Subscribe:

diumenge, 23 de desembre del 2018

Quan érem infants

Quan tu duies trenes
quan jo era un vailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.

Amb una joguina
buscàvem la pau.
Tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau.

Ning, nang, com ressona
la campana gran...!
Records d' hora bona
se'n vénen, se'n van...!

D'un vaixell corsari
jo era el capità;
de paper de diari
el vaig fabricar.

Collars i corones
lluïes, gentil;
eres reina a estones,
o captiva humil.

Per Nadal nevava,
cantàvem cançons;
la mare ens donava
neules i torrons.

Un bri d'esperança
i ens vèiem pastors,
un buf de gaubança:
àngels bufadors.

Eren temps feliços.
No ens calia més
que caramels i anissos
i jocs falaguers.

Rèiem i fremíem,
sabíem somiar.
El niu el teníem
dalt del campanar.

Delfí Abella ( cançó)


BON   NADAL 

Seria bonic que tothom podés gaudir d'aquestes festes en llibertat.




(Aquí us deixo aquesta preciosa cançó, perquè en podeu gaudir aquests dies)


M. Roser Algué Vendrells

dijous, 13 de desembre del 2018

(Col·laboració del dia de Santa Llucia, al calendari d'Advent)

NENS SENSE INFANTESA

Una nena que de ben menuda ja fa de mare del seu germanet...Qui els consolarà quan plorin? Qui els acaronarà quan estiguin tristos, tinguin fred o gana?  Quan miro aquestes  fotos, se m'encongeix el cor. Em fa pena veure que per molta gent, les Festes de Nadal són  cada vegada més materialistes... Molta gent només pensa en regals i en tiberis, quan hi ha tanta gent que passa gana, i no té ni un sostre per arrecerar-se...

Segons les nostres possibilitats, siguem solidaris tot l'any!!!


Perquè no tingueu fred
 amb la llum dels estels
jo us faré un bressolet.

Com que tothom reparteix xocolata, jo compartiré abraçades ....


M. Roser Algué Vendrells


dilluns, 3 de desembre del 2018

LA  PLAÇA


La plaça no és gaire gran
té porxos en dos costats.
a l'hivern, plovent, nevant
hi passem aixoplugats.

Una font en un racó,
molt petit el rajolí;
les noies en processó,
els càntirs hi van a omplir.
El temps no s'acaba mai,
s'atura, la pressa rai!

Hi ha un estanc i un estanquer
que és baixet gras i ufanós,
viu, garlaire, xafarder;
sempre en sap de tots colors.
Va gent a fer-la petar
que s'oblida de comprar.

Sovint hi ha poc personal
amb la cara  que somriu
i amb posat de no fer mal, 
que hem nascut al mateix niu.
-"Bon dia, Quim, què hem de fer?
-"Cap a l'hort , que us vagi bé".

Surt una dona a escombrar
uns nens fan el pam -i -pet,
el silenci és prim i clar;
sons de lluny i un aire net.
La placeta de l'estanc
la tinc ficada a la sang...


Delfí Abella

Plaça de la Font (Torà).

Porxos molt antics propers a la plaça ( Torà).

Realment les places són el cor del poble, on es reuneixen els veïns  per qualsevol cosa que els impliqui a tots...Festes , fires, acomiadaments...A mi m'agraden especialment les places amb porxos , on poder-te resguardar de la pluja,  de la calor estiuenca, treu-re les cadires fora i fer-la petar els capvespres quan ja comença a fer bonança...És clar que en aquest cas, són les places dels pobles petits, que encara conserven el seu tarannà...

 M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 18 de novembre del 2018


La meva tardor particular...

Des de casa m'agrada veure com passem d'una estació a l'altre només mirant per les finestres. Ara, tot el què observo  em parla de tardor i me la faig meva...

Si les pilariques llueixen, amb tot el seu esplendor...
És la tardor!

Si a l'hora del capvespre miro el cel i veig una explosió de color...
És la tardor!

Si la pluja entela els vidres i arreu només veig grisor...
És la tardor!

Si les fulles dels arbres, van del verd, al roig, al groc i al marró...
És la tardor!

Quan estic escrivint aquest post, sento el degoteig  d'una pluja fina 
sobre el terra del meu terrat. És una tardor plujosa, 
com feia temps que no n'havia vist cap, 
però sembla que és el què toca!

M. Roser Algué, Vendrells.

dimarts, 30 d’octubre del 2018

 LES  CAMPANES

Avui voldria parlar de les campanes...El seu so sempre m'ha enamorat, potser perquè des de petita he viscut en poblets on les campanes eren protagonistes molt principals en tots els esdeveniments que si vivien , des dels bateigs, fins a les morts, passant pels casaments, les festes, quan tocaven a foc, l'àngelus a les dotze,  els pagesos des dels camps, paraven en senyal de respecte; també era el seu rellotge per saber quan havien de fer un mos o anar cap a casa,...Mai no he entès com a les persones que van a fer turisme rural, els poden molestar les campanes i que se'n queixin!!!

Recordo que una vegada vaig fer estada a l'hostatjaria de Vallbona de les Monges i la meva cel·la era pràcticament a tocar del campanar i ja us ho podeu imaginar hores, repetició i tots els quarts...Doncs a mi em fan sentir molt bé ho trobo relaxant; si a la nit em despertava algun toc, mirava l'hora i pensava: que bé encara és molt d'hora i em tornava a adormir com un angelet!!! 
Quan fa temps que no el sento, enyoro aquest so. Us deixo amb aquest bonica foto, i un parell d'estrofes de dos poemes d'estil diferent , ah i el meu haiku personal.

Foto de Joan Morales. Vista del Pla de Corts 
des del campanar de l'església de Peramea.
Les campanes del meu poble

La campana amb els seus tocs,

fa pas a la processó,

toca a bodes, toca a mort,

toca a festa, llamp, foc i tempesta…

toca humil a l’oració

i també a Missa Major.


Ramon Benseny( Prior del Monestir de les Avellanes)

***********

El Campanar

Però de temps en temps, 
sento la veu de les campanes, 
clara i alegre, ressonar, 
tocant a festa allà en l'altura, 
i veig per la finestra en el silenci 
de l'alba els camps estesos, esperant. 


Joan Vinyoli
**********

Fugen nostàlgies,
el so de les campanes
me n'allibera!

M.Roser

M. Roser Algué Vendrells.

dimarts, 9 d’octubre del 2018

CONTRASTOS

SIDERAL. Marta Breto Lucio‎.


Aquells dies d'agost de calor insuportable, em vaig topar amb aquesta fantàstica i refrescant foto. Anava acompanyada , d'aquest petit text que jo vaig traduir al català:




"Anem a refrescar una mica l'ambient... Campament nocturn a 5000 metres. Aquella nit ens trobàvem a 6 graus sota zero dins de la tenda( a fora uns quants menys)... La foto està feta pels vols de les 12 de la nit. A les 3 de la matinada ens vam llevar per intentar fer el pas...Les botes estaven rígides i congelades del tot  i les estrelles encara brillaven dalt del cel... Pakistan, juny de 2018."

No fa gaires dies a aquesta noia i uns companys, els va atrapar  un allau, que va passar lliscant  per sobre seu, sort que es van aixoplugar en una espècie de cova de roques i el van fotografiar des de dins, si ho voleu veure aquí teniu l'enllaç...Anaven dos fotògrafs i tres guies! Ningú va prendre mal, però quina experiència!!!

M. Roser Algué Vendrells.

dissabte, 22 de setembre del 2018

Benvinguda tardor!!!

Fotografies dels camps de lavanda a la Provença, fetes per ma germana  la primavera passada , en plena floració...















Amb l'olor de l'espígol o lavanda i el grog dels gira-sols, l'estiu  saluda la tardor que comença, tot desitjant-li que gaudeixi d'un  país millor!

M. Roser Algué Vendrells.

dimecres, 27 de juny del 2018

 Imatges i paraules

Aigües vives, Ramon Mas.

Corren riu avall
ni  troncs ni rocs les aturen.
Són aigües vives.

Moment efímer. Ramon Mas.

Vaig tenir un somni,
el garbí se l'endugué. 
Moment efímer.

Aquest post el vaig programar per error ja fa un temps, ara l'he recuperat i l'aprofito per acomiadar-me fins el setembre, ja que el blog em demana vacances, però jo aniré passant per casa vostra. 

Bones vacances a tothom!

M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 11 de juny del 2018

EL  NÚVOL JUGANER

Mentre navego per internet , si aparto un moment la vista de l'ordinador i miro per la finestra, veig el cel, i avui que hi ha uns nuvolets petits, he recuperat un poema infantil dels primers anys del bloc. Recordo que una blocaire amiga, em va dir que l'ensenyaria al seu nen:


Quan surto de casa,

veig al cel un núvol

que sembla un trapella.

Si ell em veu s'amaga.

Si me'n vaig em crida.

I com que m'enfado,

em diu:-Feia broma!

I em pica l'ullet.


M. Roser Algué Vendrells

divendres, 1 de juny del 2018

EL  ROSSINYOL

Segons Josep Pla: "el rossinyol ha creat un volum enorme de poesia. Aquest ocell negre, petit, petitíssim, nerviós, sec, eixut, fugisser, fàcil de veure, difícil d'agafar, indomesticable, lliure, amagat sempre en els arbres ombrius, tingut per les persones enamorades en gran estima i per les persones establertes, com un testimoni de la recança dels somnis perduts, ha produït delicades reflexions, meditats treballs i esforços vius".


A un rossinyol de Vallvidrera

Rossinyol, bon rossinyol,

he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta, que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata:
diu que estima als aucells,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor,
els tanquen dins d'una gàbia.

Jacint Ver
daguer
"El Rossinyol, un ocell que inspirà  la poesia de Verdaguer" i de molts altres poetes...


"El cirerer és l'arbre del rossinyol, i, sobre les cireres, hi projecta el bec amb una força extraordinària" ,diu Josep Pla.

-Voleu escoltar el seu cant encisador?



M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 15 de maig del 2018

LES AVENTURES DE L'ORENETA

(Conte infantil, recuperat de l'any 2011, el podeu escoltar al final del post)

L'oreneta s'ha quedat sola.

La gavina l'ajuda.

El nuvolet amic.
La parella d'orenetes, fan el niu.
I al cap d'un temps han nascut unes orenetes molt eixerides.



M. Roser Algué Vendrells

divendres, 4 de maig del 2018

Es molt agradable que quan ens llevem o sortim al carrer algú ens saludi amb simpatia...Si cliqueu el títol, trobareu que sempre hi ha algú que us diu, 
"BON  DIA" !

Despertar.  Ramon Mas

BON DIA, POESIA!

Bon dia, cel!
     Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
     Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
     Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
     Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
     Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!

     Joana Raspall

Matinada. Lluís Roure

Bon dia amic!

Bon dia amiga!

M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 26 d’abril del 2018

MONTSERRAT
(Homenatge fotogràfic a la nostra Muntanya.)

 He buscat unes quantes imatges de Montserrat que no siguin les que trobem a tot arreu, aquestes m'han semblat espectaculars!









Fotos del Sergi Boixader i  de Meteorologia.


"Un gegant hi ha a Catalunya
sobre terra agenollat;
mans i dits aixeca enlaire,
que el gegant és Montserrat.
S’hi estarà fins que a la Glòria
ens tornin la llibertat;
i després, per agrair-ho,
per tota l’eternitat.”

Àngel Guimerá

*************

"És la Moreneta 
la fe del poble català,
l'estel del seu camí
l'afany dels seus amors.
De l'escolania
la veu del cel han escoltat
i el so de l'oració
ressona per tot Montserrat

Tota la muntanya
et volta donant-se les mans
sardana de l'amor
d'un poble de cristians.
Sona la tenora
no sé què tenen els seus cants
vetlleu Senyora
pels catalans."

Antoni Casteller ( sardana)

A totes les Montserrats, que tingueu un bon dia!
M. Roser Algué Vendrells

divendres, 20 d’abril del 2018

 Bon Sant Jordi  a tothom!



Una companya de l'escola m'ha donat aquesta foto. És de la finestra d'un institut escola, de les Corts, on ella va anar a buscar plaça pel seu fill i va quedar parada quan va veure el meu poema enganxat a la finestra. 


SANT  JORDI  I  LA  PRINCESA.

Una princeseta plora

a la vora d'una cova,
perquè l'ha espantat
un drac malcarat.

Pel cel ve volant

amb un cavall blanc,
Jordi , un cavaller
que lluita molt bé.

El drac, que és de pega

deixa la princesa,
que havia espantat
amb la boca encesa.

En Jordi cull una rosa...
La princesa ja no plora.

M. Roser Algué Vendrells
FIXEU- VOS  BÉ  EN  AQUESTES   GOTETES  D'AIGUA.
LA PLUJA ENS  ESTIMA!!!

divendres, 13 d’abril del 2018

Ales sobre Barcelona

Presentació a Barcelona del Llibre " Jo et donaré ales".  Va ser un acte molt entranyable i familiar, malgrat que l'afluència de públic va ser més minsa del què esperava; em va saber greu que més persones no en podessin gaudir. Dono les gràcies especialment, a dos amics blocaires que ens van acompanyar: El Rafel, que va venir en representació de la "natura" i la Teresa que em va fer  una mica de lloc, sota la "pamela"...

El senyor Calderó i diu la seva!

Caram, la Roser es posa les mans al cap, davant d'un comentari del públic!

El Manuel ( l'editor) escolta amb molta atenció!


El nostre duet particular:La Canolich i el seu company en Ramon. 

Em sembla que m'acaben de tirar una floreta!

Va ser una presentació molt "indepe"...
M. Roser Algué Vendrells.