Subscribe:

dissabte, 27 de desembre del 2008

TROBADA DE GLOBUS


He vist per la tele la trobada internacional de globus d'Igualada, i m'ha portat molt bons records. És que jo vaig anar-hi l'any passat. El temps passa(mai millor dit) , volant. Recordo que a les set del matí, la boira cobria bona part de la plana igualadina i no estàvem segurs de poder-nos enlairar. De mica en mica es va anar esquinçant el vel d'humitat i jo vaig pujar al primer globus, encarregat d'inspeccionar si la meteorologia permetia fer l'activitat tal com estava prevista.





De cop i volta, una munió de boles de tots colors van començar a pujar cel amunt com si fossin estrelles diürnes. Era un espectacle meravellós ja que, a més, la boira s'arrossegava al peu de les muntanyes de Montserrat que emergien d'aquell mar blanquinós com vaixells en la llunyania. No sabies on mirar, ja que tot el paisatge era com un gran quadre impressionista.
Si podeu, no us perdeu aquest petit plaer, i és que anar en globus, a més de ser un regal per a la vista, és la manera de desplaçar-se més tranquil·la i relaxant que us podeu imaginar.

ANIMEU-VOS ¡¡¡

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 8 d’agost del 2008

BARCA I LLUNA

Una amiga meva molt "lletraferida" un dia va llegir els meus poemes i em va dir molt diplomàticament:- vols un concell? escriu prosa. I és que de cada una de les meves poesies, se'n pot fer una petita història. De fet, a mi m'agrada molt la prosa poètica. Però un dia, experimentant amb els versos, em van sortir aquests dos petits poemes i em fa il.lusió compartir-los amb algú que es despisti i passi per aquest corriol informàtic
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
PENSAMENTS


El sol il.lumina amb força
i es reflecteix al mar,
que li fa de mirall.

Les onades em fan companyia
quan, asseguda a la barca,
somnio fantasies amb gust de sal.

--------------------------------------------
LLUNA


Quan la lluna plena
brilla sobre el mar,
els estels s'adormen.

A la lluna nova
les ones bressolen
fanalets daurats.
---------------------------------------------
M. Roser Algué Vendrells


divendres, 1 d’agost del 2008

VOLDRIA SER...


Aquest és el primer dels meus poemes que
la Pepita Llunell va recitar a Catalunya Radio.
Va ser una "sobredosi" d'autoestima per a mi.

--------------------------------------------------

Voldria ser la pluja
que amara amb gotes de plata,
la teva pell.

Voldria ser la rosada del matí
i que els teus ulls fossin les roses,
d'un bell jardí.

Voldria ser la llàgrima
que et rellisca suaument cara avall,
quan estàs trist.

Voldria ser un petó tendre i dolç
i posar-me en els teus llavis,
quan estàs sol.

Voldria ser el teu somni...
perquè quan et despertis de matinada,
pensis en mi.

_______________________________

M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 14 de juny del 2008

REVETLLA

Com que aquests dies és Sant Joan, una de les festes més arrelades del nostre petit país, el diumenge abans, al programa "el suplement" de Catalunya Ràdio, " l'excel.lent rapsoda Pepita Llunell esposa del que va ser un gran compositor de la nostra música Félix Martínez Comín, recitarà el meu poema "la nit de Sant Joan". Ella és professora de música i també compositora de sardanes.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------

El poema diu així:

Nit màgica per a petits i grans;
fogueres, coets, coca i bon "xampany"
la més alegre la de més insomnis,
la més curta de totes les de l'any.


Dies ha que les colles de vailets
han anat recollint la fusta vella
que, després, sol cremar un xic somorta
allargant cap el cel, la mà vermella.





També llencem en aquesta foguera,
allò que durant l'any ens ha fet mal
i ens netegem de totes les angunies,
amb la màgia de la nit de Sant Joan.



Diu la llegenda que aquesta diada
és important pel qui està enamorat;
les parelles que junts saltin la flama...
per sempre més tindran felicitat.

Bona revetlla a tothom i vigileu amb els petards...


M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 1 de juny del 2008

FRASES AMB MISSATGE

A mi m'agrada, quan llegeixo, guardar les frases que són especials i que m'aporten alguna cosa, siguin de persones conegudes o anònimes. Algun dia n'escriuré un llistat per compartir-les amb qui li agradi captar-ne el missatge.
Si en sabeu alguna, i sou tan amables d'enviar-me-la, en un comentari o per email, l'afegiré a les que ja tinc i les posaré totes al bloc. I el llistat pot anar creixent...

Avui, com que és primavera, us en regalo dues de florals.

  • No cullis les flors i elles alegraran el teu camí... (i el dels altres)


  • Cada cop que somrius, neix una flor al jardí de l'alegria. (aquesta és de collita pròpia)

divendres, 16 de maig del 2008

MATINADA

És a trenc d'alba d'un dia de primavera que ja s'endevina màgic. Surto de casa deixant enrera el poble, mig adormit encara. Passo vora una masia i els lladrucs dels gossos que em miren encuriosits, em donen el bon dia. M'endinso en la verdor. El camp és com un gran mar, on treuen el cap infinitat de flors, com les primeres violetes, que escampen arreu la seva olor. M'assec damunt l'herba. Tinc les mans xopes de la rosada que brilla amb els primers raigs de sol, talment un gran mirall sortit de l'encantament d'una fada. Miro al meu voltant. Estic sola. Només jo i la natura. Tanco els ulls un instant. Tot és pau...però no silenci. Sento dringar suaument les esquelles dels ramats que pasturen, mandrosos, en un camp a prop meu. Els ocells m'acompanyen amb el seu concert matinal i anuncien amb joia el despertar d'un nou dia. Arreu, tot parla de vida. Vull marxar i no puc; la terra m'atrau. M'és difícil trencar l'encant d'aquest instant màgic. Finalment, reprenc el camí amb la il.lusió i l'esperança, de reviure aquests moments moltes altres matinades.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
MATINADA és un poema del meu llibre PETITESES. He volgut probar com seria en forma de prosa poètica i trobo que queda bé. Espero que us agradi.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 5 d’abril del 2008

PER QUÈ PETITESES ?



Petiteses és el títol del Blog i del meu llibre de poemes.

A la vida, ens passen poques coses realment importants i, si alguna vegada tenim la sort de tocar el cel amb la punta dels dits, és com un esclat de focs d’artifici que ens enlluerna, però finalment s’esvaeix deixant una estela de polsim de nostàlgies.

Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il.lusió a les nostres vides

Jo sempre he estimat la poesia; ara bé tinc molt clar que sentir-se poeta no és només fer versos... és, sobretot una actitud davant la vida. És un fer camí, observant i captant els missatges de tot allò que ens envolta, sense perdre’ns cap detall de la vida que passa a prop nostre i que, d’alguna manera, ens va enriquint per després poder transmetre als altres un borrall de sensibilitat.

I faig meva l’expressió amb que algú, potser sense ser-ne conscient, va plasmar aquesta filosofia:

“ APRENDRE A MIRAR, ÉS APRENDRE A ESTIMAR “

M.. Roser Algué Vendrells

REFLEXIÓ



JUBILAR-SE

Una paraula que ens fa una mica de basarda, suposo que es allò de: i ara què ?

Doncs mireu, penso que és un bon moment per passar a net la vida sempre, és clar, que no n’haguem perdut els esborranys.

Endrecem el passat perquè, junt amb la il.lusió del present, ens faci coixí per encarar el futur amb optimisme. Ara és quan més companyia ens fan els records, sobretot, si conservem una espurna d’aquella bona fe de la infantesa...

I cada matí, ens despertarem amb la joia de viure cada nou dia, amb calma i tranquil.litat, sense dependre, per primera vegada a la vida, d’un estri ben poc afortunat anomenat rellotge.

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 21 de març del 2008

ROSES LITERÀRIES

Aquest comentari sortirà a la revista EL PONT del mes d'abril. Podreu trobar-lo a l'agenda que acompanya la revista.
----------------------------------------------------------------------

Al vell mig de la primavera, com cada any, arriba Sant Jordi i ens retrobem amb els llibres, les roses, els poemes, els enamorats...
I quina contradicció, continuem celebrant el dia del llibre, quan es diu que cada vegada es llegeix menys ! És clar que això són punts de vista i jo no hi estic massa d’acord. Sí, ja sé que hem passat del món del llapis i el paper, al dels ordinadors i el “ciberespai”.

Diuen que ara ,els nens i nenes, naveguen per les autopistes virtuals i s’obliden dels llibres... Però no us heu fixat mai en les cares d’alguns infants que resten embadalits escoltant o llegint contes? Contes que els parlen de fades bones, de pirates aguerrits, d’extraterrestres amb antenes, de bruixes avorrides, de bruixots com els de Harri Potter...
Penseu que els llibres els permeten navegar, en aquest cas, per les autopistes de la imaginació i la fantasia.

Si, malgrat tot, no ho veieu clar, potser que posem fil a l’agulla i comencem, entre tots, la nostra tasca engrescadora, ja que crec que les dues coses són ben compatibles.
Jo, a cada infant que comencés l’escola, li regalaria un llibre en blanc que portés per títol “La rosa de cent fulles”. Cada fulla d’aquesta rosa metafòrica, seria un full on podrien plasmar els sentiments que els provoqui qualsevol lectura amb la qual hagin gaudit. Potser, fins i tot, amb el temps, arribarien a tenir un petit pom d’aquestes roses, i és possible que els agradés compartir la seva sensibilitat amb els altres.

Un desig per a tothom: que us regalin moltes roses oloroses i literàries, perquè això voldrà dir que hi ha persones que us estimen. Que tingueu un bon Sant Jordi.

M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 5 de març del 2008

LLIBRES

Em dic Mª ROSER ALGUÉ i VENDRELLS, i sóc filla de la comarca del Bages, tot i que ara visc al Baix Llobregat. Sóc una mestra de primària enamorada de la meva feina, que des de sempre he tingut un somni... escriure.De fet, quan anava a l’escola (als 10 o 12 anys) ja escrivia petits poemes i narracions. Després, el temps va anar passant i altres inquietuds anaven captant, de grat o per força, el meu interès.Però el caliu seguia dins, i mai millor dit, ja que el van revifar els incendis de la Catalunya central del 98... Va ser arran d’això que vaig posar ordre als meus records i va sortir el meu primer llibre, Sota un vel de cendra, que vol ser un cant de nostàlgia, un voler donar a conèixer una forma de vida que molta gent ignora i que, malgrat la seva duresa, també tenia les seves compensacions, sobretot pel que fa a relacions humanes.També podem intuir, en el llibre, un missatge per la que la gent tingui més cura dels boscos i de la natura en general, i així, en el futur, pugui gaudir-ne tothom, com jo ho vaig fer en el passat i com ho faig encara.En l’època en que es publicà el llibre, jo treballava a la ràdio del poble on visc, Esplugues del Llobregat, (vaig treballar-hi durant 5 anys) entrevistant setmanalment poetes, escriptors, cantautors i, en general, gent que tingués un tarannà especialment sensible.Aquest any, un segon llibre, en aquest cas de poemes, vol intentar transmetre la importància de les coses quotidianes. Petiteses és com una declaració de principis, i és que hem de saber valorar les coses petites amb les que anem ensopegant i que són les que ens ajuden a fer camí.Jo crec que hem de viure observant tot el que ens envolta, sense perdre detall del que passa al nostre entorn, que ens va enriquint i això ens permet transmetre als altres un borrall de sensibilitat. Penso que aquesta actitud d’anar per la vida “a cop de sensacions” és ser poeta. I és gràcies a la confiança que la gent de l’editorial Solsona Comunicacions ha dipositat en mi, que ha estat possible realitzar el meu somni.Per alguna raó que desconec aquesta pàgina no va sortir al seu moment (jo no tenia ordinador ) i ara us puc dir que l’any 2.002, vaig publicar un conte infantil que havia guanyat un concurs de l’ajuntament de Nules. Es diu “LA KIKA NO S’AGRADA” de l’editorial Compte D’aure. Tracta el tema de l’autoestima. Vaig triar aquest tema perquè en la meva experiència com a mestra, sovint he trobat infants que no s’accepten tal com són i d’alguna manera volia fer-los arribar el missatge que,l’important és ser bonics per dintre. Com siguem per fora és molt relatiu.Aquest conte encara es pot trobar a les llibreries i també en algunes biblioteques. De moment no he publicat res més, ja que la meva il.lusió era poder transmetre alguns sentiments i vivències i compartir sensibilitats. Penso que ja n’he tingut una petita oportunitat. Si que m’agradaria que ,de tant en tant, les muses em permetessin continuar relligant paraules amb regust de somnis.Si teniu ganes de parlar amb mi ...m.rosalve@hotmail.comT – 933715299 Esplugues de Llobregat - abril 2.007