LA FESTA MAJOR

Els "Cargolins a la

plaça de l'Ajuntament.

Un pilar , va de la porta
 de l'església fins l'Altar.

L'última setmana de setembre va ser la Festa Major d'Esplugues. 

Abans acostumava a marxar aquests dies, però aquest any vaig poder gaudir de les tradicions més nostrades, corre-focs, gegants, l'esbart... I fins i tot la representació de la llegenda del Castell de Picalquers, amb cavalls de veritat i cavallers molt ben abillats...Tot plegat feia patxoca! Els gegants del poble, són els personatges d'aquesta llegenda. Aquest any, va haver-hi una gran participació de gent, sobretot al mercat medieval i tots els actes que es van celebrar al seu voltant, potser perquè feia un bo que enamorava i ,normalment, sempre plou per aquestes dates...

Els diables fan la mitja part...

El correfoc en plena efervescència.

tot saltironant.

Els més menuts,
agafen el relleu de les Festes.

El Mateu, la Marta,
el Quim i la Caterina.

L'Esbart Vila d'Esplugues,

FESTA MAJOR DE TU 

 Mil banderes de ginesta 

guarneixen el meu terrat. 

El dissabte ha fet neteja. 

El diumenge campaneja 

dins el cel esbatanat. 

Éts festa perquè ets bonica, 

i el món, tot sencer, somriu. 

Se sent qui sap on, 

musica d'un envelat d'estiu. 

És festa perquè t'estimo 

i em perdo dins els teus ulls 

i, dins els teus ulls camino; 

pel negres carrers curulls 

de gent que riu i que canta 

mentre balla la geganta 

mig princesa, mig pagesa, 

dins un blau, de festa encesa 

amb el sol per tamborí. 

És festa perquè m'estimes. 

Cada balcó té un domàs. 

Poms de clavells a les cimes 

dels plàtans i als campanars. 

 Jordi Sarsanedas

Sí, ja sé que fa uns quants dies ...Però bé havia de  posar aquest poema que em va enamorar...

M. Roser Algué Vendrells

 TARDOR

Reflex de tardor, Ramon Mas.

Sembla que, per fi, la tardor comença a treure el nas. Alguns arbres ja van pintant les fulles de colors, les aus migratòries es van aplegant per emprendre la llarga volada, el bosc fa olor de bolets, els matins i els vespres ja fresquegen, el cel ens regala unes postes de sol fantàstiques... tot plegat ens porta una oloreta que ja havíem mig oblidat: l'olor de les castanyes torrades i, és clar, això vol dir que aviat tornaran les castanyeres, una tradició ben bonica. Jo vaig fer-li una auca, a la castanyera, que els nens i nenes van il·lustrar. Cadascú la pot adaptar a les muntanyes de les seves contrades. Tenia un altre post preparat, però he pensat que si algú volia treballar l'auca amb els infants, calia que disposés de temps.

L’AUCA  DE  LA  CASTANYERA

Des dels boscos del Montseny

amb salut i amb alegria,

us vinc a veure cada any

sempre que arriba aquest dia.

Em llevo de bon matí

i vaig recollint castanyes,

que ja han madurat per fi

a dalt d’aquestes muntanyes.

M’ajuden els esquirols,

els ocellets m’acompanyen

i un conill que va tot sol

i un cargol que treu les banyes.

Us porto l’olor del bosc,

dels bolets pinyes i molsa,

dels arbres i dels matolls

i tot el que el vent espolsa.

De castanyes ben torrades

heu de fer-vos un bon tip,

si us les mengeu ben pelades,

us faran més bon profit.

Canteu cançons i balleu

la dansa de la castanya,

jo també la ballaré 

allà dalt de la muntanya.

Nens i nenes, us desitjo

que tot us vagi molt bé,

i amb un petó m’acomiado...

Adéu-siau, fins l’any que ve!!!

M. Roser Algué Vendrells

Aquest post el dedico a totes les persones que ja s'han jubilat, a les que estan a punt de fer-ho i també al jovent, desitjant-los que tinguin la sort de poder arribar-hi un dia, en condicions satisfactòries. I, sobretot, a una nova amiga blocaire, la Teresa, que s'acaba de pre-jubilar, perquè gaudeixi intensament d'aquesta nova època de la vida.

JUBILAR - SE

Una paraula que ens fa una mica de basarda, suposo que és allò de: - I ara què?

Doncs mireu, penso que és un bon  moment per passar a net la vida, sempre, és  clar, que no n’haguem perdut els esborranys.

Endrecem el passat perquè amb la il·lusió del present, ens faci de coixí per encarar el futur amb optimisme. Ara és quan més companyia ens faran els records, sobretot, si conservem una espurna d’aquella bona fe de la infantesa...

I cada matí ens despertarem, amb la joia de viure un nou dia, amb calma i tranquil·litat, sense dependre per primera vegada en molts anys, d'un estri ben poc afortunat, anomenat rellotge!

                     Felicitacions, avui, a les Pilars i, amb anticipació, a les Tereses.

M. Roser Algué Vendrells

L'OCTUBRE  HA  FLORIT...

Tenia aquest post preparat per la setmana vinent i, ves per on, ha fet una bona pluja amb llamps i trons que segurament farà que entri de cop la tardor, i jo us volia ensenyar aquestes flors tan boniques que tinc al costat de casa, que segurament ja s'havien fet la il·lusió de viure en un estiu permanent, innocents elles...Però ara estan precioses...

Qui ho diria que som a l'octubre? Normalment, el més de les meves celebracions, és plujós i nostàlgic, i de fet avui n'he tingut un bon tast, però veig que aquest any també serà florit, i ja m'està bé, perquè així, quan escolti la música de les gotes de pluja, a més de sentir l'olor de la terra mullada, m'arribarà el perfum d'aquestes flors, com si fossin les solistes d'una bonica cançó...

M. Roser Algué Vendrells