Quan els demanes a la mainada que escriguin sobre alguna cosa, sovint et trobes que et diuen que no se'ls acut res, que no saben de què parlar...Jo tenia alguns contes curts que he penjat al meu blog o a un altre que havies d'escriure a partir d'un dibuix que et donaven i vaig pensar que els podrien ser útils a les companyes, perquè els nens i nenes veiessin que es pot escriure sobre moltes coses, només cal posar-hi una mica d'imaginació...
La meva sorpresa va ser el dia de Sant Jordi, quan després de fer la presentació de la festa i l'entrega dels premis del concurs de poesia i narrativa...Un nen i una nena van agafar el micro i van començar a parlar. Jo no sabia què passava i ho vaig preguntar al dire ( foto del darrer post) i resulta que parlaven de mi i de les meves històries... Em van donar un regal i quina il·lusió! Cada classe, des de P3, fins a 6è, havien treballat un dels meus contes. Tots van fer un dibuix i els que van considerar més reeixits, els van triar per fer la il·lustració d'un preciós llibre que em van editar. Els contes meus, amb els dibuixos, dels nens i nenes!!!Com us podeu imaginar, allà amb el pati ple de mainada i pares, jo no sabia quina cara posar. Si fos una persona de llàgrima fàcil, hauria hagut de dir que era el vent, que em feia plorar...
Com que així surt molt petit, per veure'l normal us deixo l'enllaç i el podreu veure a mida original.
Les lletres minúscules del primer full, són opinions de les mestres i les majúscules, dels nens i nenes.
Com que aquests darrers dies he llegit, poemes de mestres...Ara presumiré i penjaré un poema que ja fa uns anys, em va dedicar un pare:
LA MESTRA NO HO SAP TOT
La mestra no ho sap tot,
però porta un estel al seu somriure
i un ocell dins del seu cor.
La mestra no ho sap tot,
però pensa en la font d'aigua fresca,
on els nens van a veure sense por.
La mestra ens ha portat una floreta,
sota un núvol que ens diu allò que som
i sempre sap el què ens fa falta,
regalant-nos cada dia un tros d'amor;
on l'oblit s'estavella i la distància,
desapareixerà darrera el seu record.
Fins aviat, fins a sempre, bona mestra,
tu ens has escrit la nostra millor cançó...
Salvador (Juny del 1998)
No es pot subestimar la importància d'aquests detalls, la trobo impressionant, una cosa fora de mida, la veritat. Això és demostrar l'estimació amb majúscules, i com que en aquesta vida ningú no regala res, no em queda cap dubte que t'ho mereixes del tot.
ResponEliminaXeXu, diuen que en aquest món reculls el què has sembrat...Jo et puc dir que emocionalment, hi he deixat molt a l'escola...Deu ser per això!
EliminaBon vespre.
Que maco i quina il·lusió emocionada! Aquest és un dels bons records que no s'han de perdre de vista. Per molts anys!
ResponEliminaMoltes gràcies Teresa, i és que els infants si els estimes , en general són agraïts, i al cap i la fi, és el què ens queda de la nostra feina, que no ens oblidin...
EliminaPetonets.
La mestra recull allà on ha sembrat.
ResponEliminaLa mestra "no ho sap tot" però hi ha estones que per als "seus" nens i nenes ho és tot.
Mestra ets la master.
Per molts anys de nou.
Moltes gràcies Xavier, són coses que aprecies molt si tens els sentiments a flor de pell...I jo que ho guardo com un tresor!
EliminaBon vespre.
jo els meus contes els hi hauria de passar quan siguin una mica més grans.....
ResponEliminaMolt bona feina Roser
Em sembla bé Joan, hi ha d'haver contes per totes les edats...
EliminaMoltes gràcies, només he fet el què en consciència, he pensat que havia de fer...
Bon vespre.
Quina meravella! Aquests regals són els millors, sens dubte.
ResponEliminaGràcies Novesflors...Després vaig anar classe per classe a donar-los les gràcies i semblava que el regal, l'haguessin rebut ells!
EliminaPetonets.
Enhorabona, és un regal valuós perquè està ple d'amor i d'afecte. Aquests regals sòn els més importants! Pots estar ben contenta i satisfeta...
ResponEliminaMoltes gràcies Carme, és que la mainada m'estima molt i m'ho demostren...Doncs si noia, estic més contenta que un gínjol!!!
EliminaPetonets.
M'he passejat una estoneta per el teu regal i trobo que és una preciositat. Pel que veig és una sort tindre't de mestra, la mateixa que tinc com amiga.
ResponEliminaEnhorabona!
Aferradetes dolces! :)
Moltes gràcies Lluneta, i és que els infants si els dones estimació, te la tornen amb escreix...Jo també estic contenta de ser amiga teva!
EliminaPetonets i somriures.
Mestres com tu son les que deixen empremta en els nens i fan que vagin a l'escola amb ganes. Felicitats Roser!
ResponEliminaTampoc vull anar de sobrada, però emocionalment, hi he deixat molt a l'escola, suposo que això n'és el resultat...Moltes gràcies!
EliminaPetonets.
La mestra no és una enciclopèdia amb potes, però li agrada el que fa!
ResponEliminaAixò els ho deia a la mainada quan em preguntaven una cosa que no la sabia...I entre tots, la buscàvem...Sempre m'ha agradat molt la meva feina.
EliminaPetonets, Helena.
Ja pots presumir tranquil·la, que això és un regalàs! Tant el poema com el conte. M'ha encantat com està maquetat, té una gràcia tot ell, en especial els dibuixos dels nens que no tenen pèrdua.
ResponEliminaUna abraçada.
Tinc sort que a casa em van ensenyar a ser humil, i les mostres d'afecte les guardo en un raconet del cor i no se m'enfilen al cap...Gràcies per les teves paraules.
EliminaHi ha una companya que té molta sensibilitat per fer aquestes coses i ella va ser la que ho va organitzar tot.
El pare que em va fer el poema, aquest any va quedar finalista dels Jocs Florals...
Petonets, Maijo.
Quin regal més bonic, M. Roser, els teus contes amb els dibuixos de la mainada. Ja imagino que devies estar com un flam. Felicitats per aquest regal ben merescut.
ResponEliminaUna abraçada..
Doncs si Anna, però estic molt contenta i em deixo estimar...Que és molt agradable!
EliminaPetonets Anna.
Les coses flueixen quan es fan de cor.
ResponEliminaTens raó Consol. hi és que jo , emocionalment hi he deixat molt a l'escola...Ara em toca recollir premis...
EliminaPetonets Consol.
Si és que la feina de mestre a vegades és complicada, però tan agraida. Aquest detall-homentage ho demostra, no Roser? I a mi que només em recorden per les preferents... No, no és veritat. Els meus clients de disset anys m'estimaven, crec que encara m'estimen molt. Si més no, quan em troben pel carrer em fan una abraçada. Però això teu és diferent, Roser, és més. D'entrada hi ha un munt de persones a les que has ajudat a crèixer i això no té preu.
ResponEliminaÉs veritat Teresa, la nostra és una feina feixuga, però si la fas perquè t'agrada i estimes la mainada, després reps molt més del què dones...Suposo que jo he ajudat a moltes persones, però elles també m'han ajudat a mi, ha estat un intercanvi sobretot de sentiments...
EliminaPetonets, Teresa.
Es nota que t'agrada ser mestra i els nens i pares també ho saben! Ben merescut
ResponEliminaÉs que jo no he treballat mai per fer contents els pares, però tu ja saps que si els nen ho estan , els pares també...
EliminaEl seu agraïment, és la meva satisfacció.
Petonets, Loreto.
Penso que és un regal preciós. Ja pots sentir-te'n orgullosa, M.Roser, la llavor que sembres en els teus alumnes, floreix. Segur que ara són més savis i seran millors persones el dia de demà gràcies a tu.
ResponEliminaPetonets!
Aquestes coses sempre et fan sentir bé, si hagués contribuït a que siguin millors persones, seria la persona mes feliç del món...Jo he après moltes coses d'ells, entre d'altres, a ser més tolerant i més pacient...
EliminaPetonets, Glòria.
ResponEliminaÉs un homenatge encomiable. Et pots sentir orgullosa, en el bon sentit, d'haver estat el principi inspirador d'aquesta composició tan sentida. Molta bellesa.
Abraçades, des de El Far.
Gràcies Jordi...Estic molt contenta per aquestes proves d'estimació, però sense deixar que em facin sentir superior a ningú, ben al contrari; de vegades penso que no en sóc mereixedora, però sempre he fet el què la consciencia i el cor em dictaven...
EliminaPetonets de començament d'estiu, cap el Far.
En coses com aquesta rau el tresor de la felicitat, M. Roser, i n'estic segura que també n'ets una bona mestra. Enhorabona, bonica, i una forta abraçada!
ResponEliminaMoltes gràcies Montse, com li he dit al Jordi, sempre he fet el que la consciència i el cor m'han dictat, i he estimat molt la mainada, això sí...
EliminaMolts petonets per a tu i bon començament d'estiu.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaAl leer este interesante texto, intuyo aunque no entiendo bien el idioma, que trabajas en la enseñanza. Claro si no me equivoco... y te felicito por ello es un trabajo muy bonito, aunque también de mucha responsabilidad. Y te han obsequiado con un libro que ellos han ilustrado... corrígeme si me equivoco, eh. Pero leo aquí arriba bien claro: Enhorabuena! Eso significa que no voy tan descaminada.
Bien, pues me queda decirte que eres un tesoro de la naturaleza y te deseo mucha suerte en tu vida. Mil gracias por ser como eres.
Te dejo un abrazo grande, mi gratitud y estima, por tu buen hacer y por tu huella en mi puerto marinero.
Besiños gallegos y se muy muy feliz.
Hola Marina!
ResponEliminaVas a lograr que me suban los colores... Menos mal que no me ve nadie.
Pues sí, soy maestra y aunque jubilada sigo yendo a la escuela todos los días, piensa que es como mi segunda casa; llevo en ella más de treinta años. Ya sabes aquello de segun lo que siembres recogeràs y lo digo con toda humildad, porquè mi trabajo ha sido mi vida...Y como siempre, has entenido muy bien!
También yo te deseo lo mejor del mundo y unas vacacipnes llenas de momentos felices...
Yo vengo a tu mar y tu a mi montaña ( una pequeña sierra) y la gratitud y la estima siempre estan ahí!
Petonets catalans, amiga.
Mestra, a més,
ResponEliminaamb un estel
que sempre em recorda
el paratge de Bellserrat.
Ja ho veus Jordi, sóc una mestra il·luminada...Espero que l'estel brilli sempre per a tothom!
EliminaVes per on, no sé on és aquest paratge, investigaré...
Bon vespre.
Veig que Bellserrat és Sant Pere de Torelló, m'agrada la comparació, sobretot pel Santuari de Bellmunt, amb les vistes tan fantàstiques...
EliminaUna Mestre que té Ànima de Puresa...
ResponEliminaQuan res se sap, resulta que la vivència explota...
Una Abraçada.
Moltes gràcies Olga i Carles per les vostres amables paraules, que no sé si me les mereixo...Jo he intentat sembrar, en un camp en blanc com són els infants, la llavor de la sensibilitat, sembla que estan agraïts...
EliminaPetonets.