Subscribe:

dimarts, 15 de maig del 2018

LES AVENTURES DE L'ORENETA

(Conte infantil, recuperat de l'any 2011, el podeu escoltar al final del post)

L'oreneta s'ha quedat sola.

La gavina l'ajuda.

El nuvolet amic.
La parella d'orenetes, fan el niu.
I al cap d'un temps han nascut unes orenetes molt eixerides.



M. Roser Algué Vendrells

27 comentaris:

  1. Segur que a la mainada aquest conte els va agradar molt. I amb les fotografies ha quedat enriquit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que els va agradar, de fet la mainada és una fan dels contes i si l'ha escrit alguna de les seves mestres encara més!
      Bona tarda, Xavier.

      Elimina
  2. La parella d'orenetes han anat per feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que si, d'això es tracta de l'instint de supervivència i la reproducció de l'espècie...A mi les orenetes m'agraden molt encara que no cantin, que només xisclin!
      Bona tarda, XeXu.

      Elimina
  3. es d'aquelles vegades que 1 més 1 no són dos.... sinó uns quants més

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veritat Joan, a tu no se t'escapa cap detall, he, he...La meva neboda té un niu al dintell de la porta i és bonic veure com les petites orenetes frisen per veure qui s'endu el mos més gran a cada viatge que fan els pares...
      Bon vespre, Joan.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Moltes gràcies a vosaltres, m'agrada escriure contes pels infants i llegir-los...
      Petonets a tots dos.

      Elimina
  5. Que bonic, M. Roser! Com devia agradar als infants! Tot i que jo l'he ensenyat al meu nét de 6 anys i m'ha respost: "Això és de nens petits; a mi el que m'agrada més són els contes de dinosaures ferotges!"
    Però per sort, no tots els menuts són tan enrevessats com en Magí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Montse que els xiquets d'avui dia ja estan de tornada de tot...Els "meus" nens els va agradar, segurament pel fet que l'hagués escrit la "seva" Roser...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  6. darrerament sento molts cants i xerroteigs d'ocells diversos, la quitxalla d'ara i la d'abans no és tant diferent , al final serà una raresa contemplar i escoltar la natura i restaran embadalits pels sons i els vols de les aus .....

    gràcies M Roser !

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia davant de l'escola vam trobar un ocellet novell i tota la mainada se'n volia fer càrrec; com que no era un simple pardal que és molt difícil que sobrevisqui, vam trucar a medi ambient que el van venir recollir...És curiós perquè tan xicarró i feia unes bones refilades, tinc curiositat per veure si se'n surt!
      Petonets, Elfre.

      Elimina
  7. Molt bonic, M.Roser! Segur que la quitxalla l'escolten amb molta atenció i que també hi diuen la seva. Sobretot els més observadors de la natura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa, jo crec que només perquè els hagi escrit jo, ja l'escolten amb més atenció i doncs sí, sempre n'hi ha que hi afegeixen informació i t'adones dels que estan acostumats a sortir a muntanya!
      Petonets, guapa.

      Elimina
  8. Que simpatic aquest conte, ja m'imagino als menuts escoltant embadalits a la seva mestre. M'ha agradat escoltar la teva veu. Molt adients també les fotos.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, doncs sí la mainada m'escoltava amb atenció, no tenien altre remei, he, he...Sempre presumien de mestra escriptora de contes!!!
      Petonets, Anna.

      Elimina
  9. Que hermoso!!amo las golondrinas cuando voy al parque a ejercitarme paso por una calle en donde en varias casa las golondrinas hacen sus nidos me fascina verlas volar bajo llevando comida a sus polluelos o verlas paradas en fila sobre los cables de teléfono descansando,como si estuviesen charlando después de dar de alimentar a sus polluelos.
    Es una pena que no lleguen hasta la calle donde vivo pues yo estaría encantada de que hicieran sus nidos en mi casa.
    Y sobre las gaviotas me encanta que me envuelvan entre ellas en la playa tratando de comer lo que yo estoy comiendo son unas golosas.
    Saludos,besos y abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola bonita!
      A mi también me gustaria tener nidos de golondrinas en mi balcón( como dice Bequer):
      " Volveran las oscuras golondrinas
      en tu balcón sus nidos a colgar
      y otra vez con el ala a sus cristales
      jugando llamarán."...
      Sabes? Dicen que las golondrinas hacen sus nidos en las casas de las personas que se quieren, porquè les gusta el silencio y se supone que en estas casas nunca se escucharan gritos...
      A veces el parloteo de estos pájaros, parece una reunión de vecinos, he, he!
      Las gaviotas són más señoriales, aunque a menudo lo que comen lo es bien poco, quizás sean más poéticas, pero yo prefiero a las humildes golondrianas...
      Un beso grande, amiga Eugenia.

      Elimina
  10. Quanta doçura!
    com imagens tão simples e tão perto de cada um de nós que sentimos a força do amor que tudo move na natureza.
    desejo-lhe um lindo final de semana.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, amiga!
      Jo és que sóc una enamorada de la natura i m'agrada compartir les emocions que em transmet sigui en forma de conte, de poema...
      Que tinguis una setmana amb molts moments feliços!
      Petonets, Joelma.

      Elimina
  11. Oh, és un conte molt bonic, molt tendre. Tu l'expliques molt bé, M. Roser. Imagino que els petits oients estarien embadalits escoltant-te.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si Glòria, la mainada pel fet que els contes es escrigués jo, ja estaven predisposats a escoltar-los i presumien de tenir una mestre escriptora...Ai criaturetes...
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  12. Molt tendres les fotos, M. Roser. ¿Recordes?
    "Filla del cel jo sóc
    la font de l'Oreneta:
    em descobrí un ocell
    i em coronà un poeta."
    *
    La font és a Viladrau i la dedicatòria és de Carner.
    Que el vol de les orenetes acompanyi els teus pensaments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Olga, no coneixia aquest poema d'en Carner dedicat a una font, el trobo preciós...Orenetes i poetes!!!
      Segur que les orenetes et desperten de bon matí amb els seus xiscles...
      Que tinguis una bona nit, Olga.

      Elimina
  13. ¡Hola Mª Roser!

    Aquí llego después de un tiempo ausente de los blogs.
    Bueno, que sencilla y bonita entrada con las golondrinas como protagonistas representando la vida.
    Son hermosas, aún recuero de cuando era yo niña que hacían su cama en el corral cubierto de mi casa.
    Me parece verdaderos ángeles, son dulces y familiares.
    Gracias por compartir esta belleza.

    Te dejo un haiku.

    La golondrina,
    Vuela sin espantarse.
    Errante estrella.

    Un abrazo y mi gratitud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Veo que esta vez tu paseo ha sido cortito...
      A mi me gustan mucho las golondrinas a pesar de tener un canto no muy bonito que mas bien es un chillido, pero estamos tan acostumbrados a ellas, que cuando llegan en primavera es como si nos visitara alguien de la família...Todos los años estamos pendientes de volver a ver sus vuelos bajo el cielo!

      Gracias por este lindo haiku...
      Que este mes de junio que hoy empieza te regale momentos felices.

      Muchos besitos que lleguen hasta ti, en el pico de las golondrinas!

      Elimina
  14. Igualmente para ti, gracias.

    Un beso.

    ResponElimina