Participació a les ITINERÀNCIES  POÈTIQUES, poemes enllaçats, seguint el que ha escrit una altra persona, tot agafant-ne una paraula o una idea...

NOVEMBRE (Seguint un reflex de la Carme)

Novembre és arribat

el fred ja ens abraça. Treu la paleta de colors pinta tots els boscos. El cel si reflecteix a l'hora que el sol es pon. Plora amb llàgrimes de boira les nits es van allargant.
***
SOMNIS  DE  LLUNA (seguint l'aire suau, de la Pilar)

Melodies de fina arpa

aire suau a frec de galta;

carícies de plomes blanques.

Silencis de lluna blava

sospirs amb enyors de cels;

El somni d'una nit clara...

***

                  LES  CINC PRIMERES  DÈCADES                                                        
           (seguint les matemàtiques de la Virgínia, amb aniversari inclòs)

Els deu anys, pre-adolescència;

esperit rebel i grans a la cara.

Els vint , joventut, esclat de vida,

universitat, projectes i algun viatget.
Els trenta, hora de posar seny,

viure en parella i tenir nens.
Els quaranta, temps de crisi,
i per a molts, la plenitud.
Els cinquanta, el mirall ens diu,
que ja hem viscut mitja vida.
I estem contents d'aquest passat
i encarem el futur amb il·lusió...
***

SI  EM  DONES...

( seguint la generositat de l'Anton i la Cantireta)

Si em dones una rosa,

et faré una carícia.

Si em dones una abraçada,

et donaré un somriure.

Si em dones la mà,

t'hi posaré la lluna.

Si em dones una il·lusió,

et faré un petó.

Si em dones un somni,

el viurem junts, tu i jo... 
***
PSSSSS...
(seguint tots els somnis, en silenci)

Boires de nit,

somnis de lluna blanca;

Silenci al bosc.

M. Roser Algué Vendrells

COLOMS

Una vegada, en Tomàs, un pagès de soca rel, va baixar a Barcelona i després de contemplar unes quantes meravelles urbanes, i turistes malgirbats, va anar a parar a la plaça de Catalunya, un lloc gairebé obligat pels que no  acostumen a visitar la capital.

Com que era hora de dinar, agafa una cadira per seure, disposat a endrapar un deliciós estofat de vedella amb bolets, que la seva dona li havia preparat en una carmanyola (tampoc calia fer més dispendis dels necessaris i anar a un restaurant).

De sobte, apareix un colom amb ganes de compartir aquell àpat tant suculent. En Tomàs se'l mira inquiet, i preocupat per la seva manduca.

Després del primer colom, en ve un altre i un altre...

Veient-los tan interessats en aquell festí, i incapaç de posar-se la forquilla a la boca, decideix facilitar-los la tasca i deixa la carmanyola a terra.

Mentre, amb cara d'emprenyat i amb la panxa buida, se'ls mira com es donen el gran banquet, els molt golafres...

M. Roser Algué Vendrells