l'altura, però està feta amb molt de sentiment...I és que la natura m'enamora.

      Petonets de mes d'abril, Audrey.

      Elimina
  29. Hola M.Roser.
    Un bonic homenatge aquest més.
    A mi també m´agrada molt el més d´Abril.
    Reb molts petons d´una "Rosa d´Abril", Montserrat

    ResponElimina
  30. Gràcies Montserrat, no hi havia caigut amb el nom del teu blog, només per això ja es mereix l'homenatge...
    Petonets per tu també.

    ResponElimina
  31. Hola: mi buena amiga, has escrito poema precioso que canta a la primavera.
    Muchas felicidades. Por aquí, esperando que llegue.

    Un abrazo. Y gracias por dejarnos tanto y tan bello.

    ResponElimina
  32. Gràcias Marina, se me había pasado tu comentario...Parece que ahora si llegó, esperemos ue no se arrepienta....

    Besos grandes para ti.

    ResponElimina