Subscribe:

dissabte, 27 de juny del 2015

GROGOR

Aquests dies he vist la muntanya de Collcerola , coberta d'un gran mantell groc. He recordat els versos d'en  Maragall i que jo, fa un temps, en vaig fer un vídeo. L'he volgut recuperar i compartir, tot i que es  molt d'estar per casa...Accepteu la bona voluntat...

LA  GINESTA



M. Roser Algué Vendrells                       ( 17 de juny del 2010)      

dimarts, 16 de juny del 2015

HI HA REGALS QUE NO S'OBLIDEN...

Quan els demanes a la mainada que escriguin sobre alguna cosa, sovint et trobes que et diuen que no se'ls acut res, que no saben de què parlar...Jo tenia alguns contes curts que he penjat al meu blog o a un altre que havies d'escriure a partir d'un dibuix que et donaven i vaig pensar que els podrien ser útils a les companyes, perquè els nens i nenes veiessin que es pot escriure sobre moltes coses, només cal posar-hi una mica d'imaginació...


La meva sorpresa va ser el dia de Sant Jordi, quan després de fer la presentació de la festa i l'entrega  dels premis del concurs de poesia i narrativa...Un nen i una nena van agafar el micro i van començar a parlar. Jo no sabia  què passava i ho vaig preguntar al dire ( foto del darrer post) i resulta que parlaven de mi i de les meves històries... Em van donar un regal i quina il·lusió! Cada classe, des de P3, fins a 6è, havien treballat un dels meus contes.  Tots van fer un  dibuix i els que van considerar més reeixits,  els van triar per fer la il·lustració d'un preciós llibre que em van editar. Els contes meus, amb els dibuixos, dels nens i nenes!!!Com us podeu imaginar, allà amb el pati ple de mainada i pares, jo no sabia quina cara posar. Si fos una persona de llàgrima fàcil, hauria hagut de dir que era el vent, que em feia plorar...



Com que així surt molt petit, per veure'l normal us deixo l'enllaç i el podreu veure a mida original.
Les lletres minúscules del primer full, són opinions de les mestres i les majúscules, dels nens i nenes.

Com que aquests darrers dies he llegit, poemes de mestres...Ara presumiré i penjaré un poema que ja fa uns anys, em va dedicar un pare: 

LA  MESTRA  NO  HO  SAP  TOT

La mestra no ho sap tot,
però porta un estel al seu somriure
i un ocell dins del seu cor.

La mestra no ho sap tot,
però pensa en la font d'aigua fresca,
on els nens van a veure sense por.

La mestra ens ha portat una floreta,
sota un núvol que ens diu allò que som
i sempre sap el què ens fa falta,
regalant-nos cada dia un tros d'amor;
on l'oblit s'estavella i la distància,
desapareixerà darrera el seu record.

Fins aviat, fins a sempre, bona mestra,
tu ens has escrit la nostra millor cançó...

Salvador         (Juny del 1998)


M. Roser Algué

divendres, 5 de juny del 2015

CULTURETA  DE  PRIMAVERA...
  
Aquí teniu un petit resum d'actes culturals amb els qual he col·laborat:

1-- Presentació del llibre de poemes, "Esperem a l'alba" del meu amic Joan Verdaguer. També vaig fer-ne el pròleg.

El Joan, la Roser, l'alcaldessa i un amic poeta.
El Joan i la Roser.
Foto de grup amb tots els participants a l'acte.
2--Festa de Sant Jordi a l'escola, entrega dels premis als nens i nenes articipants al 20è concurs de narrativa i poesia...El públic no es veu, però hi havia tots els alumnes de l'escola asseguts al davant i un munt de pares , mares, avis, àvies, oncles, tietes...
La Roser i un micro...Quin perill!
Cada any convidem algú conegut per donar els premis. Aquest any va venir un ex- alumne, jugador de basquet del Joventut de Badalona. 
Heu vist quina fila que fem?
Només fa mig metre més que jo, he, he...
I ara què passa ? diu la Roser...
Jo no sabia què passava, quan van sortir aquesta parelleta i resulta que parlaven de mi. El director em sembla que em despista... En un altre post us ho explicaré.
Una part del públic contemplant les danses,
en aquest cas el ball de les cintes.
3--Jocs florals d'Esplugues. Jo hi vaig participar fent de jurat. Vaig haver de llegir gairebé, 150 poemes...
Tota la plana major, jurat inclòs...
El Toni Alencón, director de la revista Lo Cantic,
 amb la qual fa temps que col·laboro.
va rebre un accèssit a la Flor Natural
Després d'anys de col·laborar amb la revista, era la primera vegada que ens vèiem personalment i em va fer il·lusió que em toqués entregar-li el premi.
Grup de guitarres de l'escola municipal de música,
que va amenitzar la festa.
I no podia faltar la foto de grup amb els premiats,
 l'alcaldessa( de vermell) i el jurat.
M. Roser Algué Vendrells