Subscribe:

dimarts, 19 de maig del 2015

LES AVENTURES DE L'ORENETA 
(conte infantil-juny 2011)


Orenetes al balcó de la meva germana, aquí a Esplugues


Diuen que les orenetes ja fa dies que han arribat. Després de buscar el niu record de tardors passades, cadascuna amb la seva parella, l'han restaurat , disposades a crear una nova família que contribueixi a augmentar la població ocellaire d’ales noves.

Ara les petites orenetes ja treuen el cap per la finestra de la seva caseta, per comprovar les possibilitats exploradores que els proporcionarà el paisatge de cels infinits, acabats de descobrir.

Us deixo un conte infantil que parla d’una oreneta. És com el cicle de la vida d’aquest ocellet, que ens acompanya, amb els seus xiscles, primaveres i estius. Si l’escolteu, per uns moments tornareu a ser els infants de les entremaliadures i els genolls pelats...


Niu a la llinda de la porta de la meva neboda gran, a Castellbisbal.






M. Roser Algué Vendrells
Publicat per a

29 comentaris:

  1. novesflors19/5/15 21:48

    Que bé es deu descansar sobre els núvols!
    (Tens una veu molt dolça)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/5/15 19:12

      Segur que deuen ser molt tobets...
      Jo tenia una veu molt bonica( i no és per presumir) i m'agradava molt cantar, però la feina me la va cascar molt, tot i així procuro cuidar-la! Moltes Gràcies!.
      Petonets.

      Elimina
  2. Garbí2419/5/15 22:30

    Molt maco, de veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/5/15 19:15

      Gràcies Joan, Suposo que el fet de ser mestra, fa que intentis inventar-te històries que a més d'agradar el nens, els faci ser més sensibles...
      Petonets.

      Elimina
  3. Carme Rosanas19/5/15 23:58

    No hi ha com col·laborar... Molt maco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/5/15 19:16

      I tant Carme, si ens ajudem, podem aconseguir el què no podríem fer sols...
      Moltes gràcies!
      Petonets.

      Elimina
  4. Núria Martínez (Bruixeta)20/5/15 10:11

    preciòs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/5/15 19:20

      Gràcies Núria, suposo que a Taradell en veieu moltes d'orenetes...
      Per cert, aquesta setmana el programa de TV3, Divendres, el fan a la vostra plaça. Em va fer molta Iil·lusió veure el poble, que fa molt de temps que no hi he anat...
      Petonets.

      Elimina
  5. Sergi20/5/15 10:34

    Que maco el conte, tot surt rodó. I ara et coneixem la veu i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/5/15 19:22

      Gràcies XeXu, és que els contes que fa la Roser, sempre acaben bé...
      He de reconèixer que aquí, se'm sent la veu força clara, també depèn una mica del dia...
      Petonets.

      Elimina
  6. sa lluna20/5/15 11:12

    Preciós, el conte i les fotos.

    Aferradetes, nina i bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/5/15 19:24

      Gràcies Lluneta, les fotos les va fer ma germana, com que viu en un sobreàtic, hi descansen molts ocells...

      Petonets, bonica.

      Elimina
  7. xavier pujol20/5/15 12:01

    Les orenetes sempre són ben rebudes.
    Al conte, l'elefant és l'estampa de la bondat i la generositat.
    Roser, tens una veu idònia per explicar contes. I l'entonació per al que vulguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/5/15 19:31

      És molt bonic veure volar les orenetes i escoltar els seus xiscles, mentre no et despertin de matinada... A mi em sembla que els contes per infants han de tenir un missatge de valors, que ells puguin aplicar a la seva vida.
      A l'escola, durant un temps, vaig fer de conta-contes!
      Gràcies per la teva valoració.
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Teresa Duch20/5/15 20:27

    I tant que és una veu bonica, Roser. segur que els nens devien escoltar bocabadats, per la història i per la música de la teva veu. I quina via fan les orenetes amb els nius. Sempre millor les orenentes que els coloms que em tenen fins al capdamunt, enamorats de la meva terrassa. A mi també m'agraden molt les orenetes, ja ho saps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser21/5/15 19:10

      Moltes gràcies..Si al final m'ho creuré això de la veu! Dona, la mainada sempre escolta els contes amb atenció, encara que tinguis veu de regadora, he, he...
      Jo , de coloms aquí no en veig, però tampoc m'agraden gaire, perquè embruten molt.
      Molts petonets.

      Elimina
  9. Olga Xirinacs20/5/15 21:06

    No sé què passa que només veig mitja pàgina i cap conte ni accés a conte... ho sento.
    Bona nit, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser21/5/15 19:14

      Si que és estrany Olga, perquè veig que els altres ho veuen i escolten, si que em sap greu...Intentaré fer-t'ho arribar per correu electrònic, a veure si me'n surto.
      Bon vespre, Olga.

      Elimina
  10. Consol21/5/15 18:21

    Les fotografies estan molt bé, la primera m'agrada molt. Les orenetes són un bon motiu per explicar un conte. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser21/5/15 19:18

      A mi també m'agraden les fotos que va ferma germana, a ella la visiten molt ocells, fins i tot ha posat un cossi amb aigua per una parella de tórtores que si banyen i mitges pomes que es cruspeix un ocell petit...
      Gràcies i petonets.

      Elimina
  11. Anna Guilanyà21/5/15 22:47

    Molt bonic el conte M. Roser, es agradable escoltar la teva veu. Les fotos també precioses. Sou unes artistes les dues germanes.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/5/15 17:21

      Gràcies Anna, això de la veu depèn una mica del dia...La Dolors té molt bona mà amb les fotos, els ocells si posen bé i tot...
      Petonets i bon cap de setmana.

      Elimina
  12. Glo.Bos.blog22/5/15 1:10

    Ai, quin conte tan bonic, i tu el llegeixes mol bé. Tens una veu preciosa!
    Et felicito!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/5/15 17:23

      Ai, moltes gràcies Glòria, com dic a l'anterior comentari, la veu depen molt del dia, i fins i tot de l'hora, no sempre sona igual...
      Estic contenta que t'hagi agradat el conte.
      Petonets.

      Elimina
  13. Maijo Ginovart 22/5/15 23:16

    Es nota que t'agrada llegir i aquest conte bé s'ho mereix! Es sorprenent el que la veu transmet de nosaltres. La teva, és com la imaginava!
    Petonets, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser23/5/15 18:18

      Molts Gràcies Maijo, si que m'agrada llegir en veu alta...Però això de la veu també depèn del dia i de com estàs anímicament.
      Petonets i bon diumenge.

      Elimina
  14. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com26/5/15 17:31

    Quin goig poder ser oreneta al voltant dels núvols i passsejant pel cel descubrint noves aures i miracles de vida i somni.


    Una Abraçada.
    Gràcies per compartir.

    ResponElimina
  15. M. Roser26/5/15 17:37

    Encara que el seu cant no és dels més bells( xiscles) les orenetes ens són molt properes i fa alegria veure-les passar davant de casa sempre ufanoses...
    Hi ha una dita que diu:

    Casa d'orenetes ,
    casa d'amoretes.

    Perquè fan el niu a les cases on la gent s'estima...
    Petonets.

    ResponElimina
  16. Victoria12/7/15 19:46

    Que belleza de la vida!!Gracias por compartir esta hermosa entrada!!El ciclo de la vida..Unas fotos preciosas
    Con cariño Victoria

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)