Un matí, a Catalunya Radio, després de les vacances, van fer un petit concurs. Amb cinc minuts havies d'escriure alguna cosa relacionada amb la tornada, després et trucaven i ho havies de llegir...Vaig guanyar, però el premi era simbòlic, la satisfacció d'haver-lo aconseguit!!!
TORNEM A CASA
Quan el pare
obre la porta rep un petit ensurt. Una munió de boletes peludes , feien la seva
particular olimpíada pel passadís.
El pare ha
de fer equilibris per a no provocar un accident entre aquells éssers rodonets que
emeten uns petits grinyols, sorpresos davant d'aquella inesperada intromissió.
La família
té una gosseta, que no s'en van endur de vacances, perquè a molts llocs no
accepten animals i a més, estava prenyada. La veïna va dir que ja se’n faria
càrrec, segurament no devien pensar que la cosa anés tan ràpida…
La quitxalla
de seguida es posà a jugar amb aquelles petites sorpreses, rodolant tots per
terra immersos en pels i babes…
I , ves per
on, per primera vegada pensen que el millor de les vacances, ha estat la tornada a
casa…
Hi ha tornades que s'esperen i es desitgen. La tornada a casa, a la llar i amb aquestes sorpreses peludes...Quina festa per la canalla! Pels grans...ja no tant!
ResponEliminaEnhorabona, M.Roser!
Gràcies Teresa, ho vaig fer sense pensar gaire, és clar que després l'he repolit...I això que m'acabava de despertat!!! Segur que havia tingut somnis bonics...
EliminaPetonets.
La tornada a casa, després de les vacances, sovint et regala alguna sorpresa.
ResponEliminaBon diumenge, M. Roser.
I tant que sí... Sortir a la terrassa i veure com s'han mantingut de bé les plantes, fins i tot han florit aquelles que no en tenen costum, trobar algun missatge que no t'esperaves al contestador...
EliminaBon diumenge a tu també.
Una tornada ben agradable sens dubte, i quina capacitat per escriure un conte tan bonic només en cinc minuts! Felicitats, M. Roser!
ResponEliminaDoncs mira que m'acabava de despertar, segurament havia tingut somnis bonics... És clar que, després, l'he repolit una mica!!!
EliminaPetonets Montserrat.
Felicitats pel premi a Catalunya Ràdio Roser.
ResponEliminaQuina sort tenen aquests cadellets de, a més de tenir una mare que els cuida, trobar una família que se'ls estima.
Gràcies Xavier, suposo que pels nens seria tota una sorpresa agradable, els pares potser ja no estarien tan contents...
EliminaPetonets.
una tornada molt tendra .....felicitats
ResponEliminaGràcies noia, això és pensar una idea i estirar una mica del fil...
EliminaPetonets.
Qui diu que tornar a la rutina no ho desitgem pas?
ResponEliminaMira, l'altre dia vaig sentir un metge de molt de renom, que deia que això de la depressió post-vacances no existeix, que no és res més que la mandra que ens fa tornar a la feina...Penso que té molta raó!
EliminaPetonets.
una tornada del més tendre :)
ResponEliminaFelicitats pel premi.
Oi que sí, Núria? I és que com a casa... Sobretot si hi ha sorpreses guapes!
EliminaPetonets.
Felicitats pel premi!!!
ResponEliminaMolt tendre, aquest conte, sobretot si el deixem en el regne decla ficció.
Moltes gràcies Carme, suposo que els va sobtar la rapidesa, però això va com va,
Eliminasón els capricis de la inspiració...Ciència ficció del tot, però també pot ser dolça!
Petonets.
ResponEliminaPrimer de tot felicitats, M. Roser. El teu relat em fa pensar en la idea que d'alguna manera sempre estem tornant a casa, ni que sigui des d'un punt de vista simbòlic.
Abraçades, des de El Far.
Moltes gràcies. Doncs sí Jordi fem com els animalons, que sempre tornen al cau...
EliminaPotser perquè ens hi trobem protegits, rodejats de les coses que ens hem fet nostres i a recer de lladres d'intimitats...
Petonets, camí del Far.
Moltes felicitats Roser!!, una dolça tornada i acollidora, tot un regal! .
ResponEliminaAbraçada
Gràcies Audrey, m'imagino la cara dels marrecs, si en arribar a casa es trobessin amb tan bonica sorpresa...
EliminaPetonets.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaPerdona mi tardanza, ando muy liada escasa de tiempo, tengo reformas en mi hogar, voy poco a poco visitando mis blgs amigos. Aunque tarde un poco, no quedará nadie por visitar.
Por lo que intuyo creo que tus letras hoy tratan de un regalo... Premio que estoy segura te lo mereces, pues nada regalan sin merecerlo.
Me encanta la foto de los cachorros.
Siempre es un placer pasar por tu casa virtual y leerte. Aunque me cueste aprender tu idioma.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo grandote. Feliz tarde de domingo. Por aquí lloviendo.
Hola Marina!
EliminaGracias por passar , a pesar de tener poco tiempo...Tampoco yo me he prodigado mucho por las movidas que ya sabrás por la tele...
En la radio , después del verano, hicieron un concurso ...Tenías que escribir algo sobre la vuelta a casa en cinco minutos, luego te llamaban y tenías que leerlo...No sé como me salió tan linda la història, pues una família, al llegar a casa se encontraró que su gata havia tenido gatitos...Los niños pensaron que la vuelta a casa habia sido lo mejor de las vacaciones!
Aquí también llevamos un par de días de tiempo lluvioso y és que el otoño, és así!
Muchos besos y sonrisas, amiga.
Deliciós, M.Roser!
ResponEliminaAixò t'ho has empescat tu o és una vivència teva?
Petonets!
A veure , el concurs era real i jo vaig escriure el conte que em vaig inventar, és clar, tot i que també hauria pogut passar...
EliminaGràcies i petonets.
Maco! Però a veure si pensa el mateix després d'uns dies de cuidar-se de tota aquesta canalla...
ResponEliminaSuposo XeXu que els nens continuarien sent feliços, ara dubto molt que ho fossin els pares...Els podien repartir entre els amics i quedar-se'n un ells!
EliminaPetonets.
Sí, d'això se'n diu velocitat.
ResponEliminaMira, això va com va Jordi, de vegades no hi ha manera de passar de la primera...
EliminaPetonets.
Dolcet, dolcet ;)
ResponEliminaSi podem triar, millor la dolçor...La vida ens ho agrairà...
EliminaPetonets.
Quina cosa més tendre. Una bonica tornada, sobretot pels petits.
ResponEliminaPetonets, M. Roser.
T'imagines , Anna, la sorpresa tan agradable que tindrien la quitxalla? Millor que moltes vacances...
EliminaPetonets.
el tenies merescut......molt ben trobat. Felicitats!!!!!. Ets bona fent relats.....
ResponEliminaMoltes gràcies Joan...Pensa que de vegades vols escriure una cosa amb cara i ulls i la senyora imaginació està dormint i en canvi quan no tens tanta pressió, surten coses, en un tres i no res...
EliminaPetonets!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQuines ganes tinc de tornar a escoltar Catalunya Ràdio sense haver de connectar-me a internet. Ja fa 2 anys més o menys que ens la van apagar i m'imagine que no falte molt per a què també Tv3 torne per ací, i clar, també una nova Ràdio 9 i Canal 9... :)
ResponEliminaUn abraç
Ho entenc Ximo, suposo que ara que han canviat una mica les coses tot tornarà al seu lloc, és de justícia...
EliminaDoncs mira, abans aquí veiem canal 9 i jo seguia una sèrie que es deia " La alqueria blanca"...Em va fer molta rabia , perquè no vaig poder saber com continuava. No sé si ara també es podrà tornar a veure...
Petonets.
EliminaSí! L'alqueria blanca! Jo no la seguia, però era una sèrie molt popular ací al País Valencià, de fet tota la gent que treballava a la sèrie és van quedar a l'atur... Jo m'imagine que la tornaran a fer...
A veure si prompte se normalitze tot això, perquè tant Compromís com el PSPV (ara en el govern) es van comprometre aquells últims dies de Canal 9 a reobrir la ràdio i la televisió públiques si guanyaven les eleccions. I pareix que sí que ho volen complir, encara que no és fàcil.
Un abraç, Roser.
A veure si mi puc tornar a enganxar!!!
EliminaPetonets.
Moltes felicitats, M. Roser, aquesta vegada no pas pel conte sinó pel teu sant! Desitjo que hagis pogut gaudir d'un dia ben feliç.
ResponEliminaUna gran abraçada, bonica!
Moltes gràcies Montse, tu sempre tan complidora...I és que a mi em fa molta il·lusió que em felicitin! Aquest any no em puc pas queixar...
EliminaMolts petonets amb gust de bombons.
Encara que amb una mica de retard...Moltes Felicitats pel dia del teu sant i l'enhorabona pel premi...T'ha sortit un conte molt maco!!
ResponEliminaUna abraçada molt i molt forta!
Gràcies Montse...De vegades les coses et surten millor del què et pensaves...I no et preocupis, ja saps que diuen que tots els Sants tenen vuitada!
EliminaPetonets.
Hola M Roser:
ResponEliminaQuina preciositat de relat.
Moltes felicitats, amb retard.
I t´envio molts petons desde Valencia, he sentir rumors de que quan posin de nou el Canal 9, a Valencia tornarem a veurer la TV 3.
Moltes gràcies Montserrat, les coses bones, encara que arribin una mica tard,
Eliminabenvingudes siguin...Jo vull tornar a veure el Canal 9!
M'agrada que trobis bonic el relat, de vegades les coses surten soles...
Petonets.
Felicitats! Molt bonic, el relat, l'hi llegiré a la Sara, que li encanten els gossets, records de la Kika!
ResponEliminaFelicitats! Molt bonic, el relat, l'hi llegiré a la Sara, que li encanten els gossets, records de la Kika!
ResponEliminaMoltes gràcies Gemma...Segurament que li agradarà, perquè és un petit conte, suposo que deu ser deformació professional.
EliminaGràcies pels records de la KiKa, a veure si la Sara l'anima perquè s'agradi tal com és...
Petonets a les dues. ( i una moixaina a la Kika)
La vida s'escampa de manera sorprenent, encara que, malgrat la delicadesa que ens expliques, terroristes en llocs distants o propera la vulguin eliminar.
EliminaPerò si la tendresa tingués la potestat de propagar-se, com tu ja procures, al món hi guanyaríem molt.
Una abraçada, M. Roser.
Tens raó, les coses no van pas com voldríem, ni de bon tros, però malgrat tot, hem de fer el què podem...
EliminaI tant un mon ple de tendresa, seria com un petit paradís!
Em sap greu aquests dies tan poc afortunats que estàs passant, em sembla que molts hem hagut de fer el cor fort...Però és un pal.
Petonets Olga.
Nosaltres, un estiu, vam marxar de vacances 4 i vam tornar 5. També va ser una sorpresa, per nosaltres i per la Cuca, que va trobar una família.
ResponEliminaVes per on , la fantasia i la realitat, no és pas tan diferent...
EliminaLoreto fa un temps que et vaig dir que si em donaves una adreça, et faria arribar el meu conte, per la teva nena...(7- 8 anys?)
Petonets.
Hem d'estaroberts
ResponEliminaal que és inesperat per renovar-nos.
Gràcies