Avui he anat a caminar per la platja. Només hi havia quatre pescadors i unes quantes ànimes solitàries, un autèntic plaer, i he pensat que estaria bé posar aquest poema...Potser era la mateixa platja dels records...
Tu vas ensenyar-me a estimar el mar
a mi, que era una noia de muntanya;
poques vegades el veiérem junts...
ara, si em sento sola, m'acompanya.
Perquè volies veure el mar amb mi,
jo anava al teu costat il·lusionada;
encara en guardo un tendre record,
d'aquella passejada per la platja.
Caminàvem agafats de la mà
els dos estàvem molt callats,
érem com adolescents, i amb timidesa,
vaig sentir-me enllaçada pel teu braç.
Com que la nit era rúfola i freda
tu, molt galant, em vares abrigar,
vam compartir la teva americana...
un bell pretext per poder-me abraçar.
Recordo que em miraves amb tendresa,
amoixant-me els cabells amb suavitat
i vas besar-me els ulls moltes vegades...
no sé si somniava o era real!
Em parlaves fluixet, a frec de galta,
el que em deies, jo escoltava feliç:
-M'agraden molt les teves mans petites,
ets com un ocellet esmunyedís!
Més ...la natura sempre tan realista
em va venir de sobte a despertar,
en forma d'una forta gotellada...
i aquell màgic instant es va trencar.
---------------------------------
He tornat a la platja dels records,
però, en aquesta ocasió, de dia i sola
i en un impuls sortit del fons del cor,
he escrit el teu nom sobre la sorra.
L'ona amiga l'ha vingut a esborrar
lentament...com en un bes d'aimada,
la besada que jo no et vaig donar...
Avui, però, la mar estava en calma.
(Petiteses-2001)
M. Roser Algué Vendrells
M. Roser Algué Vendrells
