Subscribe:

diumenge, 6 de setembre del 2015

(Primera col·laboració al Blog-Via, el dissabte 30 de maig)

ON  ÉS  EL  MEU  ESTEL  ?

Cada dia, quan ja és negra nit, surto al terrat per veure si albiro algun estel, cosa que no passa gaire sovint, pels vols de Barcelona. Amb els colzes repenjats a la barana, entre les flors i la senyera, contemplo el cel...
Dels pocs estels que aconsegueixo veure, n'hi ha un que em crida especialment l'atenció, perquè el veig cada dia i sempre el tinc al davant, només cal que alci els ulls ...M'hi puc passar força estona mirant-lo i somniant coses agradables, que m'agradaria que es fessin realitat i penso que el meu estel( ja me n'he apropiat) les pot fer possible.

Ja feia uns dies que al capvespre , el cel s'ennuvolava i, és clar, era inútil buscar el meu amic, perquè d'astres ni un i jo estava molt  trista, fins i tot, les flors estaven una mica pansides...La primera nit que el cel va tornar a estar serè, vaig sortir, amb l'esperança de retrobar-lo, però ai las, no hi era. De cop hi volta em va semblar veure alguna cosa que brillava a prop meu i ves per on, allà descansant sobre la senyera i havia el meu estel...I en aquell moment vaig ser feliç, perquè ara tenia una estelada, i l'esperança que es fes realitat un dels meus somnis més preuats, ella n'era el símbol!!! Fins i tot, les flors havien reeixit, perquè començaven a respirar aires de llibertat.

El meu estel, resplendeix més que mai!

M. Roser Algué Vendrells


26 comentaris:

  1. aquest per més que s'ennuvoli sempre hi serà, les flors a partir d'ara creixeran més que mai.
    Encantat d'haver-te saludat en directe......rondinaire... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Joan, perquè ja me l¡he fet meu...T'imagines un jardí de flors i estels? No perdem l'esperança.
      Va ser una trobada guapa i molt a frec a frec...És que jo sóc molt crítica amb mi mateixa i és clar , als altres també els toca el rebre, si cal!!!
      Petonets.

      Elimina
  2. No s'ha de deixar mai de cercar l'estel propi, i la il.lusió no s'ha de perdre... em sembla el teu un estel molt bonic, i entenc perfectament el que busques, el que busquen molts, tan de bo la gent es poguera posar al lloc dels altres, però no és fàcil... i em sembla genial, jo ho recolze i el defense també!

    ResponElimina
  3. Tens raó Ada, hem de dur la il·lusió per bandera ( mai millor dit)...Moltes gràcies pel teu suport i espero que aquest estel ens faci a tots més feliços!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. El teu estel és el de molts, per sort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que si Helena, aviat ho sabrem...
      Petonets.

      Elimina

  5. Veig com guspireja amb força el teu estel des del meu Far.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu Far també ho és un estel, segur que es fan senyals l'un a l'altre...

      Petonets d'estel a Far.

      Elimina
  6. Maco maco! I tant, aquest també és l'estel que ens guia a molts, així que em sembla que et tocarà compartir-lo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo encantada de fer-ho... Pensa que fa més d'un any que tinc l'estelada a un lloc ben visible i això que al meu barri poques se'n veuen!
      Bona tarda, XeXu.

      Elimina
  7. seguirem l'estel que ens guiarà tot el camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons si noia i segur que ens durà al país de la llibertat!!!
      Petonets.

      Elimina
  8. Magnífic, M. Roser. El teu estel crec que cada vegada serà més gran i més brillant, perquè penjarà d'un cel lliure que ens agermanarà a tots.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I segurament tindrà més companys igual de brillants...Un estel per cada il·lusió!
      Petonets Montse.

      Elimina
  9. És un estel que t'ompla d'il·lusió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La il·lusió ningú ens la pot prendre, tan de bo sigui compartida per milers i milers d'amants de la llibertat...
      Petonets.

      Elimina
  10. Aquest estel ens guia per bon camí. Cal seguir-lo i fer-lo brillar sempre més intensament, sempre més alt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això hi són els estels per ensenyar-nos el camí que hem de seguir Si volem volar lliurament amunt , amunt...
      Petonets , Glòria.

      Elimina
  11. Jo també en tinc un però ja l'he canviat tres vegades perquè se'm descoloreix. A veure quan es quedaran definitivament amb nosaltres! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ha passat, sobretot on la tinc ara que hi toca el sol de ple, però no l'he d'estar arreglant contínuament ( tinc un post al Blog -Via que es veu...Jo quan tot estigui normalitzat, i deixaré la senyera que la tinc a un altre balcó!
      Si m'envies una adreça t'enviaré un conte per la teva nena ( 7o 8 anys?)
      Petonets.

      Elimina
  12. No és un estel fugisser, però igualment li demanarem un desig...
    No el puc dir. Per a que es compleixi ha de ser secret. Un secret compartit per milions d'entusiastes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No , no, que no fugi, que es quedi...No cal que el diguis el secret, que en aquest cas ja el sabem i el compartim molts i moltes!!!
      Bona tarda, Xavier.

      Elimina
  13. Respostes
    1. Espero que si l'agafo ben fort sempre més el tindré a la vora...El podem compartir!
      Petonets.

      Elimina

  14. Nos dejas un precioso testo con cometa o sin el... Lo encontraste al fin?
    Es casi o sin casi... Poético.
    Unos besotessssssss

    ResponElimina
  15. Perdona Marina, se me pasó!!!
    Este texto va muy acorde con toda la movida que tenemos en Catalunya en este momento...Este es una estrella que representa la ilusión de muchos de volar...Supongo que viste la manifestación del dia once...Cuando somos tantas las personas que luchamos por un sueño, por lo menos se nos debe escuchar, y no mirar para otro lado...

    Besos y sonrisas amiga.

    ResponElimina