L'Associació d'escriptors en llegua catalana , ha fet un treball sobre "lletres i memòria" dedicat als socis més "granadets", que es diu Mémoro. Als que tenim alguna cosa publicada ens van demanar si hi volíem participar. Aquest any tocava als de la meva "quinta"... A mi em va fer il·lusió, com experiència. Va venir un noi a casa i vam estar parlant gairebé, tres quarts d'hora, mentre ell gravava. Després va seleccionar uns dotze fragments que devia trobar més interessants. Veureu que vaig sense ulleres, perquè em va dir que feien reflexes i ara, com que hi estic acostumada, si me les trec, em trobo una mica estranya...
Si no teniu res millor per fer i voleu posar cara, veu i gesticulacions( sobretot) a la Roser, només heu de clicar aquí:
Aquest és el darrer post de la temporada, però jo si que passaré pels vostres, blogs, espero que tingueu un bon estiu , si pot ser una mica més fresquet...
M. Roser Algué Vendrells
Molt bonic aquest conte de la Kika, no sabia que feies contes per nens!
ResponEliminaMolt bonic aquest conte de la Kika, no sabia que feies contes per nens!
ResponEliminaDe vegades en faig de curtets, com els que em van il·lustrar la mainada, que estan un parell de posts enrere, però amb cara i ulls i una editorial al darrera, només tinc aquest , si m'envies una adreça al correu, t'e'l faig arribar...
EliminaPetones.
Caram, no sé si a mi em faria gràcia que em gravessin així, però està molt bé, no? N'he vist un, el que parles dels reis. Ja t'havíem vist en alguna foto, però ara ja et coneixem una mica més. Tens pinta de bona mestra, no em facis dir per què!
ResponEliminaJo vaig fer moltes entrevistes durant uns anys, però a mi no me n'han fet gaires, tot i que prefereixo el primer, em vaig sentir molt còmode...
EliminaGràcies per això de la bona pinta...Avui estava amanyagant el gos ( un dogo) d'una veïna, i estava molt mansoi; l'hi he comentat a la mestressa i m'ha dit que el gos veia que tenia cara de bona persona...Ves per on!!!
Petonets.
doncs merescudes vacances de blog ! ara mateix vaig a l'enllaç deu fer patxoca ! enhorabona!
ResponEliminaMoltes gràcies i és que encara que m'ho passi bé, de vegades cal deixar descansar la ment...A veure una no és cap "estrella" però és el què hi ha, i m'ha fet gràcia compartir-ho!
EliminaPetonets i bones vacances.
Una iniciativa molt bona!
ResponEliminaT'expliques molt bé, M.Roser, -normal, tants anys de ràdio- i el que dius és interessant.
Ja n'he escoltat un parell i ara continuaré.
Petonets!
Estic d'acord, a mi quan m'ho van dir, de seguida vaig dir que sí. Bé , tu ja em coneixes i saps que sóc molt "xerraire" amb micro o sense...
EliminaGràcies i no t'hi cansis massa!
Petonets.
Jo ja he escoltat totes les gravacions i ha estat molt agradable, M. Roser. Planera, senzilla, simpàtica, intel·ligent, amb aquesta bellesa interior que surt a fora i que et fa ser tan maca... Qui va proposar-te de partiipar en aquest projecte sabia molt bé el que es feia!
ResponEliminaQue tinguis molt bon estiu, noieta, i fins a la tornada!
Moltes gràcies Montse, sobretot no es pot negar que no puc estar quieta...Jo m'ho vaig passar molt bé i el noi va quedar encantat...M'agrada com em descrius Montse, segurament és que em veus amb bons ulls, però m'encantaria ser així!!!
EliminaQue tinguis també un bon estiu que ara sembla que vol fresquejar una mica, però jo faré un tour pels blogs, que també és una bona manera de fer vacances o preparo posts i els deixo com a esborranys...
Bpn estiu per a tu també i molts petonets..
Bones vacances i fresquetes. T'he vist mooooolt bé amb un temple envejable.
ResponEliminaHe, he...Ai la Roser amb un micro al davant és tot un perill...Moltes gràcies Joan i que també tinguis unes bones i fresquetes vacances.
ResponEliminaPetonets.
M'ha agradat molt totes aquestes vivències teves i com les expliques; algunes les coneixia i altres me'n he assabentat ara.
ResponEliminaBones vacances.
Una abraçada
Has vist Anna? Això sembla "el salto a la fama"...Ma germana sempre em diu que el llibre Sota un vel de cendra, el podia haver fet molt més gruixut i explicar moltes més vivències...Però mira, quan el vaig escriure no tenia gaire temps i ara que podria, com que ja no hi ha els pares, moltes coses no les recordo ben exactes i també em fa mandra, perquè és una feinada...
EliminaBones vacances a tu també, encara que aquí tot l'any és un bell paratge.
Petonets.
Ara t'he sentit explicar en persona el tema de la colònia i dels reis :) Ho fas molt bé, es nota que hi tens pràctica.
ResponEliminaBon diumenge!
Ai les colònies , un petit món feudal...Moltes gràcies.
EliminaVeig que la teva nena escriu un blog, intentaré seguir-la, suposo que li farà il·lusió, sinó m'ho dius.
Si m'envies un correu amb una adreça, li enviaré el meu conte de la KiKa, potser ara li costarà una mica de llegir, però com que és per set o vuit anys, ja el tindrà.
Petonets.
Una vida ben diversa. Has viscut a molts llocs i a cada un d'ells n'has tret alguna experiència profitosa.
ResponEliminaLa meva filla és mestra de nens i nenes de la mateixa franja d'edat que els que vas tenir tu.
Tots som una mica com la granota. I ens ha donat una bona lliçó.
Enhorabona per les entrevistes, han quedat molt bé.
Bones vacances.
Si noi m'he fet un tip d'anar amunt i avall, tot i que vaig acaba la carrera de magisteri amb trenta anys, ja havia viscut molta vida, o sigui que si l'expliqués en un llibre , com he dit en un comentari anterior, podria ser un totxo d'aquests de tantes pàgines, però ara ja no toca( que deia algú), ara , pau i tranquil·litat...
EliminaMoltes gràcies Xavier i bones vacances també per a tu i la família.
Roser, cada dia em sorprens amb una faceta nova! Aniré a mirar-me aquests videos, segur que dius coses molt interessants!
ResponEliminaAquesta idea de recollir documents com aquest crec que és una excle·lent idea per a mantenir el record de la feina que heu fet tanta i tanta gent. Els testimonis personals expliquen millor que mil documentals o llibres perquè transmeten la il·lusió i la passió de les persones que els protagonitzen.
Amb això no vull dir-te que ja ets vella, eh? Que encara et queda molta corda per davant!!
Una abraçada i bona nit! (com es nota que estem de vacances i passejo pels blogs a aquestes hores de la matinada..)
He, he, vella no ho sé, però t'asseguro que ja he arrancat molts fulls del calendari, i en podria explicar tot un niu d'experiències... Saps que jo continuo anant a l'escola? Cada dia de 10 a 1, tot l'any, ho dic per això de la corda...
ResponEliminaA mi quan m'ho van dir, em va agradar la idea, trobo que és el què dius tu, això dels testimonis personals... I pensar que jo de petita( i no tant) era molt tímida! ara de vegades em diuen, que una mica massa poc!!!
Ui, jo en aquesta hora sempre rondo per casa...
Petonets.
Els fulls del calendari també porten el teu nom, Roser.
ResponEliminaO sigui: que no som tan vells.
Caram , Jordi, tot un raonament ...El deuen portar gairebé en un lloc invisible, perquè només el veiem nosaltres! Els altre només veuen els dels diumenges i festes de guardar, d'aquí la bona conservació, tan festiva...
EliminaPetonets.
ResponEliminaJo me'l vaig a escoltar ara mateix. Penso posar cara, veu i gestos a la teva història i experiència. És un bon regal de vacances, M. Roser. Gràcies i que gaudeixis d'aquests dies del mes d'agost!
Abraçades, des de El Far.
Gràcies per interessar-te per les meves històries...Els tres quarts d'hora de xerrada es van convertir en 12 petits fragments!
ResponEliminaQue tinguis també unes bones vacances, potser a partir d'ara gaudirem d'un estiu més fresquet...
Petonets que es gronxin a les onades , sota el teu Far.
Enhorabona per la iniciativa d'enregistrar testimonis de vida. Molt bones vacances, M. Roser.
ResponEliminaMoltes gràcies Consol, va ser una experiència...
EliminaQue tu també tinguis un bon estiu, si potser una mica fresquet.
Petonets.
Roser, estava segura que havia comentat aquest post, no sé què em devia passar, perquè vaig entrar en els vídeos i tot. Bé, alguna interrupció d'aquestes que hi ha que t'esborren el que estaves fent de la memòria. Doncs quin honor, no? Estàs molt bé, molt natural, com penso que ets. Jo també vull una entrevista! Només m'he d'apuntar?
ResponEliminaUn petó, Roser, guapa.
A mi també em passa que comento posts i s'esborren, quin pal...
ResponEliminaHas tingut la santa paciència de mirar-te els dotze fragments? Moltes gràcies. Ui, natural si, "como la vida misma"...
A no, no, a tu encara no et toca, és un privilegi de les iaiones...A la teva quinta encara li queden uns quants anys. No t'has d'apuntar enlloc, et truquen ells!
Petonets "resalà"!!!
Enhorabona M Rioser.Per mi es tot un honor tenirte com amiga, encare que només sigui cibernetica.Ets una barreja de poesia i dolçor i m´encanten les teves Petiteses.
ResponEliminaPetons, Montserrat
Ho sigui que sóc com una escudella barrejada, he, he...Jo també me n'alegro molt de ser amiga teva...Moltes gràcies per les teves boniques paraules...Si has mirat els vídeos ja veus que sóc molt planera, el noi que me'ls va fer s'ho va passar molt bé; pensa que vam estar parlant tres quarts d'hora...
ResponEliminaMolts petonets, Montserrat.
me n'alegre molt
ResponEliminaMoltes gràcies Xelo, que tinguis un estiu ben feliç...
ResponEliminaPetonets
M'ha agradat escoltar.te parlar dels teus origens, que vas ser una nena feliç, tot i la pobresa a casa i dels teus records dels Reis, entranyable...Ara ja et coneixem una mica més.
ResponEliminaPetons!
Moltes gràcies Audrey, m'agrada compartir els records i ja ho veus, sóc d'allò més planera!!!
EliminaPetonets, bonica.
¡Hola Roser!!!
ResponEliminaEs un honor pasar de nuevo por tu casa: mas veo o intuyo... Que has asistido a un evento asociación de escritores en vuestra lengua, me imagino la satisfacción que eso conlleva, participar en al así debe ser maravilloso, aportas y al tiempo aprendes, ¡Me alegra como si fuera yo misma! Te dejo mi felicitación y mi estima siempre.
Ha sido un inmenso placer venir a leerte.
Un abrazo grande. Y se muy muy feliz.
Mil gracias Mª Roser, por tu bonitas letras en mi espacio. Me iba sin dártelas!...
ResponEliminaBesiños. Marina.
Hola Marina!
ResponEliminaTe explico , la Asociación de escritores en lengua catalana, està haciendo una recopilación de recuerdos de sus afiliados, un poco "mayorcitos". Este año toco a los de mi edad y me pidieron si queria paricipar y yo , encantada. Si has ido al enlace ya me habras visto casi en vivo y en directo, yo soy muy espontánea hablando y bastante gesticuladora...
Por cierto, acabo de llegar de la presentación de un libro que hemos hecho un grupo de persons del blog. Resulta que en Barcelona Hay un bar en la plaza de Catalunya, que se llama Zurich y suele ser lugar de encuentro de las personas (quedamos en el Zurich?), y sobre este tema cada uno escribió lo que su imaginación le dictava. Unos poquitos escribimos relatos reales, como yo que hablo de una entrevista que le hice a un poeta -cantante ( Raimon), en este café, cuando trabajaba en la radio de mi pueblo. Algunos hemos leído nuestro relato. Ha sido bonito.
Yo pongo bonitas letras en tu espacio y tu, en el mio, vamos a la par...
Petonets, guapa.