La meva Rambla
Fil numero tres: rambla i editorial
La petita Mercè , sabia que la rambla era, antigament, un lloc per on hi passava aigua només quan plovia. Ara, solament si passejaven quatre gats. Ella hi solia seure, somniant que, quan fos gran, algú llegiria els seus escrits. Llegir i escriure... Les seves diversions.
Amb el temps, va acabar vivint a Barcelona. Un dia que enyorava la rambla del poble, va decidir buscar-ne una a la ciutat. Però, ai las, només va trobar un carrer molt ample ple de gent. Va saber que quan Barcelona era un poble petit, aquell lloc era la rambla. La Mercè va quedar molt decebuda.
Però li van cridar l'atenció unes lletres que feien pampallugues, en un racó mig fosc d'un carreró estret. El rètol posava Editorial la Llum. Ves per on, allà van fer realitat el seu somni. Li van publicar el seu llibre, La meva Rambla; la rambla del poble, és clar!!!
 |
| La Rambla de Mataró fa 100 anys. |
