Subscribe:

dissabte, 25 d’octubre del 2014


SOMNI  DE  LLIBERTAT

(Publicat a Les Itineràncies Poètiques el 9 d'octubre)



Avui , 25 d'octubre, és la segona de les meves celebracions tardorals, Sant i aniversari... Aquest any tancaré una dècada i això vol dir que només me'n falta un per encetar-ne una altre ( ??? una que és coqueta...) I ho he fet amb una gran passejada per Collcerola, triscant per boscos i camins...He repetit aquest post, pel seu significat, ja que no em pensava pas que seria tan afortunada, de poder participar en aquest somni tan de temps cobejat i que sembla que ara, tenim a l'abast de la mà el poder-lo complir...

Sortida de sol al mar, el 7 d'octubre. Lluís Roure.
Una estrella somniava
que avui dormia a la mar,
les ones la bressolaven
si la sentien plorar.

Una sirena cantava
el cant de la llibertat;
per tot el mar ressonava
i l'estrella es despertà.


El groc i el roig de l'albada
la varen embolcallar
i l'estrella s'estremia
sap que el somni tornarà.


Perquè la cançó ressona
cada dia, horitzó enllà!



M. Roser Algué Vendrells.

dimarts, 14 d’octubre del 2014



TROBADA   DE  GEGANTS  A  ESPLUGUES
(Un post festiu per contrarestar l'esquerda...)


El diumenge , 5 d'octubre, aquí a Esplugues va haver-hi una trobada de gegants , alguns acompanyats de capgrossos i com que feia un dia esplèndid, va ser molt especial. Hi havia una vintena de parelles. Vaig fer moltes fotos però només n'he triat les que m'han semblat més guapes.
A Esplugues tenim l'únic gegant de tot Catalunya que porta un cavall, de vegades van un al costat de l'altre, però a les festes importants el gegant va de genet, ( es veu que és una mica complicat) i fa molta patxoca. 
L'Agrupació de colles geganteres de Catalunya, des de l'any 1988 té uns gegants propis que es diuen La Cultura i El Treball. Porten unes capes amb uns brodats preciosos, on s'hi representen coses significatives del nostre país. Només surten quan hi ha alguna trobada gegantera important. He intentat posar una petita mostra, on podem veure els gegants clàssics, però també , alguns de diferents, com la mula balladora, el gat i la rata, la geganteta que està cansada i el pare la porta  a collibè...M'heu de perdonar perquè no em vaig fixar d'on eren les diferents colIes. Els que no podien faltar eren els gegants amfitrions. La Marta, el Mateu amb el seu cavall Quim i la Caterina. Aquests gegants són els personatges d 'una llegenda.

Els Gegants d’Esplugues representen els personatges d’una antiga llegenda que es desenvolupà a l’edat mitjana al poble d’Esplugues, anomenada “El Cavaller de Picalqués”: En Mateu, hereu de la noble família del castell de Picalqués, s’ enamorà de la pubilla de l’hostal, na Marta, però llurs famílies no acceptaren aquesta relació. En una ocasió, la nit de Sant Joan, quan en Mateu amb el seu cavall Quim, anava a una trobada dels dos enamorats, preparada per la gitana Caterina, el cavall s’esverà i cavall i cavaller es van precipitar per un barranc i moriren ambdós. La Marta, desconsolada, es retirà per sempre més a casa seva.
Com podeu veure , és una llegenda que no té un final feliç...
La Marta.( la pubilla)
El Mateu , amb el seu cavall Quim. (l'hereu)
La Caterina (la zíngara).
L'Aina, intentant entaforar-se dins del Cargolí, per fer la ballada.
La Cultura i el Treball, els gegants de l'Agrupació.
Fixeu-vos en els dibuixos de les capes.
La rateta que escombrava l'escaleta... I el gat, és clar!
Una mula molt balladora...
La geganteta està cansada i el pare la porta a collibè!
Uns gegants moros.
El món dels gegants respecta la  diversitat...
Aquests són molt elegants.
I aquests també són de possibles!

I aquí un grupet menestrals  benestants, de terra endins.
I acabo amb aquests galifardeus, que fan una cara de trapelles...
M. Roser Algué Vendrells

dijous, 2 d’octubre del 2014

TENDRESA

Aquestes vacances, endreçant papers, vaig trobar coses escrites que ni sabia que tenia. Entre d'altres aquesta frase que m'ha encantat, però tinc un dilema i és que no sé si la vaig escriure jo (que ja m'agradaria), o algú altre. He buscat per Internet i no n'he tret l'aigua clara. De totes maneres, com que és molt bonica, he pensat que en podia fer un post. Si algú sap de qui és, m'agradaria saber-ho, perquè sinó ( encara que em passi una mica), me la quedaré...

Si els sentiments anessin a l'escola, a la tendresa li donarien matrícula d'honor!

La Mixi, te cura del petit Biel, com si fos un  dels seus gatets.    
El nen, dins del bressol, és feliç.


M. Roser Algué Vendrells