SOMNI DE LLIBERTAT
(Publicat a Les Itineràncies Poètiques el 9 d'octubre)
Avui , 25 d'octubre, és la segona de les meves celebracions tardorals, Sant i aniversari... Aquest any tancaré una dècada i això vol dir que només me'n falta un per encetar-ne una altre ( ??? una que és coqueta...) I ho he fet amb una gran passejada per Collcerola, triscant per boscos i camins...He repetit aquest post, pel seu significat, ja que no em pensava pas que seria tan afortunada, de poder participar en aquest somni tan de temps cobejat i que sembla que ara, tenim a l'abast de la mà el poder-lo complir...
Una estrella somniava
que avui dormia a la mar,
les ones la bressolaven
si la sentien plorar.
Una sirena cantava
el cant de la llibertat;
per tot el mar ressonava
i l'estrella es despertà.
que avui dormia a la mar,
les ones la bressolaven
si la sentien plorar.
Una sirena cantava
el cant de la llibertat;
per tot el mar ressonava
i l'estrella es despertà.
El groc i el roig de l'albada
la varen embolcallar
i l'estrella s'estremia
sap que el somni tornarà.
la varen embolcallar
i l'estrella s'estremia
sap que el somni tornarà.
Perquè la cançó ressona
cada dia, horitzó enllà!
M. Roser Algué Vendrells.
M. Roser, ja t'havia deixat unes paraules al facebook, però novament moltes felicitats! Una bona passejada em sembla una gran manera de celebrar l'aniversari; ben a prop de la natura i sentint, sentint sentint...
ResponEliminaRecordo el poema del blog de les Itineràncies; desprenen tant optimisme, els teus versos, que t'emmirallen amb molta nitidesa.
Una gran abraçada, bonica, i per molts anys!
Gràcies Montse, ara miraré el Facebook, que no hi entro gaire sovint...
EliminaDoncs si noia, a més feia tan bon dia que que donava gust seure a l'ombra dels pins! ( com aquell del poema).
Jo no sé pas si en tindrem prou amb l'optimisme, a veure què passarà...
Saps m'agrada molt que em diguis que sóc "transparent", com a mínim ho intento...
Més gràcies i molts petonets.
Moltes felicitats, M. Roser. M'ha fet gràcia perquè una vegada jo també vaig celebrar el meu aniversari passejant vora mar i puc dir que és una manera molt agradable de celebrar-lo.
ResponEliminaMoltes gràcies, Novesflors...Doncs mira, alguna vegada jo també ho he fet, està bé alternar, mar i muntanya. És com donar les gràcies a la natura per tantes coses belles, any rere any!
EliminaPetonets.
Per molts anys!
ResponEliminaPer molts anys per les esperances, per molts anys per la poesia, per la música, per l'amor a la natura, i per la llibertat del nostre poble, que ja s'albira.
Moltes gràcies per totes aquestes coses que em felicites i que penso que depenen de la meva actitud...Però la nostre llibertat, si depengués només de mi, ja seria un fet, faria anys i panys. A poc a poc, però es va apropant!
EliminaPetonets.
Moltes felicitat!! Ho celebres passejant amb vermell i groc i blau de la imatge, eh? molt bonica!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Gemma! S'han d'aprofitar tots els símbols per animar-nos a tirar endavant...
EliminaSaps, el dia que van fer la foto, era el meu Sant...Casualitats!
Petonets.
Molt ben trobat. No és el que sembla d'entrada.
ResponEliminaJa sol passar de vegades, per això hem de saber llegir entre línies...
EliminaBon vespre, Helena.
Muchas felicidades amiga mia!!
ResponEliminaGracias por siempre estar con tus cariñosos comentarios
Te admiro!!
Besitos mi niña
Hola Victoria, muchas gracias por tu felicitación, ha sido una sorpresa muy agradable...
EliminaCreo que la admiración es mutua, porque a mi me fascinan tus preciosas obras de arte!
Besitos y que tengas una feliz semana.
¡Hola, Mª Roser!!!
EliminaMuchas felicidades por tu cumpleaños y por todo lo que has vivido ese día con el gran paseo por Collcerola. Que bonito cuando disfrutamos de la paz y armonía de la vida. Que sea por muchos años.
Los versos son preciosos,
Ha sido un inmenso placer pasar por tu casita virtual.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo y feliz día.
Hola Marina!
EliminaMuchas gracias, siempre hace ilusión cumplir años...Yo quisiera volver un par de décadas atràs, pero parece que esto seria ciencia ficción! Desde luego el dia fue de lo más tranquilo como a mi me gustan los días...
Me satisface que te guste el poema, pero tu no te quedas atrás, pues hay que ver la gran cantidad de emoción que nos regalas en tus pots!
Besitos, amiga y una sonrisa de oreja a oreja.
FELIÇ ANIVERSARI, M .Roser, encara que ja hagi passat el dia. Molt bé celebrar-lo amb una bona passejada gaudint de la natura.
ResponEliminaMolt bonic aquest somni de llibertat, crec que molts el tenim aquest dies aquest somni.
Una abraçada
Moltes gràcies Anna, ja saps que els Sants i aniversaris tenen vuitada...Jo sí, enlloc d'anar-me'n al cinema o al teatre, prefereixo celebrar les coses amb flors i violes i romaní...
EliminaNo sé si es farà realitat, però mentrestant nosaltres anem somniant, que això encara no ens ho poden prohibir!
Petonets.
moltes felicitats, cada any que passa om més savis, o això diuen. Però si estem bé res importa i menys el calendari.
ResponEliminaMoltes gràcies Joan, bé a mi em sembla que cada vegada que complim un any més, és una mica d'experiència que s'afegeix al nostre currículum...Doncs potser sí que som una mica més savis ...Però jo sempre dic que la salut, és el més important a la vida per poder gaudir d'aquesta miqueta de saviesa que ens regalen cada any!!!
EliminaBona nit, Joan
Ai ai ai... que arribo un dia tard... i no hi haurà ja coca per a mi... ai ai ai... :)
ResponEliminaMoltes felicitacions, d'aniversari, de sant, i també de poema, perquè mira que és bonic el poema que has escrit, i la foto! meravellosa!
Molts besets :)
No et preocupis, que he estat previsora i n'he guardat una mica pels que sempre arriben tard, he, he...Moltes, moltes gràcies.
EliminaL'octubre és un més molt especial per a mi, per això la tardor és la meva estació preferida...
Petonets, Ximo.
Per molts anys!
ResponEliminaTu, com els bons vins, cada any millor.
Petonets d'aniversari!
Moltes gràcies Glòria, veig que la gent és molt discreta, perquè ningú em pregunta quants( com que vaig fer la brometa), així cadascú em pot posar els que li transmeto amb la meva manera de ser.
EliminaPetonets i somriures, Glòria.
Per molts anys!! A mi tb em fa il.lusió ser-hi. Junts, el somni de llibertat deixarà de ser un somni.
ResponEliminaLa foto és impressionant i el poema, preciós.
Moltes gràcies Loreto! Els que tenim uns quants anyets, ni ens havia passat pel cap, poder viure uns moments tan excepcionals...
EliminaM'agrada que trobis bonic el poema...La foto és d'un fotògraf i pintor i és una meravella!
Petonets.
Encara que molt tard, et felicito per les teves dues "celebracions tardorals"!!.
ResponEliminaM'ha agradat molt la imatge i el teu poema tot ple d'esperança i il·lusió.
Què nos ens faltin mai!!
Una abraçada molt, molt forta!!
No et preocupes Montse , les coses agradables fan de bon esperar...
EliminaMoltes gràcies per les teves paraules, si tots compartim l'esperança i la il·lusió, segur que arribarem a bon port.
La foto és d'un senyor de l'escala que fa unes pintures i unes fotos, espectaculars...
Molts petonets.
Per molts anys, Maria Roser.
ResponEliminaQue la pàtria que ara ve
sigui ben plena de llibertats
i que cadascú pugui ser
el que vulgui ser i pugui ser.
Moltes gràcies Jordi, m'agrada com defineixes com hem de viure en aquesta pàtria nova..."El què vulgui ser i el que pugui ser"! Això mateix.
EliminaPetonets.
Hola mi reina: Paso desearte un bonito y feliz fin de semana.
ResponEliminaUn abrazo.
No es tal como dices y cada vez voy cansándome más. pero gracias.
Muchas gràcias Marina por estar siempre ahí, acompañándome...
EliminaYo también te deseo un lindo fin de semana i que seas feliz!
Besitos de otoño.
sento arriba a misses dies! per molts anys!!!
ResponEliminaMoltes gràcies i no et preocupis que els aniversaris són com els Sants, tenen vuitada...
EliminaPetonets.
Hola Roser, felicitats!!! Caram, tu em vas felicitar a mi i jo estava a la lluna. Jo també celebro sant i aniversari aquest mes,
ResponEliminaUn preciós poema d'esperança. No ho podem perdre, tu ho has dit, ho tenim a l'abast de la mà. Petons.
Hola, Hola Teresa, Moltes gràcies noieta!
EliminaQuina casualitat oi? Jo suposo que sóc força de temperament de tardor, per aquesta circumstància...
És que si se'ns escapa ara, no sé pas si podríem tornar a abastar tanta il·lusió...Jo per si de cas ja he omplert la papereta només em falta posar-la dins l'urna!
Petonets i somriures.
Hola M.Roser
ResponEliminaDiuen que tots els Sants tenen vuitada, i jo et felicitos amb retard
MOLTES FELICITATS!!!!
Tant pel Sant com pel aniversari.
El Poema es preciós.
Petons desde Valencia, Montserrat
És el que jo dic, ho sigui que no et preocupis i MOLTES, MOLTES GRÀCIES !
EliminaEstic contenta que t'agradi el poema, la llibertat sempre és agradable , encara que només sigui un somni.
Molts petonets, Montserratr.
ResponEliminaFelicitats, M. Roser. Tancar una dècada i començar-ne una altra és com estar en una cruïlla, just al centre amb els quatre punts cardinals ubicats en els extrems. A tocar, el somni. Un somni, particular i compartit.
Abraçades, des de El Far!
Moltes gràcies Jordi, el què passa que com més amunt és la cruïlla, tardes menys en arribar a la propera...Però mentre hi hagi somnis per complir, no importa que les distàncies siguin curtes o llargues, l'important és poder-les gaudir i compartir...(Somnis i cruïlles)
EliminaPetonets, Jordi.
A causa de la lletra del meu cognom sempre sóc de les últimes de les llistes, però procuro ser-hi.
ResponEliminaA tan magna i grata celebració desitjo que totes les teves petiteses t'envoltin felices com pols de fada o pols d'estrella, sempre.
Una abraçada sense difunts.
Olga, no importa quin lloc s'ocupi en aquest esdeveniment, el més important és ser-hi...
EliminaMoltes gràcies per aquests bons desitjos, que m'ajudaran a ser una mica més feliç...
Petonets per a tu, plens de vida.
Assim como o sol nasce e se põe a cada dia , nunca é um espetáculo igual, a poesia se renova e nos traz doces emoções sempre.
ResponEliminaDesejo-lhe uma linda semana que se inicia.
Beijos
Joelma
Tens raó, Joelma el dia comença i acaba sempre d'una manera diferent, encara que ho faci amb un bell espectacle. La poesia també serà duna manera o altre, segons els sentiments que ens la inspiri...
EliminaQue tinguis tu també una bona setmana.
Petonets i somriures.
Ah! Tancar una dècada i, per tant, obrir-ne una altra. S'obren i es tanquen etapes, vells somnis, nous desitjos i, sempre, un bri d'esperança. Jo estic a punt de tancar una dècada. Quantes dècades més ens queden? Escrivim per ser immortals? Llegim per ser immorals? Després de la tempesta, la calma. Després de la vida....
ResponEliminaVeig que has tornat molt filosòfic...És clar que depenent de la dècada, doncs sembla que hi ha més temps per els somnis i les esperances...Ai, no ho sé quantes ens en queden i m'estimo més no saber-ho, seria un no viure! Jo et ben asseguro que no escric per ser immortal, encara que ja sabem que les paraules perduran. Això de llegir per ser immorals, no ho acabo d'entendre, potser depèn del què llegeixis. I també diuen que després de la calma torna a venir la tempesta ( que pessimistes)...Després de la vida, chi lo sa???
Eliminameravellós
ResponEliminaMoltes gràcies Xelo, ets un solete!!!
EliminaPetonets.
he tornat a llegit el teu somni de llibertat i ben bé podria ser una cançó , té molta musicalitat
ResponEliminaMoltes gràcies Xelo, ja m'agradaria que algú hi poses música, però és difícil de trobar la persona disposada a fer-ho...
EliminaPetonets.