Subscribe:

divendres, 30 de maig del 2014

EL  GROC  DE  LES  GINESTERES

El diumenge, abans d'anar a votar vaig anar a fer un tomb per la natura; segurament necessitava que m'inspirés. La muntanya de Collserola és ara tot un regal per a la vista. És l'esclat de la primavera. Hi ha una munió de colors: verd, rosa, lila, blau taronja, vermell i , sobretot, el groc de la ginesta, que cobreix mig vessant de la serra i ens ofereix el seu perfum que, malgrat la crisi, és a l'abast de tothom. I em va semblar que el vent xiuxiuejava  els versos d'en Maragall:

" La ginesta altra vegada, 
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada.
que ve el temps de la calor"...

Aleshores vaig recordar que jo tenia un senzill poema sobre la ginesta, i que n'havia fet un post, el maig del 2011 i com que ja fa uns anys...










La ginesta

La ginesta és de les plantes
silvestres, la de més flaire,
segons cada hora del dia
fa una sentor apropiada.

Al matí, després de l'alba,
fa olor de dia que neix
i us encomana energia
a mida que el nou jorn creix.

Pel resol, cap a la tarda,
fa olor de fer migdiada
i us estireu sota un arbre,
fixant al cel la mirada;

Veient els núvols passar,
imagineu mil figures,
figures de sucre i nata,
de dolços i confitures.

Sol ponent, a l'hora baixa,
fa olor de trobar el camí
que us durà cap a la llar,
que heu deixat de bon matí.

I si mireu endarrere
veureu tots els camps daurats,
del groc de les ginesteres,
que us han deixat perfumats.




M, Roser Algué Vendrells

divendres, 16 de maig del 2014

MATINADA

Matinada. Autor ?
És a trenc d’alba,
d’un dia de primavera
que ja s’endevina màgic.

Surto de casa
deixant enrera el poble,
mig adormit encara.

Pastures de primavera. Ramon Mas.
Passo vora una masia.
Els lladrucs dels gossos
que em miren encuriosits,
em donen el bon dia.

M’endinso en la verdor.
El camp és com un gran mar,
on treuen el cap
infinitat de petites flors,
com les primeres violetes
que escampen arreu la seva olor.

Tapís primaveral. Ramon Mas.
M’assec damunt l’herba.
Tinc les mans xopes de rosada;
de la rosada que brilla
amb els primers raigs de sol,
dins la màgia del mirall,
sortit de l’encantament d’una fada.

Miro al meu voltant.
Estic sola.
Només jo i la natura. 
Tanco els ulls un instant,
tot és pau...
Però no silenci.

Tonalitats en groc i verd. Ramon Mas.
Sento dringar suaument
les esquelles dels ramats,
que pasturen mandrosos
en un camp a prop meu.

Els ocells m’acompanyen
com en un concert matinal
i anuncien amb joia
el despertar d’un nou dia.

Petit i eixerit. Ramon Mas.
Arreu, tot parla de vida.
Vull marxar i no puc;
la terra m’atrau,
m’és difícil trencar l’encant
d’aquest instant màgic.

Finalment, reprenc el camí
amb la il·lusió i l’esperança,
        de reviure aquests instants        
moltes altres matinades.

Primaveres. Ramon  Mas.
M. Roser Algué Vendrells                                                                                   ( Abril 93)

dilluns, 12 de maig del 2014

La solució a l'enigma solar...

Encara que m'heu demostrat que sou molt espavilats, amb les vostres solucions, algunes molt "científiques" i d'altres imaginatives i divertides, us faré cinc cèntims del perquè d'aquest sol màgic...
El meu pis és encarat a migdia i tinc tres cares  fora, o sigui que a la matinada (?) el sol em dóna el bon dia, fica el nas per totes les finestres i s'acomiada amb la suau llum del capvespre...Com podeu veure, de sol no me'n falta!
A la primavera i a la tardor hi ha uns dies, ( no se m'ha acudit contar quants) que el sol quan es pon, m'entra pel balcó del despatx, travessa tot el corredor i surt per la finestra de la cuina...
En aquest costat hi ha una plaça,  flanquejada per dos blocs de pisos. Aquests dies màgics, el sol toca de ple a les finestres del bloc del meu davant, es reflecteix als vidres i torna entrar per la finestra de la cuina, o sigui, que m'entra el sol per l'est i l'oest, a la vegada...Encara que tingui una explicació lògica, no deixa de ser ben curiós!
I fins aquí la petita història d' aquest sol juganer...


diumenge, 4 de maig del 2014

UN SOL  UNA MICA JUGANER...

Com podeu veure, són dos quarts de sis de la tarda i el sol toca de ple a la paret de la meva cuina, però, ves per on, la finestra està orientada a sol ixent...




Potser és cosa de màgia...

M. Roser Algué Vendrells