Subscribe:

dijous, 26 de novembre del 2015

En Tomàs i el llapis màgic


En Tomàs té un caseta,
que és de cartó i petiteta.
S’avorreix perquè està sol,
i fa un posat de mussol.
Ha vist tot bocabadat
un llapis al seu costat.
Una porta ha dibuixat
i de la capsa ha marxat.
Dibuixa allò que imagina...
Una papallona fina,
que es cansa de tan volar
i no sap on descansar.
En Tomàs també dibuixa,
un núvol que porta pluja.
Ha caigut una goteta
hi ha sortit una floreta.
La papallona i la flor,
es miren i diuen: Oh!
En Tomàs ara està trist...
Ell també vol un amic.
Però sent una veueta:
Ep, noi, on vas tan de presa?
I botant al seu darrera,
hi ha una pilota vermella.
A la casa d’en Tomàs,
se’n van tot marcant el pas.
La pilota i en Tomàs,
són amics de veritat.
Comencen a imaginar
i els pensaments fan volar.
Tantes coses han somniat,
que la capseta ha explotat.
I el llapis, on s’ha quedat?
A un raconet oblidat?
Potser algú el trobarà...
I el conte continuarà!!!
(Adaptació en forma de poema, d'un conte de Ricardo Alcántara.)

M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 15 de novembre del 2015

Un estiuet de Sant Martí atípic...

Aquest estiuet de Sant Martí, en quan a temperatura, ens està despistant molt, perquè sembla que estem al setembre o al mes de maig, però els colors no ens enganyen, ens diuen que estem al novembre, al bell mig de la tardor...
Ahir, a les dues de la nit,( al cor del novembre) cantava un ocell i em vaig estar una estona escoltant-lo. Refilava molt bonic, semblava un rossinyol o una alosa, perquè una merla no ho era; aquí n'hi ha moltes però conec el seu cant... 
Amb una mica de retard aquí teniu unes quantes fotos, del Montseny...















Adeusiau, paisatges de tardor...

Fotos M. Dolors


He trobat aquest poema poc conegut i l'he volgut compartir

Quan els mots 
respiren intempèrie
i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits
allargassen la foscor
i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins
ens regalen frescor
i la son mandra i por.

Quan el bosc
i el fang i el foc i el vent 
i les fulles parranderes
fan un món.

Quan passa tot això,
diem: oh! ja som a la tardor...

Isabel Barriel

M. Roser Algué Vendrells 

dimecres, 4 de novembre del 2015


Misteri???

A veure, si arriba a ser un examen, no sé, no sé...Alguns però, l'haurien passat amb nota...

A veure, si un 69 simpàtic (simbòlic) i un 25 ben vermell al full de calendari, s'ajunten i apareix un 70 poètic i sensible( que ja fa temps que no té àvia), només pot ser, que és l'aniversari de la Roser (amb rodolí inclòs).

Presumeixo d'aquest ram de flors, que a més d'altres regals, em van fer i és que des dels cinquanta, no n'havia celebrat cap més, d'aniversari...




Per cert, aquest relat és el que fa 69, ves per on!

M. Roser Algué Vendrells.