LES CAMPANES
Avui voldria parlar de les campanes...El seu so sempre m'ha enamorat, potser perquè des de petita he viscut en poblets on les campanes eren protagonistes molt principals en tots els esdeveniments que si vivien , des dels bateigs, fins a les morts, passant pels casaments, les festes, quan tocaven a foc, l'àngelus a les dotze, els pagesos des dels camps, paraven en senyal de respecte; també era el seu rellotge per saber quan havien de fer un mos o anar cap a casa,...Mai no he entès com a les persones que van a fer turisme rural, els poden molestar les campanes i que se'n queixin!!!
Recordo que una vegada vaig fer estada a l'hostatjaria de Vallbona de les Monges i la meva cel·la era pràcticament a tocar del campanar i ja us ho podeu imaginar hores, repetició i tots els quarts...Doncs a mi em fan sentir molt bé ho trobo relaxant; si a la nit em despertava algun toc, mirava l'hora i pensava: que bé encara és molt d'hora i em tornava a adormir com un angelet!!!
Quan fa temps que no el sento, enyoro aquest so. Us deixo amb aquest bonica foto, i un parell d'estrofes de dos poemes d'estil diferent , ah i el meu haiku personal.
Foto de Joan Morales. Vista del Pla de Corts des del campanar de l'església de Peramea. |
Les campanes del meu poble
La campana amb els seus tocs,
fa pas a la processó,
toca a bodes, toca a mort,
toca a festa, llamp, foc i tempesta…
toca humil a l’oració
i també a Missa Major.
Ramon Benseny( Prior del Monestir de les Avellanes)
***********
El Campanar
Però de temps
en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.
Joan Vinyoli
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.
Joan Vinyoli
**********
Fugen nostàlgies,
el so de les campanes
me n'allibera!
M.Roser
me n'allibera!
M.Roser
M. Roser Algué Vendrells.