Subscribe:

divendres, 25 de maig del 2012

LA  LECTURA

L'escriptora i periodista italiana, Beatrice Masine, confesa que té dues passions: llegir i escriure. Vull compartir amb vosaltres aquesta reflex que fa, sobre la lectura...
                                         

Cada llibre és un començament , diferent per a cada lector...A mi m'agrada i a tu no t'agrada. per a mi és perfecte, per a tu inútil. I està bé així. Perquè els lectors són diferents. Cada llibre cerca el seu lector i cada lector  cerca el seu llibre. Un lector que s'avorreix, un lector indecís o decebut, és un lector que encara no ha trobat el seu llibre.

Hi ha moltes bones raons per llegir: perquè és fascinant, perquè et remou, perquè et porta lluny, perquè...


A mi em sembla una bona reflexió. Potser hi afegiria: perquè un llibre no et deixa mai a l'estacada i sempre et fa companyia...Si n'hagués de triar un, segurament em decantaria pel primer que em va enamorar...Solitud, de Victor Català ( Caterina Albert), després n'hi ha hagut molts més...

- Què en penseu vosaltres, quina  és la vostra raó?...
- Heu trobat el vostre?...
M. Roser Algué Vendrells
M. Roser, un repte ben difícil, resumir què representa la lectura per a mi en un petit comentari; la meva capacitat de síntesi és bastant xunga i necessitaria un post força més llarg que el teu...
Els llibres, principalment el gènere de novel·la, equivalen a evasió. Des de ben petita representava entrar en un món paral·lel, diferent del meu; viure'l d'una manera molt intensa, redibuixar en la imaginació tot allò que l'autor ens suggeria amb paraules. Per això era tan important que el llibre m'agradés des de l'inici: qui pot voler submergir-se en un món pitjor que el propi? 
Sempre m'ha agradat llegir a poc a poc, per no perdre'm ni un bri de tot allò que l'autor ha volgut transmetre en cada frase. Per plaer, i sobretot per respecte; un escriptor necessita moltes hores per donar per bona una pàgina i es mereix que se li valori el treball. Quan un llibre s'acaba i t'ha agradat molt, queda aquella tristesa d'haver de "tornar cap a casa". 

Ella diu: En definitiva, llegir per viure!
Us deixo aquest comentari de la Galionar, perquè ella diu que no té capacitat de síntesi. Doncs jo penso que ha superat el repte amb nota!

diumenge, 20 de maig del 2012

SORPRESA !!!
Quan fa pocs dies que el meu blog feia quatre anys, em cauen dos regals del cel...

Bé, de l'ESPAI DE GALIONAR 
                                         

i del prat d'ALES DE PARAULES


Moltes gràcies a les dues.


I m'han fet molta il·lusió. Jo no acostumo a participar  en concursos i cadenes, però després de sospesar bé les opcions, he pensat que jo els estava molt agraïda i tiro endavant...
Serà el regal dels  meus quatre anys, de treure el cap per aquesta finestra...El problema és a l'hora de triar els cinc blogs, perquè tots els dels meus seguidors m'agraden, (i alguns ja tenien el premi) però finalment, he decidit triar-los entre els que en tenen menys, per donar-los a conèixer...Però que quedi clar , que per mi tots tenen un gran valor sentimental i d'amistat...Si l'accepteu i us be de gust, heu de posar el rètol, dir qui us l'ha regalat i  passar el premi a cinc blogs, posant l'enllaç...
Els que jo he triat són aquests:
                                                                 
http://drapairedemots.blogspot.com.es/--DRAPAIRE  DE  MOTS
La Montse, és una persona molt entranyable i planera, amb qui he connectat molt bé, que viu al peu de la muntanya del Santuari de Bellmunt. L'aire muntanyenc  li encomana sensibilitat i sentit pràctic, ella diu que no deixis per demà el que puguis fer avui. Solem coincidir als "relats divers"...
http://acavalldelvent-judit.blogspot.com.es/--A CAVALL DEL VENT
La Judit,  és una apasionada de la vida, i s'enamora de tot el que fa. Entre d'altres coses escriu uns contes molt bonics, dibuixa, pinta i, fins i tot, toca l'acordió!
Sempre es fa moltes preguntes i em sembla que no sempre troba les respostes.
http://raquelblanca.blogspot.com.es/--DESAPRENENT  A  VIURE
La Rachel s'esforça molt per superar-se, ella diu que sap, que no sap res...De vegades té un garbuix interior, que fa que reflexioni sobre la vida i els seus sentiments...Sap que l'auto-confiança és la solució, encara que de vegades costi trobar-la.
http://entremots.blogspot.com.es/--EL CALAIX DE SASTRE
La Roser diu que escriu paraules que li surten de dins, paraules tendres diria jo...Com les del poema que va escriure pel nadó que vindrà aviat i del qual ella serà l'àvia. Va ser tan amable de compartir-lo amb nosaltres...Ella diu que escriu de bon matí, o mira la lluna i espera que surti el sol...
http://paraulesdevent.blogspot.com.es/--PARAULESDEVENT
Un bloc que fa poquet que he descobert...La Nasara explica uns contes i uns poemes d'una gran profunditat ,tot i que penso que no ha viscut gaires primaveres i de vegades ens fa el regal de llegir en veu alta...
Diu que té un cel preferit per on li agrada passejar, perquè li porta records de quan era una nena...


M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 16 de maig del 2012

MATINADA



És a trenc d'alba,
d'un dia de primavera
que ja s'endevina màgic.

Surto de casa, 
deixant enrere el poble
mig adormit encara.

Passo prop d'una masia.
Els lladrucs dels gossos
que em miren encuriosits,
em donen el bon dia.

M'endinso en la verdor.
El camp és com un gran mar,
amb les ones pintades
d'infinitat de petites flors,
com les primeres violetes,
que escampen arreu la seva olor




M'assec damunt l'herba;
Tinc les mans xopes de rosada,
de la rosada que brilla
amb els primers raigs de sol,
dins la màgia del mirall
sortit de l'encantament d'una fada.

Miro al meu entorn.
Estic sola,
només jo i la natura.
Tanco els ulls un instant.
Tot és pau,
però no silenci.

Sento dringar suaument
les esquelles dels ramats,
que pasturen mandrosos
en un camp a prop meu.


Els ocells m'acompanyen
com en un concert matinal
i anuncien amb joia,
el despertar d'un nou dia.

Arreu, tot parla de vida.
Vull marxar i no puc;
La terra m'atrau.
M'és difícil trencar l'encís
d'aquest instant màgic.

Finalment, reprenc el camí,
amb la il·lusió i l'esperança,
de reviure aquests moments...
Moltes altres matinades.


M. Roser Algué Vendrells



(de Petiteses)

dimecres, 9 de maig del 2012



He aPARAULAt  la paraula BRESSOL

Perquè no hi ha res més dolç i més tendre que bressolar un infant, encara que el bressol sigui una trista capsa de cartró...



I Que les ones de la mar et bressolin...

M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 6 de maig del 2012

ENYORANCES

 Quan asseguda sola en una roca
de cara al mar, començo a somniar,
miro les ones, d’escuma de plata...
fines sagetes que em fan anhelar:

Una mà forta que estrenyi la meva
i que m’ajudi a no defallir,
una mà amiga que em doni coratge,
que aparti els entrebancs del meu camí.

Que m’acaroni, quan les enyorances
em porten records d’un passat llunyà,
amb els ulls brillants de fines espurnes
d’una llàgrima que es vol escapar.

Però de vegades així et fas més forta;
ara la solitud ja no m’espanta,
que tinc aquest mar que m’enamora...
com un amic fidel, sempre a la vora.




M. Roser Algué Vendrells   (de Petiteses)