Subscribe:

dissabte, 18 de febrer de 2017


NITS  NEVADES

Encara que per a mi, la natura sempre és un espectacle, n'hi ha que m'emocionen especialment. Si n'hagués de triar un , diria les nits nevades a muntanya, però amb algunes llumetes que en facin ressaltar la seva blancor i la seva màgia. Em quedo embadalida, davant de tanta bellesa i l'emoció fa que no senti la fredor de la neu. Us deixo aquestes fotos que he triat, potser perquè m'han semblat especialment boniques!
Bagergue, Val d'Aran.

Les llums d'aquest bonic poblet, avui eclipsen la claror de la lluna que intenta reflectir-se en la blancor de la neu.

Unha, Val d'Aran.
La foscor de la nit, emmarca un dels pobles que més m'agraden de la Val, que ressalta amb  la claror de petites cuques de llum.

Montgarri, Val d'Aran.
Un cel ple d'estels, corona el petit poblet de Montgarri, mentre el riu, una mica tímid, s'amaga dins la neu.

La cara fosca del Pedraforca.
El Pedraforca ens ensenya la seva cara oculta, ben poc fotografiada...Als seus peus unes fogueres, la volen il·luminar.

La Cerdanya.
La Cerdanya , plana i muntanyes nevades esquitxades de fanalets.

M. Roser Algué Vendrells.

30 comentaris:

  1. Quines fotos tan boniques! La tercera, amb el cel ple d'estels, és insuperable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que tinc alguns amics blogaires molt amables, que em deixen fer us de les seves fotos...Només mirar-les és com un somni blanc!
      Petonets, Novesflors.

      Elimina
  2. Precioses totes M. Roser.
    Jo també sóc un enamorat de les nevades i de les nits estrellades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les muntanyes nevades m'agraden molt, però el contrast de les llums sobre el mantell blau, li dona un toc de sensibilitat que a mi m'enamora!
      Petonets, Xavier.

      Elimina
  3. Que boniques!!! Quina enyorança de neu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme, jo també tinc enyorança de neu...A la meva joventut hi vaig conviure molts anys i la trobo a faltar, encara que només fos una enfarinada!!!
      Petonets, Carme.

      Elimina
  4. Són precioses, M. Roser! La de Montgarri és com un somni!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse. Ai sí, un cel tan estrellat sobre el blanc paisatge, és una meravella i Montgarri també és preciós de dia!
      Petonets, Montse.

      Elimina
  5. Espectaculars fotografies. I saps el millor? Tot això ho tenim a casa nostra, a l'abast de la mà. No cal anar a l'altra punta del món per descobrir coses boniques. Però sí que cal ser un bon fotògraf per captar aquestes coses boniques, ja que rarament les imatges fan justícia al que podem observar a ull nu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó XeXu, jo sempre ho dic quan la gent se'n va a fer viatges llunyans per veure coses que les tenim a casa nostra i a sobre, sembla que qui no n'ha fet cap, sembla que no se'l valora...
      T'asseguro que aquest noi és un gran fotògraf, molt sensible per captar els moments que més ens poden emocionar!
      Petonets, XeXu.

      Elimina
  6. Són una meravella aquestes imatges. La neu, la nit , i els punts de llum enmarquen aquests indrets tan bonics de casa nostra. Els teus comentaris li acaben de donar el toc especial.
    Petonets M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha de ser molt gratificant saber que amb les teves fotos provoques sentiments i emocions a tort i a dret...Ai, de Navàs havia de ser aquest noi, oi Anna? com tu i com jo, he, he...
      Petonets, Anna.

      Elimina
  7. Molt boniques fotografies M. Roser. A mi, més que les llums artificials, em embaladeixen la llum Blance d'una gran nevada quan es projecta sobre un cel fosc d'hivern ple d'estrelles, sobretot si ho observes amb l'única llum de les flames d'un bon foc a la xemeneia.
    Bona nit M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho són.
      Són els contrastos del blanc de la neu amb el cel estrellat i si la claror és d'un foc natural, molt millor, però els que no tenim llar de foc, també ens va bé la llum d'alguna cuca de llum metafòrica...
      Petonets, Alfonso.

      Elimina
  8. Semblen postals de Nadal. Espectaculars les fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo les trobo precioses, i en té tantes, que es podrien omplir tots els blogs de l'hivern...
      Petonets, Mari.

      Elimina
  9. són d'aquelles imatges que si les pots mirar des de dins de la finestra i amb la llar de foc que t'escalfi el cul....encara són més maques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi, tens raó, però sortir a fora ben embolicada amb una bufanda, també té el seu encant...L'emoció de tanta bellesa, et fa oblidar el fred!!!
      Petonets, Joan.

      Elimina
  10. Tens bon gust, M.Roser. Unes fotografies precioses d'un paisatge ple de màgia. No sabria quina triar, de boniques que són totes.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui n'he descobert una altre de Núria nevat i de nit, però no l'he poguda penjar al blog, així que me l'he endut a Facebook...
      És per passar-se hores contemplant aquest paisatge.
      Petonets.

      Elimina
  11. La nit és fa de dia. Magnífiques fotografies, ja m'agradaria ser-hi en un llogarret d'aquests uns quants dies, això si! amb totes les necessitats cobertes, ben calentet, ha,ha!! Un petonàs Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que són precioses...A mi també m'agradaria, que fa molt de temps que no gaudeixo de la neu. I estic d'acord amb tu una bona llar de foc i mirar el paisatge des de la finestra...Però amb una bona bufanda, també és un plaer fer un passeig per aquests paratges, l'emoció, no deixa sentir el fred!!!
      Petonets, Rafael.

      Elimina
  12. Fantàstiques i apasionades fotos.

    Gràcies.
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Fotos que ens fan somniar amb paradisos pintats de blanc i amb puntets lluents com cuques de llum, dins de la foscor de la nit...
    Gràcies a vosaltres.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  14. Són aquests paisatges, amb el seu recolliment silenciós, els que ens fan enyorar el foc de la llar, les delícies de la cuina senzilla del foc: pa torrat, patates i carxofes al caliu, potser un tallet de carn i botifarra. I sobretot el compartir l'escalfor de dins i la serena bellesa de fora.
    Una abraçada, Roser.
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això que dius del recolliment silenciós, trobo que has descrit molt bé els sentiments que ens provoquen aquestes fotos...
      La vida dins de les cases, és més entranyable sobretot si de tan en tant mirem per la finestra o sortim ben abrigadets per gaudir-ne de més a prop i ens endinsem dins del paisatge de
      somni!
      Bona nit, Olga

      Elimina
  15. Imatges, paraules, sentiments, pensaments... Tot fantàsticament ben lligat. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maijo...La natura que és tan inspiradora...
      A mi m'agradaria saber fer il·lustracions com les teves, tan originals!!!
      Petonets.

      Elimina
  16. Tenim una pedra preciosa al nostre país, que són les muntanyes. El Pirineu se n'emporta el premi, però cada una té el seu encant particular. El meu poble també està encarat a la muntanya, Roser, i a vegades m'agafa mono per veure-les. Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El nostre país és bonic perquè és molt variat i tant és on miris, sempre trobes paisatges que et roben el cor...
      Jo vaig viure una temporada llarga en un poblet on la neu i la gebre eren el nostre pa de cada dia a l'hivern!
      Petonets, Teresa.

      Elimina