Subscribe:

dimarts, 15 de maig de 2018

LES AVENTURES DE L'ORENETA

(Conte infantil, recuperat de l'any 2011, el podeu escoltar al final del post)

L'oreneta s'ha quedat sola.

La gavina l'ajuda.

El nuvolet amic.
La parella d'orenetes, fan el niu.
I al cap d'un temps han nascut unes orenetes molt eixerides.



M. Roser Algué Vendrells

16 comentaris:

  1. Segur que a la mainada aquest conte els va agradar molt. I amb les fotografies ha quedat enriquit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que els va agradar, de fet la mainada és una fan dels contes i si l'ha escrit alguna de les seves mestres encara més!
      Bona tarda, Xavier.

      Elimina
  2. La parella d'orenetes han anat per feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que si, d'això es tracta de l'instint de supervivència i la reproducció de l'espècie...A mi les orenetes m'agraden molt encara que no cantin, que només xisclin!
      Bona tarda, XeXu.

      Elimina
  3. es d'aquelles vegades que 1 més 1 no són dos.... sinó uns quants més

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veritat Joan, a tu no se t'escapa cap detall, he, he...La meva neboda té un niu al dintell de la porta i és bonic veure com les petites orenetes frisen per veure qui s'endu el mos més gran a cada viatge que fan els pares...
      Bon vespre, Joan.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Moltes gràcies a vosaltres, m'agrada escriure contes pels infants i llegir-los...
      Petonets a tots dos.

      Elimina
  5. Que bonic, M. Roser! Com devia agradar als infants! Tot i que jo l'he ensenyat al meu nét de 6 anys i m'ha respost: "Això és de nens petits; a mi el que m'agrada més són els contes de dinosaures ferotges!"
    Però per sort, no tots els menuts són tan enrevessats com en Magí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Montse que els xiquets d'avui dia ja estan de tornada de tot...Els "meus" nens els va agradar, segurament pel fet que l'hagués escrit la "seva" Roser...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  6. darrerament sento molts cants i xerroteigs d'ocells diversos, la quitxalla d'ara i la d'abans no és tant diferent , al final serà una raresa contemplar i escoltar la natura i restaran embadalits pels sons i els vols de les aus .....

    gràcies M Roser !

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia davant de l'escola vam trobar un ocellet novell i tota la mainada se'n volia fer càrrec; com que no era un simple pardal que és molt difícil que sobrevisqui, vam trucar a medi ambient que el van venir recollir...És curiós perquè tan xicarró i feia unes bones refilades, tinc curiositat per veure si se'n surt!
      Petonets, Elfre.

      Elimina
  7. Molt bonic, M.Roser! Segur que la quitxalla l'escolten amb molta atenció i que també hi diuen la seva. Sobretot els més observadors de la natura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa, jo crec que només perquè els hagi escrit jo, ja l'escolten amb més atenció i doncs sí, sempre n'hi ha que hi afegeixen informació i t'adones dels que estan acostumats a sortir a muntanya!
      Petonets, guapa.

      Elimina
  8. Que simpatic aquest conte, ja m'imagino als menuts escoltant embadalits a la seva mestre. M'ha agradat escoltar la teva veu. Molt adients també les fotos.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, doncs sí la mainada m'escoltava amb atenció, no tenien altre remei, he, he...Sempre presumien de mestra escriptora de contes!!!
      Petonets, Anna.

      Elimina