Un estiuet de Sant Martí atípic...
Aquest estiuet de Sant Martí, en quan a temperatura, ens està despistant molt, perquè sembla que estem al setembre o al mes de maig, però els colors no ens enganyen, ens diuen que estem al novembre, al bell mig de la tardor...
Ahir, a les dues de la nit,( al cor del novembre) cantava un ocell i em vaig estar una estona escoltant-lo. Refilava molt bonic, semblava un rossinyol o una alosa, perquè una merla no ho era; aquí n'hi ha moltes però conec el seu cant...
Amb una mica de retard aquí teniu unes quantes fotos, del Montseny...
Adeusiau, paisatges de tardor...
 |
Fotos M. Dolors
He trobat aquest poema poc conegut i l'he volgut compartir
Quan els mots
respiren intempèrie
i el cel els aixopluga els sons.
Quan les nits
allargassen la foscor
i ens aixafen al fons dels llits.
Quan els matins
ens regalen frescor
i la son mandra i por.
Quan el bosc
i el fang i el foc i el vent
i les fulles parranderes
fan un món.
Quan passa tot això,
diem: oh! ja som a la tardor...
Isabel Barriel
M. Roser Algué Vendrells
Molt atípic aquest estiuet de Sant Martí... Malgrat les temperatures, la tardor fa el seu curs bell i implacable. Precioses fotos!
ResponEliminaEl què més m'ha sobtat, és sentir refilar un ocell desconegut a les dues de la matinada, com si fos primavera...
EliminaSi us han agradat les fotos, la fotògrafa( ma germana) estarà contenta!
Petonets, Carme.
ResponEliminaM'agrada perquè coneixes el cant dels ocells i ets poeta. T'imagino escoltant-los mentre passeges amb la càmera o bé de nit, quan el rossinyol fa de les seves en ple estiuet de Sant Martí. Sembla que s'allarga, però a mi prou que em plau aquests dies de regal.
Abraçades, des de El Far.
L'abraçada dels arbres daurats és una carícia, Roser. Però jo sols espero respirar aire fresc, i el que m'arriba és reescalfat pel sol i em produeix molta incomoditat. Se'ns retalla la tardor, aquesta època que incita al recolliment i a la contemplació de la bellesa.
EliminaUna abraçada.
Tens raó Olga, l'aire fresc de la tardor a la cara, és com una benedicció...i admirar aquest bé de Déu de colors, ens encomana placidesa...
EliminaPerò tu no et preocupis si ara no pots, perquè això passarà i després en gaudiràs molt més!!!
Molts petonets, Olga.
Jordi, en conec algun de cant d'ocell, però m'agradaria saber-ne identificar molts més...Quan vaig a caminar, mai porto auriculars , prefereixo escoltar els sons de la natura que, si t'hi fixes bé, se'n senten molts...
EliminaVa ser com un regal el cant de l'ocell, que segurament es pensava que era primavera! Però cap ocelleta devia acudir a la seva crida...
Jo prefereixo un novembre més normalet, dels que no despisten la natura!
Un refilet de petonets, camí del Far.
¡Oh, Mª Roser!!!
ResponEliminaQue preciosidad de otoño se aprecia en todas y cada una de las fotografías, me fascinan y eso que el otoño, no es mi estación preferida.
Mas me atrapa la majestuosidad de esa arboleda de bellos colores y árboles que me parecen centenarios.
Los versos son también muy bonitos.
Ha sido un placer pasar por esta tu casa y ver la maravilla de la naturaleza otoñal.
Te dejo mi cálido abrazo junto a mi gratitud y mi estima.
Deseo que hayas tenido un feliz domingo. Yo estoy con un resfriado y no he salido de casa. Buena semana, querida amiga.
Gracias Marina!
EliminaLas fotos las hizo mi hermana, se pondrà contenta. Son de la sierra del Montseny, no muy lejos de Barcelona...
Mi estación favorita si que es el otoño, una que es de naturaleza melancólica...
Los versos són de una amiga del blog, me gustó el poema que yo no conocia.
No era de recibo dejar un otoño sin celebrar, con un poema y sus colores.
Cuídate el resfriado, pero no mucho que a lo mejor le gusta y se queda más tiempo, he, he...Que te mejores guapa!
Besitos.
unes fotos de tardor molt i molt maques ....diuen que al final de la setmana vinent arribarà el fred ....fin i tot les plantes van despistades pobretes amb la calor
ResponEliminaabraçades
L'artista de la família va anar d'excursió i jo me n'he aprofitat...Sí, he vist que dissabte la línia del temps baixava en picat. Penso que aquestes temperatures no són normals, despisten les plantes i els ocells!!! Però aquests canvis tan sobtats no m'agraden gaire...
EliminaPetonets, i bona setmana.
A la botiga la tardor estava de rebaixes.
ResponElimina- Pos'im una lliure de fulles daurades i tres unces de polsim de capvespre.
La dependenta me les anava a embolicar.
- No cal, Roser, me les emporto posades.
I heus aquí unes fotografies d'un Montseny amable, i el refilar d'un ocell misteriós.
- Si és servit.
- Què li dec?
- La tardor està d'oferta, però no té preu.
- Doncs gràcies guapa!!
He, he, gràcies Xavier per aquest conte diàleg tan reeixit...M'encanta, està molt ben trobat! M'agrada aquesta Roser, venedora de fulles daurades i polsim de capvespres... Els refilets d'un ocell, són de propina!
EliminaPetonets, senyor poeta!
Aquest regal de color i paraules compartides sacsegen algun que d'altre cor compungit.
ResponEliminaEl sol arrapat a cada fulla i dansant amb els refilets d'un ocell misteriós tot sorprès per la bonança.
Bona vista de caçadpra d'imatges i una bona oïda i una dolça veu de poeta.
Si és un bàlsam pel cor, n'estic satisfeta...
EliminaÉs que aquesta bonança, anima a fulles i ocellets a ballar sota un sol misteriós, poc acostumat a tocar la simfonia d'un novembre càlid...
Vista , oïda i veu, tot ajuda a fer poesia!
Petonets, Teresa.
Quin post més tardorenc, i com m'agraden aquestes fotos, tot i que avui feia una bona caloreta, la veritat, i a més hi ha un bon indicatiu que no acaba d'arribar el fred: encara hi ha mosquits!
ResponEliminaGràcies XeXu, és que jo sóc de tardor, que per això hi vaig néixer i sóc un bon tros nostàlgica...I els seus colors m'enamoren!
EliminaEm sembla que als mosquits els queda poca vida, la ratlla del temps dels mapes del cap de setmana, baixa "en picat"...Passarem de la màniga curta , a la bufanda i els guants...
Petonets, XeXu.
Elimina
Són precioses aquestes fotografies, M. Roser; felicita la teva germana! I el poema de la Isabel també és molt adequat per a acompanyar-les. No pateixis pel fred, que vindrà i ben viu! Després no ens el treurem de sobre.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Moltes gràcies Montse, Ja li diré a l'artista i segur que estarà molt contenta...A mi m'agraden els poemes de la Isabel, són molt planers. Segur que després rondinarem pel fred, però ja és el què toca, queixar-se del temps!!!
EliminaPetonets, Montse.
quan els dits se't glacin aquest hivern recordaràs sens dubte aquest estiuet que tan bé se'ns posa a nosaltres i tant malament al planeta
ResponEliminaCaram Joan si que m'ho pintes cru...Però no et preocupis, em compraré uns guants ben gruixuts, d'aquells fets de mitja...
EliminaA mi com al planeta, no se'm posa gaire bé aquest estiuet atípic!!!
No em diguis que no fa goig, veure la gent pel carrer tapats amb la bufanda, imitant xemeneies de fum d'alè gelat, he, he...
Petonets, Joan.
Ja m'imagino com deuria gaudir la teva germana passejant per aquest indret tant preciós i poder recollir aquestes imatges tan maques!!...Felicita-la de la meva part.
ResponEliminaGràcies per compartir-les i fer-me recordar la bona sensació que jo també vaig experimentar l'any passat quan hi vaig anar.
I encara que amb massa tardança (ja ha passat la cap-vuitena) MOLTES FELICITATS!! pel teu aniversari!!
Una abraçada molt, molt forta!!
Gràcies Montse, de part seva ! És que van anar d'excursió al Montseny, expressament per fer fotos, però segons ella, l'esplendor de la tardor ja anava de baixa...
EliminaAi Montse, mai és tard per una felicitació, no importa el temps que hagi passat, em quedo amb la intenció. Moltes Gràcies!!!
Petonets de colors, Montse.
Ja està bé, de tenir tardors primaverals, menys tristes.
ResponEliminaAi no, no Helena, jo les vull més autèntiques...I que en són de boniques les tardors tristes! Però sembla que hagin desaparegut...Ara passem de l'estiu a l'hivern. Uf!!!
EliminaPetonets, Helena.
Quina preciositat de fotos! Veritablement no hi res més bonic que la tardor, o gairebé.
ResponEliminaMoltes gràcies Novesflors, l'artista( ma germana) estarà contenta...A mi és l'estació que més m'agrada, la tardor, però ja se sap, que per gustos, colors...I en aquest, cas mai millor dit!!!
EliminaPetonets.
Precioses les fotografies, i la poesia encantadora.
ResponEliminaQuina tardor inversemblant, amb ocellets que refilen i de temperatures agradables! Diuen que aviat vindrà el fred i s'acabarà aquesta bonança. Llàstima...
Gràcies Glòria, aquest post és com una simfonia a dues veus les fotos de la Dolors i el poema de la Isabel...
EliminaSí noia, no recordo una tardor com aquesta i ja n'he viscudes forces; diuen que el cap de setmana tocarà abrigar-se ja!
Jo en tinc ganes, no m'agrada quan fa el temps que no toca, tot se'n recent!
Petonets Glòria.
Boniques fotos... Gràcies per portar-me ací a La Plana els colors de la tardor de la muntanya :)
ResponEliminaUn abraç
Moltes gràcies Ximo...Jo encantada de portar-te els colors de la natura, d'aquesta tardor, que ens té a tots despistats, tan a persones , plantes com animalets. I la setmana vinent, farà un fred que pelarà, ai aquest temps!!!
EliminaPetonets.
Quina preciositat de fotos, felicita la teva germana, són genials. Llàstima que ja s'allunya la tardor, el bon temps i els refilets dels ocells. Molt bonic també el poema amb que les acompanyes.
ResponEliminaPetonets tardorencs M. Roser
Has vist Anna? La Dolors que es tota una artista...Doncs jo ja tinc ganes que faci el temps que toca, perquè de tardor , res de res i tota la natura està desorientada..Passarem a l'hivern en un tres i no res...Ah, i aleshores em queixaré del fred , només si en fa molt, he, he...
EliminaPetonets, Anna.
Elimina
Respon
Sempre està bé que ens regalin una estona més de bon temps i a més, acompanyada dels magnífics colors de la tardor. L''hivern ja és prou llarg i sembla que demà arriba sense ser-ne l'hora. Adéu tardor! Les fotos de la M. Dolors precioses, el poema també. Un petonet, Roser.
ResponEliminaAixò de bon temps , és molt relatiu, sinó pregunta-li a algun pagès...
EliminaSi que diuen que arriba demà, però jo diria que serà el temps que li toca fer a finals de novembre...Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar ( que diu el refrany)...
Gràcies , ja li diré a ma germana, estarà contenta!
Petonets, guapa.
quines fotografies més boniques, i la poesia molt maca
ResponEliminaGràcies Imma, aviat tocarà posar-ne de l'hivern...Trobo que el poema és entenedor i entranyable.
ResponEliminaPetonets.
Aplaudiments per a tots.
ResponEliminaI per a la tardor que se'n va.
Avui ja és hivern hivern.
Gràcies Jordi, ves per on hem passat de l'estiu a l'hivern, de la màniga curta , a tapar-nos el nas amb la bufanda...I on és la tardor? ens l'han presa!!!
EliminaPetonets, Jordi.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaDe nuevo por aquí contemplando esta exquisita belleza, que expuesta por ti con tanto gusto, me parece maravillosa, aunque no sea mi estación preferida, sé que es la de muchas personas. Desde luego todos las fotos son una bella estampa.
Te dejo un abrazo grandote, mi gratitud y estima.
Se muy feliz.
Hola Marina!
ResponEliminaMuchas gracias, la fotógrafa , que es mi hermana, se alegrará con tus comentarios, són los ultimos coletazos del otoño, que este año se nos presentó casi como un pequeño verano...Ahora ya empezó el frío y habrá que preparar la cámara y ponerle una bufanda para hacer fotos del invierno!
Abrazos cariñosos, también para ti, hay que acurrucarse con el frío....
Un estiuet de San Martí totalment màgic donant pas a una tardor encisadora.
ResponEliminaUna Abraçada.
Moltes gràcies Olga i Carles...Jo no n'havia vist mai cap d'estiuet de Sant Martí que durés tants dies, però ara ja ha arribat el fred i podrem cantar: avui la neu i gebre, cobreix la terra arreu...
EliminaMolts petonets.
MARAVILLOSO!!!!
ResponEliminacálido abrazo!
Muchas gracias Colibrí Viajero, que bonito poder volar por entre estos árboles otoñales, llenos de color...
EliminaBesitos y sonrisas.