UN DIA ESPECIAL PER A L'OLGA
L'estrella es mirava
a l'aigua del mar
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar.
Olga Xirinacs Poema del llibre de poesia infantil "Marina".
 |
| Unes manetes , porten l'estrella. |
El 22 d'abril del 1986, l'Olga rep el premi Ramon Llull amb la novel·la, "Zona marítima".
L'11 de maig 1986, escriu al seu Dietari "El viatge":
"Dia d'aniversari"( parla dels regals que li han fet, pels 50 anys i pel premi)
"És un bon any. Puc integrar dins meu sense conflicte totes les experiències adquirides i que em fan feliç. ¿Com agrair el privilegi de viure aquests últims temps?
Sento la contradicció entre plenitud i decadència. Sé, sóc conscient de la barrera psicològica que suposen els cinquanta anys. I aquests "saber", tempera, frena, fa veure amb un cert escepticisme la joia que em ve a les mans; hi ha prevenció i recança que desplacen la espontaneïtat. Però accepto el què em trobo pel camí, el què m'és donat o el que ha resultat del meu treball, i no rebutjaré la vida. Les amistats que són la vida."
Olga Xirinacs El viatge ( Dietari 1986- 1990)
 |
| El jardí del costat de casa. |
He volgut posar en aquest post un fragment del teu Dietari, del dia que vas fer cinquanta anys...
Segueix acceptant el què et trobis pel camí Olga, sigui el premi per una feina molt ben feta ( que esperem que l'any vinent et vingui a trobar) o l'amistat de totes les persones que t'estimem.
Que aquests pensaments regalin el seu color als teus, perquè els converteixis en paraules que ens emocionin i ens facin gaudir.
PER MOLTS ANYS OLGA
Les amistats que són la vida...
ResponEliminaEm sumo a l'homenatge.
Per molts anys, Olga.
Moltes gràcies per apuntar-te a fer que l'Olga tingui un dia feliç...Sobretot quan són amistats desinteressades...
EliminaPetonets.
Em sumo als desitjos cap a l'Olga:
ResponEliminaBon dia, bon any i bona estrella.
Gràcies també a tu Xavier. A veure si l'any vinent podem celebrar amb ella , la concessió d'aquest merescut guardó...
EliminaPetonets.
L'estrella del cel i la del mar s'emmirallen mútuament, car -com descobreixen després- s'estimen. És aquest emmirallament el que es reviu en els ulls d'una persona estimada.
ResponEliminaCom tu, Olga, en un dia tan especial.
M'han agradat molt les paraules, serenes i sinceres, de l'Olga, amb motiu dels seus cinquanta… La lucidesa no està renyida amb la felicitat, tal volta ens ajuda a viure-la més plenament.
Un post preciós, Roser!
Moltes gràcies August...La petitona li fa ofrena de l'estrella simbòlica...
EliminaVaig estar de sort de trobar un comentari de l'Olga al seu Dietari, precisament del dia d'aquell important aniversari, segur que com més lucidesa, més es gaudeix de les coses.
Petonets.
Molt emotiva aquesta entrada.
ResponEliminaMoltes gràcies Helena, entre tots hem d'intentar que l'any vinent, se li faci ofrena d'aquest premi d'honor de les lletres catalanes...
ResponEliminaPetonets.
Que l'amistat desinteressada ens ompli a tots.
ResponEliminaBonic homenatge, Roser!
Bessets festius!
Moltes gràcies Lluneta...És que si no és desinteressada, no és amistat...
EliminaPetonets dolços.
Estrella i flors, dos referents preciosos per homenatjar l'Olga.
ResponEliminaGràcies Novesflors, és bonic veure com ens esforcem tots plegats per fer feliç una amiga...
EliminaPetonets a les dues.
Com es nota l'estima per a l'Olga en les teves paraules de dona sensible, M. Roser! Unim-nos tots i totes avui, recordant-la en motiu del seu aniversari!
ResponEliminaUna abraçada!
A veure Montse, penso que les grans persones, cultes però humils, es fan estimar...
EliminaSeria fantàstic que l'any vinent poguéssim celebrar el seu aniversari i el premi...
Petonets a les dues.
Sensibilitat a flor de pell, en cada paraula, M.Roser.
ResponEliminaPreciós homenatge!
Moltes gràcies Glòria, penso que bé es mereix que pensem en ella i l'estimem...
EliminaPetonets a les dues.
Un homenatge d'una gran sensibilitat. Pel goig de viure!
ResponEliminaD'això es tracta no, Consol? D' intentar fer arribar als altres unes engrunes de sensibilitat, sobretot, quan saps que en compartiu...
EliminaPetonets.
Hola M Roser.Encare no son les 7 del matí i estic mirant el teu blog i comentante els Posts,
ResponEliminaLa meva enhorabona a l´Olga i a tot@s que l´heu homenatejat.
M´agradat molt aquest Poema que li has publicat..
Petonets desde Valencia, Montserrat
És que bé cal que se li reconegui tanta feina ben feta i l'estimació per a la nostra llengua...Esperem que tots aquests posts reivindicatius , despertin a alguns càrrecs adormits!!!
EliminaPetonets Montserrat.
Que bonic, M. Roser! El felicito a tu també per la tendresa i la dolçor que hi poses al post.
ResponEliminaPetonets per a les dues.
Gràcies Maijo, jo intento reflectir el què sento, espero que l'Olga també ho rebi així...
EliminaMolts prtonets per a tu , també.
Molt bonic aquest post dedicat a l'Olga pel seu aniversari. Felicitats a totes dues.
ResponEliminaPetonets!!!
Gràcies Anna, posaré el meu granet de sorra perquè l'any vinent li donin el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que bé s'ho mereix...
EliminaPetonets per a tu també.
¡Hola Mª -Roser!!!
ResponEliminaNos dejas un precioso post, aunque como siempre no entiendo del todo las palabras, pero intuyo que es un homenaje a Olga, aunque tampoco sé quien es
Olga y me lo aclararás tú. Es muy bonita la foto del jardín. Gracias por compartir tus letras lindas. Ha sido un placer pasar por tu casa y siento no entender bien el idioma.
Te dejo mi cálido abrazo y mi estima siempre.
Se muy muy feliz.
¡Hola Marina!
EliminaTu no te preocupes que yo te aclaro lo que sea necesario...
Resulta que Olga Xirinacs, es una escritora amiga que el año que viene cumple 80 años y estamos reivindicando que le den "El premio de Honor de la Letras Catalanas" que se da cada año a una persona cuya obra sea una gran aportación a nuestra lengua y cultura. Este precisamente es su caso y además es entrañable como persona.
Y ( ¿ como no?) la mayoria se han dado a hombres... Está visto que a las mujeres todavia nos quedan cosas para llegar a la igualdad!
Muchos besitos con todo mi cariño, amiga.
Imito Verdaguer: "La margarida dels marges / porta un sol pintat al cor / si jo fos margaridoia / us hi portaria a tots..." Ell diu: "Us hi portaria a Vos".
ResponEliminaI tant que sí que és consol, M. Roser, ja ho saps, expressat amb el desig de dir-nos si fa ventet, si és de nit, si ens direm un conte abans d'anar a dormir... Mil gràcies, amiga. I a tots els que responen amb tan bona voluntat.
Olga, m'agrada que imitis Verdaguer. perquè és un dels meus poetes preferits...
EliminaHi ha moltes maneres de intentar fer una mica feliços els altres...Ves per on a mi m'agradaria que em llegissin un conte abans d'anar a dormir!
M'encantaria que l'any vinent fos per tu de reconeixement dels altres de tota la teva molt bona feina que has fet al llarg dels anys, insistirem, perquè si una amiga fa realitat una il·lusió, també en gaudeixen tots els que l'estimen...
Les gràcies a tu per tots aquests anys dedicats a honorar la nostra llengua i la nostra cultura...
Petonets de bona nit
Un Gran i sentit homenatge!!!
ResponEliminaGràcies.
Moltes gràcies, és que s'ho mereix, a veure si l'any vinent se li fa justícia amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes...
ResponEliminaPetonets.