AMUNT, AMUNT, FINS EL CEL...
Desenes de mans que s'ajunten per un sol fi. El més petit de tots, fa l'aleta...
Força, equilibri, valor i seny. Poques manifestacions humanes sumen tant d'esforç col·lectiu, amb la perseverant aportació individual.
Un bon exemple que amb voluntat i esperit de superació, es poden vencer molts reptes i aconseguir moltes coses a la vida, si tenim confiança en les persones que ens envolten.
Avui, Festa Major del poble, mirant els castellers ( els Cargolins) he recordat el fundador de la nostra colla, en David Carreres. Ell era un casteller de cap a peus, que ens va deixar ja fa un temps. Se li va retre un petit homenatge i em van demanar si volia escriure alguna cosa, que després vaig llegir, mentre es plantava una alzina, ( un arbre ferm i nostrat)per recordar-lo:
GENT "MACA"
Esplugues és una vila on es viu força bé.
Però hi ha persones, abans i ara, com en David, que
no en tenen prou amb això; intenten treure’n tot el suc, fent-hi participar tot
el veïnat.
Volen que Esplugues tingui un tarannà cultural i lúdic, mantenint les tradicions i que, arreu, tothom se’n faci ressò.
Aquestes persones mereixen el nostre agraïment, ja que fan despertar al nostre cor, el desig de fer una pinya ben compacta, per tal que el castell simbòlic d’obertura i harmonia, sigui cada cop més alt.
El millor que podem fer per elles, és fer arrelar el
seu record en el present i en el futur, com ho farà aquesta alzina, que ara
plantarem en honor seu.
La respectarem i en tindrem cura, perquè tothom que
la vegi, pensi en la gent “maca” d’Esplugues, que ha estimat i ens ha fet
estimar la nostra vila.
M. Roser Algué Vendrells ( setembre 2003)
Un 3 de 7 aixecat per sota i un 9 de 7, carregats i descarregats pels Cargolins. Per cert , aquest últim castell, no l'havia vist mai!
(Si, ja veig que hi ha una taca a l'objectiu, i les fotos em van sortir una mica tortes...)
 |
| Ma germana m'ha enviat aquesta foto més guapa... |
M. Roser Algué Vendrells.
