UNA ABRAÇADA !!!
Dibuix de la Carme... |
El sis estava molt trist perquè estava sol i volia un amic. Però els números que tenia a la vora no li agradaven, tots eren massa estirats.
També hi havia el nou, que tenia el mateix problema, però no es coneixien…
Una nit, es van trobar i va ser amor a primera vista. S'abraçaren ben fort i va sortir el 69…Quin goig ben arraulidets! Havien fet un número màgic...
M. Roser Algué Vendrells
Fas molt tendre un número tan eròtic, M. Roser.
ResponEliminaÉs que la Roser és una innocentona !!!
ResponEliminaPetonets.
Si és que quan dos s'han d'acabar trobant, no hi ha manera d'evitar-ho.
ResponEliminaTens raó XeXu, números o persones, tan se val...
EliminaPeonets.
Dolcet, dolcet.
ResponEliminaSi noia, dolcet com la mel...
EliminaÉs que un número sol val poca cosa...
ResponEliminaQuin relat més tendre!
:-)
A mi això del doble sentit em costa una mica...Gairebé sembla un conte infantil, he, he...
EliminaPetonets, Glòria.
Com dieun en algun altre relat...els números imiten a les persones. Gràcies per ser-hi.
ResponEliminaÉs clar, els números no tenen vida pròpia...Espero que se me n'acudeixi algun altre al final, ja saps que gairebé tinc l'obligació moral jo, he, he...( finals d'octubre)
EliminaBon vespre, Joan.
oooooh que bonic M Roser i quanta tendresa
ResponEliminaA mi tot em surt ensucrat, noia...Una és com és!!!
EliminaPetonets.
Que dolç, podria ser un capítol d'aquella sèrie 10+2... millor més endavant :)
ResponEliminaGràcies Gemma. No conec aquesta sèrie, l'investigaré!
ResponEliminaDemà t'enviaré el llibre, és que fins ara, a correus, feien horari d'estiu i no m'anava bé.
Molts petonets.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaEs un corto muy bonito muy tierno... El 69 no era el que más le gustaba pero fue el mejor el mas brillante en el amor o eso entendí, no sé si me equivoco... Al no entender el idioma solo intuyo.
Siempre es un placer pasar por tu casa virtual.
Te dejo un abrazo, mi gratitud y mi estima siempre.
Se muy muy feliz.
Hola Marina!
ResponEliminaYa sabes que el 69,es un número especialmente eròtico, ( cuestión de posturitas) A un companyero se le ocurrió hacer una convocatoria para que la gente escribiera relatos con 69 palabras exactas y si era posible que tuviera un doble sentido...Yo , participé porque conocí al compañero y es muy agradable...Pero a mi el estilo eròtico no se me da muy bien,por eso mi narración , casi parece un cuento infantil, je, je...
Ya sabes que el placer es mutuo. Quizás porque las dos somos sensibles...
Muchos besitos y que la vida te regale momentos felices.
Ostres M. Roser, que bonic; curt , tendre i concís.
ResponEliminaPetonets
Acabo de posar el comentari i se m'ha esborrat...
EliminaEt deia que les històries de doble sentit , no són pas el meu estil, però en aquest cas el company del blog el vaig conèixer personalment i em va caure bé...
Petonets, Anna.
Tots els números ho sòn de mágics.
ResponEliminaEs vital indagar en el seu misteri.
Una Abraçada
.
Suposo que sí, però aquest té el doble sentit , que fa gràcia...
EliminaPetonets i somriures.
El pobre 69 està tocat pel que tots sabem i segur que cap adult, en veure'l, no pot evitar pensar-ho. Però que caram! Ens hem de dixar d'estereotips. És una història bonica com la dels tancs que li vas explicar a la de Madrid.
ResponEliminaHe, he, a mi això de l'escriptura eròtica, com he dit abans, no se'm dona massa bé...
ResponEliminaVeig que segueixes les explicades que li faig a l'amiga d'una altra parla...Com que veig que és molt respectuosa, jo intento fer país...
Petonets.
M'agrada molt, M. Roser; quan sorgeix l'amor de debò, tot es converteix en màgia, tant els números com les persones.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Gràcies Montse, tens raó...I què més màgic que una abraçada que ho capgira tot...
EliminaMolts petonets i bon diumenge.
Estan fets l'un per l'altre. No sé si en saps o no, de fer històries amb doble sentit, però a mi aquesta m'ha agradat molt. Bon diumenge.
ResponEliminaMoltes gràcies Loreto, ara m'he animat i en tinc una altre de preparada pel final... També és inocentona, a,mb un missatge que no sé si he sabut transmetre...
EliminaA veure si encara hi agafaré el gustet, he, he...
Molts petonets.
Abraçar-se capgirats també és abraçada. Pell, tacte, amor.
ResponEliminaÉs bonic, nena.
La qüestió , és posar-hi sentiment...
ResponEliminaGràcies, Montse.