(Primera col·laboració al Blog-Via, el dissabte 30 de maig)

ON  ÉS  EL  MEU  ESTEL  ?

Cada dia, quan ja és negra nit, surto al terrat per veure si albiro algun estel, cosa que no passa gaire sovint, pels vols de Barcelona. Amb els colzes repenjats a la barana, entre les flors i la senyera, contemplo el cel...
Dels pocs estels que aconsegueixo veure, n'hi ha un que em crida especialment l'atenció, perquè el veig cada dia i sempre el tinc al davant, només cal que alci els ulls ...M'hi puc passar força estona mirant-lo i somniant coses agradables, que m'agradaria que es fessin realitat i penso que el meu estel( ja me n'he apropiat) les pot fer possible.

Ja feia uns dies que al capvespre , el cel s'ennuvolava i, és clar, era inútil buscar el meu amic, perquè d'astres ni un i jo estava molt  trista, fins i tot, les flors estaven una mica pansides...La primera nit que el cel va tornar a estar serè, vaig sortir, amb l'esperança de retrobar-lo, però ai las, no hi era. De cop hi volta em va semblar veure alguna cosa que brillava a prop meu i ves per on, allà descansant sobre la senyera i havia el meu estel...I en aquell moment vaig ser feliç, perquè ara tenia una estelada, i l'esperança que es fes realitat un dels meus somnis més preuats, ella n'era el símbol!!! Fins i tot, les flors havien reeixit, perquè començaven a respirar aires de llibertat.

El meu estel, resplendeix més que mai!

M. Roser Algué Vendrells