HI HA REGALS QUE NO S'OBLIDEN...
Quan els demanes a la mainada que escriguin sobre alguna cosa, sovint et trobes que et diuen que no se'ls acut res, que no saben de què parlar...Jo tenia alguns contes curts que he penjat al meu blog o a un altre que havies d'escriure a partir d'un dibuix que et donaven i vaig pensar que els podrien ser útils a les companyes, perquè els nens i nenes veiessin que es pot escriure sobre moltes coses, només cal posar-hi una mica d'imaginació...
La meva sorpresa va ser el dia de Sant Jordi, quan després de fer la presentació de la festa i l'entrega dels premis del concurs de poesia i narrativa...Un nen i una nena van agafar el micro i van començar a parlar. Jo no sabia què passava i ho vaig preguntar al dire ( foto del darrer post) i resulta que parlaven de mi i de les meves històries... Em van donar un regal i quina il·lusió! Cada classe, des de P3, fins a 6è, havien treballat un dels meus contes. Tots van fer un dibuix i els que van considerar més reeixits, els van triar per fer la il·lustració d'un preciós llibre que em van editar. Els contes meus, amb els dibuixos, dels nens i nenes!!!Com us podeu imaginar, allà amb el pati ple de mainada i pares, jo no sabia quina cara posar. Si fos una persona de llàgrima fàcil, hauria hagut de dir que era el vent, que em feia plorar...
Com que així surt molt petit, per veure'l normal us deixo l'enllaç i el podreu veure a mida original.
Les lletres minúscules del primer full, són opinions de les mestres i les majúscules, dels nens i nenes.
Com que aquests darrers dies he llegit, poemes de mestres...Ara presumiré i penjaré un poema que ja fa uns anys, em va dedicar un pare:
LA MESTRA NO HO SAP TOT
La mestra no ho sap tot,
però porta un estel al seu somriure
i un ocell dins del seu cor.
La mestra no ho sap tot,
però pensa en la font d'aigua fresca,
on els nens van a veure sense por.
La mestra ens ha portat una floreta,
sota un núvol que ens diu allò que som
i sempre sap el què ens fa falta,
regalant-nos cada dia un tros d'amor;
on l'oblit s'estavella i la distància,
desapareixerà darrera el seu record.
Fins aviat, fins a sempre, bona mestra,
tu ens has escrit la nostra millor cançó...
Salvador (Juny del 1998)
M. Roser Algué
