En Tomàs i el llapis
màgic
En Tomàs té un
caseta,
que és de cartó i
petiteta.
S’avorreix perquè està
sol,
i fa un posat de
mussol.
Ha vist tot bocabadat
un llapis al seu
costat.
Una porta ha dibuixat
i de la capsa ha
marxat.
Dibuixa allò que
imagina...
Una papallona fina,
que es cansa de tan
volar
i no sap on
descansar.
En Tomàs també
dibuixa,
un núvol que porta pluja.
Ha caigut una goteta
hi ha sortit una
floreta.
La papallona i la
flor,
es miren i diuen: Oh!
En Tomàs ara està
trist...
Ell també vol un amic.
Però sent una veueta:
Ep, noi, on vas tan
de presa?
I botant al seu
darrera,
hi ha una pilota
vermella.
A la casa d’en Tomàs,
se’n van tot marcant
el pas.
La pilota i en Tomàs,
són amics de veritat.
Comencen a imaginar
i els pensaments fan
volar.
Tantes coses han
somniat,
que la capseta ha
explotat.
I el llapis, on s’ha
quedat?
A un raconet oblidat?
Potser algú el
trobarà...
I el conte
continuarà!!!
(Adaptació en forma de poema, d'un conte de Ricardo Alcántara.)
M. Roser Algué Vendrells.
