MEMÒRIA HISTÒRICA

El 30 d'octubre és l'aniversari del naixement de Miguel Hernández...

Aquest fet m'ha recordat la guerra civil espanyola...I alguns actes de la memòria històrica...
El 25 de juliol de 1938, va començar  la batalla de l'Ebre,  que va durar 115 dies, tristament famosa per la quantitat de morts, entre ells, molts dels joves de la "lleva del Biberó", alguns dels quals no havien sortit mai de casa i quan ho van fer, va ser per anar a una mort segura.
L'any 1989, a la serra de Pàndols, es va fer una trobada d'agermanament entre els dos bàndols i es va alçar un monument a la Pau, en record de tots els que van morir a la batalla de l'Ebra  i en especial els de la "lleva del Biberó"...Va donar la casualitat que jo estava de vacances a Horta de Sant Joan i m'hi vaig arribar. Va ser un acte molt emotiu, amb moltes persones grans que havien lluitat a ambdós bàndols. Recordo el comentari que em va fer un senyor, bastant més gran que els de la lleva:- "la feina la vam fer els veterans i ells ( els de la lleva) s'emporten la glòria, quan no sabien ni agafar un fusell; sinó hagués estat per nosaltres no n'hauria quedat cap de viu"...Suposo que parlava des de l'amargura d'haver lluitat molt més temps i sentint-se una mica deixat de banda, com si li prenguessin protagonisme...

Al monument a la Pau, a un cantó hi ha un colom i a l'altre un poema molt emotiu:

Tu que estàs enfront meu

també en trinxeres,

Quí ets?

Potser algun jorn

ens hem donat la mà

i ara dins del palmell

portem una arma.

Ni que enfront meu,

no puguis escoltar-me,

t’anomeno amb un nom:

El de germà.

Antoni Correig (poeta reusenc)

"No hi ha camins per la Pau, la Pau és el camí"( Gandhi).

"La justícia es defensa amb la raó i no amb les armes" ( Joan XXIII).

Aquí us deixo aquest vídeo que vaig fer sobre un poema de Miguel Hernández, ja fa cinc anys.



M. Roser Algué Vendrells

FUSIONAR-SE

Dibuix de la Carme( personalitzat)

El 69  és  simpàtic i popular entre els números... Fa un temps que es mira de cua d'ull el 25, que envermelleix a la seva casella del calendari, sembla que el considera més que un amic i, és clar, passa el què ha de passar...

L'octubre va fent el seu camí tardoral i, ai las...Conseqüència lògica d'aquesta fusió, ha aparegut  un simpàtic 70, aportant poesia i sensibilitat a l'àrid món matemàtic...

M. Roser Algué Vendrells

 El problema dels refugiats sembla que no hagi de tenir solució. Cada vegada són més les persones que es juguen la vida per arribar a algun lloc on puguin aconseguir una vida digna...Aquest poema de la Joana Raspall és, per desgracia, de massa actualitat...Hi he afegit un altre poema, que parla específicament dels infants i no és conegut, és de l'escriptor i poeta magrebí Tahar Ben Jelloun..

Podries 

Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,

podries ser negre...

Un altre país

fora casa teva,

i diries "sí"

en un altra llengua.

T'hauries criat

d'una altra manera

més bona, potser

potser més dolenta.

Tindries més sort

o potser més pega...

Tindries amics

i jocs d'una altra mena;

duries vestits

de sac o de seda,

sabates de pell

o tosca espardenya,

o aniries nu

perdut per la selva.

Podries llegir

contes i poemes,

o no tenir llibres

ni saber de lletra.

Podries menjar

coses llamineres

o només crostons

secs, de pa negre.

Podries ....podries...

Per tot això pensa

que importa tenir

les mans ben obertes

i ajudar qui ve

fugint de la guerra

fugint del dolor

i de la pobresa.

Si tu fossis nat

a la seva terra

la tristesa d'ell

podria ser teva.

Joana Raspall

Foto, M. Dolors.

CADA  ROSTRE  ÉS  UN  MIRACLE

" Un infant negre, de pell negra,

d'ulls negres,

de cabells arrissats o encrespats,

és un infant.

Un infant blanc , de pell rosada,

d'ulls blaus o verds, 

de cabells rossos o llisos,

és un infant.

L'un i l'altre, el negre i el blanc,

fan el mateix somriure

quan una mà els acarona

quan se'ls mira amb amor

i amb tendresa se'ls parla.

Vessaran les mateixes llàgrimes

si se'ls contraria, si se'ls fa mal...

No hi ha dos rostres absolutament idèntics.

Cada rostre és un miracle, perquè és únic".

Tahar Ben Jelloun

M. Roser Algué Vendrells

Un matí, a Catalunya Radio, després de les vacances, van fer un petit concurs. Amb cinc minuts havies d'escriure alguna cosa relacionada amb la tornada, després et trucaven i ho havies de llegir...Vaig guanyar, però el premi era simbòlic, la satisfacció d'haver-lo aconseguit!!!

TORNEM A CASA

Quan el pare obre la porta rep un petit ensurt. Una munió de boletes peludes , feien la seva particular olimpíada pel passadís.

El pare ha de fer equilibris per a no provocar un accident entre aquells éssers rodonets que emeten uns petits grinyols, sorpresos davant d'aquella inesperada intromissió.

La família té una gosseta, que no s'en van endur de vacances, perquè a molts llocs no accepten animals i a més, estava prenyada. La veïna va dir que ja se’n faria càrrec, segurament no devien pensar que la cosa anés tan ràpida…

La quitxalla de seguida es posà a jugar amb aquelles petites sorpreses, rodolant tots per terra immersos en pels i babes…

I , ves per on, per primera vegada pensen que el millor de les vacances, ha estat la tornada a casa…

M. Roser Algué Vendrells