Subscribe:

diumenge, 28 de juliol del 2013

PAUSA...


El meu blog em demana un petit descans i com que me l'estimo molt, no li puc pas dir que no...Però jo em quedo aquí i aniré passant per casa vostra, si hi teniu un banc amb una bona ombra, de tant en tant, seuré a descansar.





Si resulta que algun dia no teniu plans i les hores no acaben de passar, us deixo l'entrevista feta al poeta Joan Margarit, ja fa uns anys, quan jo tenia el programa de radio...Dura mitja hora (qui avisa no és traïdor)...

Que tingueu un bon estiu tan si us quedeu, com si alceu el vol , cap el mar o la muntanya...


Fins aviat.


M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 24 de juliol del 2013

QUÈ  LI  PASSAVA  A  LA  LLUNA ?
La lluna, com que és molt presumida, cada dia quan es lleva, contempla la seva cara bonica al seu mirall particular, el mar. I està tan i tan contenta que, quan els nens i nenes la veuen diuen:
-Mireu, la lluna somriu!
Però conten els més grans, que ja fa molt de temps, allà pel 2012, la lluna va tenir un problema i estava trista i preocupada.


-No entenc què em passa-deia- hauré de prendre el sol, perquè cada dia em veig més pàl·lida...

I va arribar un moment que, la lluna, quan s'emmirallava al mar, jo no veia la seva imatge.
-Dec estar malalta , o potser m'estic tornant invisible-ploriquejava...
Una gavina solitària que volava cel amunt, la va sentir i li va dir:


-El problema no és pas teu, és que el mar està massa contaminat perquè la gent hi tira moltes deixalles i per això no t'hi reflecteixes.
Calia trobar un solució ben aviat.
-Ja sé què faré- va dir la gavina-.Convocaré tots els ocells amics que volen sobre la Mediterrània, perquè demanin ajuda als infants, que també estan preocupats quan veuen que la lluna està trista...


I dit i fet. Els nens i les nenes van decidir que havien de fer alguna cosa per convèncer els grans que no embrutessin el mar. Van agafar molts globus de colors llampants (fets amb material ecològic) i a dintre, hi van posar un missatge que deia:



- No tireu deixalles al mar! Volem que estigui ben net perquè la nostra amiga, la lluna, s'hi pugui tornar a emmirallar i estigui contenta.

Al cap de pocs dies el cel estava ple de globus, que les aus marines deixaven caure per totes les platges de la Mediterrània. La gent, quan els obria, hi trobava el missatge...



Al començament, ho trobaven divertit i s'ho prenien com un joc, però de mica en mica, van anar entenent que la natura és de tothom i que cal tenir-ne cura i cadascú se’ n va endur un globus a casa, perquè no se’ ls oblides mai més. Si hi havia algú que encara no en feia cas, sortia del mar el caparró d’ algun peixet, que deia:
-Per què m’embrutes la casa?


I des del cel se sentia fluixet la veu màgica de la lluna…
-Si no tinc mirall, no sé si estic maca!
Aleshores, la persona se’n donava vergonya, es posava vermella com un tomàquet i deia que ja no ho faria més.
 El temps va anar passant i el mar cada vegada estava més net. Fins que un dia   la lluna, en llevar-se, se’l va mirar  i exclamà:
-Oh, Ja em torno a reflectir! va somriure...

Els nens i les nenes estaven tan contents que van fer una gran festa fins i tot li cantaven cançons a la lluna. 

I des d'aleshores tothom va començar a estimar la natura i a tenir-ne cura, i el món cada vegada va ser més bonic. Però...

Compte (grans i petits)! No podem badar;
Això podria tornar a passar!

                  
 Tardor del 2050
M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 17 de juliol del 2013

ELS  SOMNIS    Suggerència de la Carme.



Tinc un farcell ple de somnis
que em venen a despertar,
emocions ben ordenades...
Són reflex del món real.

Me'ls miro mig adormida
i no sé pas quin triar,
ara, el món real em crida,
els deixaré per demà!

M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 13 de juliol del 2013

AFERRADETES !    
(Real com la vida mateixa)   
Per fer companyia al racó de sa Lluna.

El passadís de l'escola, dos quarts d'una, sona el timbre; mestres, monitors de menjador, mainada...
La Roser, surt d'una classe i l' Erik, fornit monitor de menjador, la veu venir:

-Rosario!- És el què  li sol dir quan té ganes de fer-la enfadar...

-Erik el Rojo! -si torna ella( és pel-roig)...
-Noooo!!!
- Baixa'm que em faràs caure!
- Estàs com un llum, algun dia em desintegraràs!

Riallades de la concurrència...




M. Roser Algué Vendrells      

dimecres, 10 de juliol del 2013

CENTENARI  DEL NAIXEMENT 
     DE SALVADOR ESPRIU
      (Va neixer l'11 de juliol de 1913)














CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,

se'n va la meva barca.
De terra endins un cant
amb l'aire l'acompanya:
"Et perdràs pel camí
que no té mai tornada".

Sota la llum clement

del mati, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui:"Sóc encara".
m'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau

del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.











CANÇÓ DEL CAPVESPRE

S'enduia veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.

El rellotge, al blanc mur,

diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.

Potser demà vindran

encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.

Però ara és de nit.

I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.

Salvador Espriu












M. Roser Algué Vendrells

dijous, 4 de juliol del 2013

 HA FLORIT EL MEU BALCÓ!!!

A la primavera acostumo a endreçar la meva terrassa , renovant les plantes que l'hivern ha malmès. Aquest any  ho he retardat una mica, perquè el vent me les tirava per terra, però ara que la meteorologia sembla que ja està una mica en ordre, he aprofitat per fer-ho.  Quan surto a fora, sembla que em passegi per un petit jardí, tot i que a dins de casa, també hi tinc una mica de natura, perquè trobo que fa alegria. Si us hi voleu passejar, o seure una estoneta, ara que encara fa goig de veure...Hi ha flors que estan molt eixerides, però duren poc temps i finalment , les més agraïdes són els cactus, però a mi m'agrada veure- hi flors...Una vegada, vaig posar un grill en un test, i tots els veïns anaven de corcoll, per esbrinar on era l'animaló!!!

Racó de la dreta.
Racó de l'esquerra.
La natura interior.
Des de dins el menjador.

M. Roser Algué Vendrells