Subscribe:

dijous, 28 de maig del 2015

QUÈ FARIA SI...

En XeXu, ens ha preguntat què faríem si fóssim alcaldes del nostre poble o ciutat...

Quan em treia el títol de català per correspondència, fa la tira d'anys, ens van posar una redacció amb aquest tema. No he pogut esbrinar la data i sento curiositat per saber quan ho vaig escriure...

Si fos alcaldessa de la meva ciutat una de les primeres coses que m'agradaria fer, seria emplenar-la d'arbres, perquè a la primavera hi vinguessin els ocells i amb els seus cants ens portessin olor de bosc i de muntanyes sovint enyorades. Faria tantes zones verdes i parcs com fos possible perquè els infants poguessin jugar, córrer i créixer plens de salut. També construiria moltes escoles per a tots els nens i nenes, car la cultura i l'educació, és un dret de totes les persones i són necessàries si es vol aconseguir un país realment lliure. També tindria cura que la ciutat estigués sempre ben neta i fos cada dia més pròspera; un exemple per als visitants. No cal dir que tot això ho faria si fos elegida per votació popular i procuraria democratitzar l'Ajuntament, a fi i efecte que les decisions es prenguessin amb l'aprovació de tots els regidors. 

Sí, ja sé que era un exercici, però potser no estaria tan malament...M'ha fet gràcia que ja pensava en un país lliure!!! Per cert, em van posar bona nota...


Ajuntament d'Esplugues.

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 19 de maig del 2015

LES AVENTURES DE L'ORENETA 
(conte infantil-juny 2011)


Orenetes al balcó de la meva germana, aquí a Esplugues


Diuen que les orenetes ja fa dies que han arribat. Després de buscar el niu record de tardors passades, cadascuna amb la seva parella, l'han restaurat , disposades a crear una nova família que contribueixi a augmentar la població ocellaire d’ales noves.

Ara les petites orenetes ja treuen el cap per la finestra de la seva caseta, per comprovar les possibilitats exploradores que els proporcionarà el paisatge de cels infinits, acabats de descobrir.

Us deixo un conte infantil que parla d’una oreneta. És com el cicle de la vida d’aquest ocellet, que ens acompanya, amb els seus xiscles, primaveres i estius. Si l’escolteu, per uns moments tornareu a ser els infants de les entremaliadures i els genolls pelats...


Niu a la llinda de la porta de la meva neboda gran, a Castellbisbal.






M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 10 de maig del 2015

UN  DIA  ESPECIAL  PER  A L'OLGA

L'estrella es mirava
a l'aigua del mar
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar.

Olga Xirinacs    Poema del llibre de poesia infantil "Marina".

Unes manetes , porten l'estrella.
El 22 d'abril del 1986,  l'Olga rep el premi Ramon Llull amb la novel·la, "Zona marítima".

L'11 de maig 1986, escriu al seu Dietari "El viatge":
"Dia d'aniversari"( parla dels regals que li han fet, pels 50 anys i pel premi)
"És un bon any. Puc integrar dins meu sense conflicte totes les experiències adquirides i que em fan feliç. ¿Com agrair el privilegi de viure aquests últims temps?
 Sento la contradicció entre plenitud i decadència. Sé, sóc conscient de la barrera psicològica que suposen els cinquanta anys. I aquests "saber", tempera, frena, fa veure amb un cert escepticisme la joia que em ve a les mans; hi ha prevenció i recança que desplacen la espontaneïtat. Però accepto el què em trobo pel camí, el què m'és donat o el que ha resultat del meu treball, i no rebutjaré la vida. Les amistats que són la vida."

Olga Xirinacs  El viatge ( Dietari 1986- 1990)
El jardí del costat de casa.
He volgut posar en aquest post un fragment del teu Dietari, del dia que vas fer cinquanta anys...
Segueix acceptant el què et trobis pel camí Olga, sigui el premi per una feina molt ben feta ( que esperem que l'any vinent et vingui a trobar) o l'amistat de totes les persones que t'estimem.
Que aquests pensaments regalin el seu color als teus, perquè els converteixis en paraules que ens emocionin i ens facin gaudir.

  PER  MOLTS  ANYS  OLGA

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 1 de maig del 2015


Tots a fer pinya, que l' Olga bé s'ho mereix!