Subscribe:

dilluns, 6 de març de 2017



DONA  DE LA  SEGARRA

Vinyes de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la meva avia
em cantava al crepuscle, quan tornàvem
vora els horts del costat de la riera.
Al filat de la mort queden llençols
prop de l’obscur racó d’un safareig,
però el silenci i prou, és qui respon
si recordo la brisa entre les canyes.
La puresa de l’aire de secà
i les cançons on, cap el tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.
La bonhomia als ulls, la paciència
en les mans sempre humides, que eixugava
al davantal per anar a obrir la porta.
Obro els ulls a la terra del passat:
Vinyes eixutes als turons gebrats
els camps de Sanahüja amb la fredor
dels primers raigs de sol, quan en els dies
d’hivern de mil nou-cents quaranta- dos
com una garsa negra eixia l’alba.


Joan Margarit
(Del llibre,  Els primers freds)

Els típics marges de pedra seca, de la Segarra...
El castell de Sanahüja. Joan Margarit va néixer  a aquest poble.

Les quatre estacions a la Segarra
Tardor

Hivern

Primavera

Estiu

M. Roser Algué Vendrells.

(Fotos tretes d'Internet)

26 comentaris:

  1. Diuen que de tot s'aprèn. No sabia què significava macabeu i he anat al diccionari. Un tipus de raïm, supose.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia, és un tipus de raïm, que n'hi ha de tantes classes...Però va bé que de tant en tant consultem dubtes, sinó, com s'ho farien els venedors de diccionaris? he, he...
      Petonets, Novesflors.

      Elimina
  2. Un poema molt intens del Margarit. Com els paisatges de la Segarra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves per on no poso mai posts pe aquest dia, però el poema em va venir a buscar i no vaig voler decebre'l...
      Bona nit, Xavi.

      Elimina
  3. L'altre dia, diumenge, vaig passar per la Segarra i estava verda, verda, ben primaveral, preciosa! Encara ni hi havi les roselles, però.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ÉS que encara que el temps ens digui el contrari , no hem començat la primavera...
      A mi m'agrada a totes les estacions, perquè totes tenen alguna cosa que m'enamora i es nota molt el canvi de l'una a l'altra...Jo hi he viscut a la Segarra, fins i tot a ple hivern quan la gebre ho cobreix tot, però ben abrigada, té el seu encant...
      Peonets, Carme.

      Elimina
  4. Un poema molt bonic i uns paisatges preciosos. El de la primavera en especial. Serà per les ganes que tenim...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig posar les fotos de la Segarra, perquè en Joan Margarit n'es fill...Ves per on aquí, on visc, gairebé tot l'hivern ha estat una mica primavera i jo he trobat a faltar el fred...
      Petonets, Mari.

      Elimina
  5. Olor de la terra eixuta,
    olor de la terra molla:
    el fred que tu has enyorat
    jo l'he somiat cada hora.
    *
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em diguis que a tu també t'agrada el fred...La Segarra m'encanta perquè es veuen molt bé els canvis de les estacions, jo hi vaig viure un temps i recordo les gebrades que cobrien el terra i es gronxaven als arbres que potser així es treien el fred de les branques...Al temps de les ametlles tendres (ametllons) anàvem a collir-ne als camps, procurant despistar els pagesos que sempre ens escridassaven!
      Bona nit, Olga.

      Elimina
  6. m'encanta el teu post tinc ascendents segarrencs! abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no tinc ascendents de la comarca, però el temps que hi vaig viure, va ser un temps molt feliç; en tinc molt bon records!
      Petonets, Elfre.

      Elimina
  7. Bonic poema,, acompanyats d'aquest bonics paisatges de la Segarra. Saps l'he vist com un homenatge a les nostres àvies de pagés, podria ser la teva o la meva en un espai no massa allunyat. les veig eixugant-se les mans humides al devantal abans d'anar a obrir la porta.
    Petonets primaverals M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó i no fa pas gaires anys que feien aquesta vida, la que jo vaig conèixer( la mare de la mate) era una àvia entranyable i com que també vivia a pagès...
      Saps que trobo a faltar el fred, si ja fa temps de maig! Espero que torni a refrescar una mica.
      Petonets, Anna.

      Elimina
  8. Un poema molt ben trobat i molt bonic, m'alegra que et vingués a trobar, i les fotos precioses.
    Gràcies, M.Roser.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia, perquè jo no acostumo a fer posts per aquest dia, però davant de tanta sensibilitat, no vaig poder estar-me'n...I és que la Segarra, té un encant especial per a mi!
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  9. La bondad en los ojos, la paciencia
    en las manos siempre húmedas, que secaba
    el delantal para ir a abrir la puerta.

    Hermoso poema recordando los dias de antaño acompañado de preciosas postales.

    Ha sido lindo el paseo.

    Besos,bonita.

    ResponElimina
  10. Que bien, veo que has interpretado el poema perfectamente, és un pequeño homenaje que el poeta hace a las mujeres campesinas de antaño, en este caso de la comarca de la Segarra, su tierra chica...
    Eran tiempos sin comodidades, pero entrañables. Me recuerda a mi abuela.
    Gracias por elegir estos parajes para tu paseo!
    Buenas noches linda amiga, que tengas felices sueños.

    ResponElimina
  11. IMÁGENES MUY BONITAS. NO PUDE LEER SU TEXTO, YA QUE SU BLOG NO TIENE TRADUCTOR. OFREZCO DISCULPAS POR MI COMENTARIO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni se te ocurra pedir disculpas, yo te doy las gràcias a ti por pasarte por mi casita...Sabes, no sabia que mi blog carecia de traductor, voy a solventar el problema, pues cuantas más personas
      tengan a bien visitarme, mejor!
      Besitos.

      Elimina
  12. ¡Hola, Mª Roser!!!

    Bueno, pues aquí estoy devuelta de mi viaje a Tenerife, tú eres en mi lista de visitas, la primera.
    Me encuentro un poco cansada y ya resfriada. Será el cambio de clima... O virus, no sé. Pues en lo que pude entender, este es un bello poema que evoca otros tiempos, viendo las fotos que son bien bonitas por cierto: creo que no me equivoco y si no es así, me corriges, porfa.

    Te dejo un abrazo grande, mi gratitud y estima siempre.
    Feliz fin de semana.

    ResponElimina
  13. Hola Marina,
    Veo que nos hechabas de menos, gracies por tu deferencia...Es curioso que las vacaciones pequeñas o grandes , necessiten luego de un descanso!
    La primavera con sus canvios suele regalar-nos resdriados, además de flores. Cuidate mucho.
    El poeta rinde homenaje a las mujeres en la persona de una abuela de campo, su abuela. El es hijo de estas tierras, que tienen bonitos recuerdos para mi y además me gustan porqué se aprecia muy bien, el canvio de las estaciones...
    Amiga, muchos besitos primaverales, que vuelan hacia ti, como lindas golondrinas!!!

    ResponElimina
  14. Imàtges marevelloses que es portrn al cor.


    Gràcies.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és una comarca on les quatre estacions estan molt marcades...Jo en tinc molt bons records.
      Petonets , Olga i Carles.

      Elimina
  15. Que podría dirte
    Només una paraula.
    PRECIÓS.
    Un petó, Montserrat

    ResponElimina
  16. Gràcies Montserrat, els paisatges de la nostre terra són un regal de la natura...
    Petonets.

    ResponElimina