Subscribe:

dilluns, 21 de setembre del 2015

AMUNT, AMUNT, FINS  EL CEL...


Desenes de mans que s'ajunten per un sol fi. El més petit de tots, fa l'aleta...


Força, equilibri, valor i seny. Poques manifestacions humanes sumen tant d'esforç col·lectiu, amb la perseverant aportació individual.
Un bon exemple que amb voluntat i esperit de superació, es poden vencer molts reptes i aconseguir moltes coses a la vida, si tenim confiança en les persones que ens envolten.

Avui, Festa Major del poble, mirant els castellers ( els Cargolins) he recordat el fundador de la nostra colla, en David Carreres. Ell era un casteller de cap a peus, que ens va deixar ja fa un temps. Se li va retre un petit homenatge i em van demanar si volia escriure alguna cosa, que després vaig llegir, mentre es plantava una alzina, ( un arbre ferm i nostrat)per recordar-lo:

GENT  "MACA"

Esplugues és una vila on es viu força bé.
Però hi ha persones, abans i ara, com en David, que no en tenen prou amb això; intenten treure’n tot el suc, fent-hi participar tot el veïnat.

Volen que Esplugues tingui un tarannà cultural i lúdic, mantenint les tradicions i que, arreu, tothom se’n faci ressò.

Aquestes persones mereixen el nostre agraïment, ja que fan despertar al nostre cor, el desig de fer una pinya ben compacta, per tal que el castell simbòlic d’obertura i harmonia, sigui cada cop més alt.

El millor que podem fer per elles, és fer arrelar el seu record en el present i en el futur, com ho farà aquesta alzina, que ara plantarem en honor seu.
La respectarem i en tindrem cura, perquè tothom que la vegi, pensi en la gent “maca” d’Esplugues, que ha estimat i ens ha fet estimar la nostra vila.
M. Roser Algué  Vendrells ( setembre 2003)
                                                                       
                                                                       


Un 3 de 7 aixecat per sota i un 9 de 7, carregats i descarregats pels Cargolins. Per cert , aquest últim castell, no l'havia vist mai!
(Si, ja veig que hi ha una taca a l'objectiu, i les fotos em van sortir una mica tortes...)


Ma germana m'ha enviat aquesta foto més guapa...

M. Roser Algué Vendrells.

dilluns, 14 de setembre del 2015


UNA  ABRAÇADA !!!

Dibuix de la Carme...

El sis estava molt trist perquè estava sol i volia un amic. Però els números que tenia a la vora no li agradaven, tots eren massa estirats.
També hi havia el nou, que tenia el mateix problema, però no es coneixien…
Una nit, es van trobar i va ser amor a primera vista. S'abraçaren ben fort i va sortir el 69…Quin goig  ben arraulidets! Havien fet un número màgic...
M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 6 de setembre del 2015

(Primera col·laboració al Blog-Via, el dissabte 30 de maig)

ON  ÉS  EL  MEU  ESTEL  ?

Cada dia, quan ja és negra nit, surto al terrat per veure si albiro algun estel, cosa que no passa gaire sovint, pels vols de Barcelona. Amb els colzes repenjats a la barana, entre les flors i la senyera, contemplo el cel...
Dels pocs estels que aconsegueixo veure, n'hi ha un que em crida especialment l'atenció, perquè el veig cada dia i sempre el tinc al davant, només cal que alci els ulls ...M'hi puc passar força estona mirant-lo i somniant coses agradables, que m'agradaria que es fessin realitat i penso que el meu estel( ja me n'he apropiat) les pot fer possible.

Ja feia uns dies que al capvespre , el cel s'ennuvolava i, és clar, era inútil buscar el meu amic, perquè d'astres ni un i jo estava molt  trista, fins i tot, les flors estaven una mica pansides...La primera nit que el cel va tornar a estar serè, vaig sortir, amb l'esperança de retrobar-lo, però ai las, no hi era. De cop hi volta em va semblar veure alguna cosa que brillava a prop meu i ves per on, allà descansant sobre la senyera i havia el meu estel...I en aquell moment vaig ser feliç, perquè ara tenia una estelada, i l'esperança que es fes realitat un dels meus somnis més preuats, ella n'era el símbol!!! Fins i tot, les flors havien reeixit, perquè començaven a respirar aires de llibertat.

El meu estel, resplendeix més que mai!

M. Roser Algué Vendrells