En Tomàs i el llapis
màgic
En Tomàs té un
caseta,
que és de cartó i
petiteta.
S’avorreix perquè està
sol,
i fa un posat de
mussol.
Ha vist tot bocabadat
un llapis al seu
costat.
Una porta ha dibuixat
i de la capsa ha
marxat.
Dibuixa allò que
imagina...
Una papallona fina,
que es cansa de tan
volar
i no sap on
descansar.
En Tomàs també
dibuixa,
un núvol que porta pluja.
Ha caigut una goteta
hi ha sortit una
floreta.
La papallona i la
flor,
es miren i diuen: Oh!
En Tomàs ara està
trist...
Ell també vol un amic.
Però sent una veueta:
Ep, noi, on vas tan
de presa?
I botant al seu
darrera,
hi ha una pilota
vermella.
A la casa d’en Tomàs,
se’n van tot marcant
el pas.
La pilota i en Tomàs,
són amics de veritat.
Comencen a imaginar
i els pensaments fan
volar.
Tantes coses han
somniat,
que la capseta ha
explotat.
I el llapis, on s’ha
quedat?
A un raconet oblidat?
Potser algú el
trobarà...
I el conte
continuarà!!!
(Adaptació en forma de poema, d'un conte de Ricardo Alcántara.)
M. Roser Algué Vendrells.
A veure si algú aprofita el llapis, doncs... En Tomàs feliç amb la seva amiga pilota...És bonica la història i l'adaptació poètica també.
ResponEliminaLa nostra biblioteca( de l'escola) porta el nom d'aquest escriptor, n'és el padrí...
EliminaEm va semblar una manera diferent de veure el conte, miraré si trobo el llapis!
Petonets Carme.
ohhh, que bonic, quina musicalitat l'hi has donat!
ResponEliminaGràcies noieta, no sempre és fàcil adaptar un conte, però aquest em va semblar fàcil i més curt de llegir...
EliminaPetonets, Nuria.
Amb aquests rodolins
ResponElimina(tan fins)
Segur que agrada
(a la mainada)
Gràcies per això de rodolins fins...I els teus també fan patxoca. Si que els agrada i com que només han de llegir una pàgina, s'ho agafen amb més ganes...
EliminaPetonets, Xavier.
M. Roser
ResponEliminaversàtil.
!!
Se't felicita.
Jo també ho faig.
EliminaGràcies Jordi, són petites llicències que una es pren , de tant en tant...El dia que l'autor del llibre vingui a l'escola, li ensenyaré!
EliminaPetonets, Jordi.
Montse, no sempre és fàcil transformar un conte en un poema, en aquest cas , sí...
EliminaPetonets, ben gebrats?
Ha, ha, molt graciós!
ResponEliminaEstà molt ben trobada la teva adaptació d'aquest compte tant imaginatiu.
Petonets!
Gràcies Glòria, serà qüestió de buscar el llapis, a veure si podem escriure molts contes...
EliminaPetonets, Glòria.
Molt Bé.
ResponEliminaDivertit i original.
Una Abraçada.
Moltes gràcies Olga i Carles... Jo m'ho vaig de passar molt bé, espero que a l'autor no li importi...
EliminaPetonets i somriures.
No sé si havia llegit mai una poema d'un conte, ben trobat, bonic!
ResponEliminaHas vist? ara ja no ho podràs dir, he, he...La veritat és que em va resultar força fàcil, potser pel tipus de prosa en què estava escrit...
EliminaPetonets i somriures.
Excel·lent, M. Roser! Vinc de llegir Pere Quart a ca la Glória, i aquest poema m'hi ha fet pensar. Com sabeu atrapar l'atenció dels menuts per la poesia, amb treballs tan ben trenats com aquest!
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Caram noia, que em comparis amb Pere Quart, és tot un honor, he, he...De vegades has de buscar la manera de motivar-los!
EliminaPetonets i que tinguis una bona setmana.
Felicitats, Roser! N'has fet una adaptació ben divertida i ben rimada! Ara els nens tenen dos històries pel preu d'una: una en prosa i l'altra en vers!
ResponEliminaPer cert, si trobes el llapis i ens el pots deixar…
Bona tarda de diumenge!
Moltes gràcies August...Amb l'avantatge que aquesta versió la llegiran més de pressa, perquè és més curta. Espero que l'autor del conte no s'ho prengui malament, de fet fa molt de temps que el conec!!!
EliminaDoncs ja ho tindré en compte això del llapis, ens el podríem anar passant...
Que tinguis una bona setmana.
Molt bona adaptació, els nanos segú que ho disfrutaran.
ResponEliminaImma C.
Moltes gràcies, de tant en tant faig algun experiment i em surt bé...En ells he pensat!!!
EliminaBon vespre.
Una dolçor d'història convertida en poema (gairebé en música). Ai, la imaginació dels nens!
ResponEliminaMoltes gràcies Novesflors...Ara només hem de trobar el llapis per poder escriure més històries...
EliminaBon vespre.
Que bonic Roser! I l'has rimat perfecte. Segur que el tornarà a agafar el llapis, potser ara toca de jugar. Petonets.
ResponEliminaMoltes gràcies Teresa, de vegades és entretingut jugar una mica amb les paraules i en aquest cas , el conte ho permetia...Cadascú hauria de tenir un llapis com aquest, seria "guai"...
ResponEliminaPetonets, guapa.
Quan entro al teu post, em sembla trobar una saleta de casa teva empaperada a fines ratlles grogues i grises. I sempre hi ha un poema per escoltar. Una estada agradable.
EliminaMoltes gràcies Olga, ja saps que sempre hi seràs benvinguda, ( a la virtual i a la real), encara que la saleta no estigui empaperada...Això sí, de poemes no en falten pas...Segur que sempre t'hi trobaràs ben acollida...Hi posaré un balancí perquè et puguis gronxar i una manteta d'estrelles, perquè l'estada sigui encara més agradable...
EliminaMolts petonets, d'esperança.
Molt bona l'adaptació que has fet del conte. T'ha quedat un poema preciós i fàcil de llegir. Segur que a la mainada els encanta i es van acostumant a la poesia.
ResponEliminaA veure qui troba el llapis i el continua...
Petonets M. Roser
Moltes gràcies Anna, el nens el llegeixen en un tres no res i tens raó, s'acostumen a llegir poemes i també a escriure'n...
EliminaTots hauríem de tenir un llapis com aquest, escriuríem meravelles!!!
Petonets Anna.
Quan era petita mirava uns dibuixos d'un nen que duia ulleres que tot el que dibuixava, apareixia. No recordo el títol ni n'he sentit a parlar mai més però m'agradaven molt. El poema és molt tendre.
ResponEliminaDoncs també devia tenir un llapis màgic aquest nen...Mira, em va fer il·lusió posar el conte en forma de poema!
ResponEliminaEt volia enviar fotos de balcons i no trobo el teu correu...Sé que
tens una nena i m'agradaria enviar-li el meu conte sinó és massa gran!
m.rosalve@hotmail.com
Petonets.