Petiteses

divendres, 28 de març del 2014

UN DOCUMENTAL MOLT INTERESSANT.

Si us agrada conèixer de primera mà el dia a dia de la guerra civil espanyola en alguns indrets, demà dissabte, a les 22 : 43, al canal 33 i a l'espai Documentals, en retransmetran un que va dirigir un cosí meu, el Jordi Algué, ( bé, el fill d'un cosí) sobre les vivències del seu avi matern, a la guerra civil . Actualment aquest senyor encara és viu i participa a la filmació. El documental es diu:

Transmissions. Memòries d'en Lluís Sala. Si cliqueu la paraula subratllada i podreu trobar molta informació.

Jo vaig anar a la presentació que es va fer a Barcelona i el vaig trobar molt interessant, més que res perquè és la mateixa persona que les va viure, la que explica vivències d'aquells temps.

M. Roser Algué Vendrells

dijous, 20 de març del 2014

PRIMAVERA!

Avui, dia vint, arriba la primavera amb una bona florida. Li donen la mà la poesia i alguna oreneta que ja ha arribat, atreta pel bon temps. Jo li vull donar la benvinguda amb les boniques paraules de la Núria Albó.

Aquest matí d'amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec,

tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol

i amb un cop d'ala lleugera,

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

Núria Albó

Prats verds, vers Montserrat ( Sergi boixader)

M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 15 de març del 2014

Aquest text el vaig escriure després de llegir un conte de Sergi Pàmies, del llibre "La bicicleta estàtica". Tracta d'una parella que decideixen anar per camins diferents i es retroben després d'uns quants anys. Parlant de les raons que els havien dut a no voler continuar junts, la noia li diu: "Hauries hagut d'insistir" ( títol del conte), però continuen cadascú fent el seu camí. Com que no em va agradar el final, me'n vaig fer un a la meva mida...

INSISTIRÀ

Mentre camina pels carrers il·luminats pels colors, amb matisos suaus, del capvespre, l’acompanya el record de la frase del retrobament. “Hauries hagut d’insistir”,...

Quan arriba a casa s’asseu a la primera butaca que troba, amb el cap entre les mans, sense ni tan sols encendre el llum. La penombra li anirà bé per pensar.

No acaba d’entendre perquè ho van deixar córrer, pensa que ell li va donar tot el que creia important, sense escatimar res, i ara, amb la perspectiva del temps, li costa entendre la causa de la ruptura...

Però, de sobte, inspirat per un raig de llum que entra per la finestra( avui és lluna plena), pensa que potser no va fer el què necessitava una persona sensible com ella : portar-li l’esmorzar al llit com a regal d’aniversari, regalar-li una rosa quan no tocava...Mai l’havia acompanyada en les seves passejades nocturnes a la vora del mar, imprescindibles per a ella, ni li havia dit t’estimo, contemplant els estels...Ara ho veu clar; se li van oblidar totes les petites coses que segurament l’haurien fet feliç!

Mira el rellotge i veu que són les nou. Un somriure plàcid, li il·lumina la cara... Es posa les esportives i se’n va corrents cap a la platja. Insistirà!

M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 9 de març del 2014

Aires poètics

El divendres vaig anar a la "festa" del Jordi Dorca. La presentació d'un llibre sempre és tot un esdeveniment. El llibre de poemes, es diu "La pols de l'aire".
L'Helena Bonals va fer la presentació( mestra de cerimònies), el Jordi va llegir uns quants poemes del seu llibre i la Carme Rosanes, també hi va afegir el seu granet de sorra poètic. Finalment, el germà del Jordi, ens va obsequiar amb una bonica melodia d'acordió.
Va ser com una mini-trobada blocaire, a part de les altres persones assistents a l'acte. El jordi, l'Helena, la Carme ja esmentats, en Xavier Pujol, la Núria Pujolàs i la Roser. Com podeu veure érem pocs, però bons!!!
Vaig fer unes quantes fotos amb una càmera d'estar per casa, que no era meva i no han sortit gens bé... Però he pensat que les podia posar al post, com a testimoni!