Subscribe:

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Aquest post el dedico a totes les persones que ja s'han jubilat, a les que estan a punt de fer-ho i també al jovent, desitjant-los que tinguin la sort de poder arribar-hi un dia, en condicions satisfactòries. I, sobretot, a una nova amiga blocaire, la Teresaque s'acaba de pre-jubilar, perquè gaudeixi intensament d'aquesta nova època de la vida.


JUBILAR - SE

Una paraula que ens fa una mica de basarda, suposo que és allò de: - I ara què?

Doncs mireu, penso que és un bon  moment per passar a net la vida, sempre, és  clar, que no n’haguem perdut els esborranys.

Endrecem el passat perquè amb la il·lusió del present, ens faci de coixí per encarar el futur amb optimisme. Ara és quan més companyia ens faran els records, sobretot, si conservem una espurna d’aquella bona fe de la infantesa...

I cada matí ens despertarem, amb la joia de viure un nou dia, amb calma i tranquil·litat, sense dependre per primera vegada en molts anys, d'un estri ben poc afortunat, anomenat rellotge!



                     Felicitacions, avui, a les Pilars i, amb anticipació, a les Tereses.

M. Roser Algué Vendrells

41 comentaris:

  1. Mil gràcies Roser per aquest post tan esperançador, per una nova etapa que no deu ser fàcil. A una encara li queda lluny, però el pare el proper any,a mitjans, hi entra i crec que li fa respecte...Sort que és inquiet i actiu, ben segur cada matí, com bé dius, és despertarà amb la joia de viure un nou dia, no se pas si en calma...perquè és un belluguet!, però content. Tant de bo!

    Petonets, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Audrey, mira, de joveneta jo no hi pensava pas, però a mida que m'anava fent gran i la veies cada vegada més a prop...Potser perquè també vaig viure la del meu pare...
      És una bona manera d'encarar-la tenint inquietuds, perquè sinó pot ser molt depriment i no sé per què a molts homes, més que a les dones, sembla que els caigui el món a sobre, però tot és acostumar-si, tu anima'l a fer coses, sense passar-se!
      Espero que li vagi bé.
      Petonets.

      Elimina
  2. Olá amiga,
    Na realidade eu falo sempre aqui em casa que vou começar a viver quando me aposentar (isso se conseguir chegar lá rsss) uma vida simples e sem tanta correria...
    Por aqui hoje se comemora o dia da criança...então vejo que mesmo quando eu chegar a aposentadoria a menina serelepe existente em mim terá mais liberdade de viver kkkk
    Deixo meu carinho e desejos de dias floridos com sorriso de criança que há tem ti.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joelma,
      Penso que si es tenen ganes de fer coses, no cal esperar a fer-les quan ens jubilem, sinó que les hem de fer quan ens sigui possible.
      Fixa't, vosaltres celebreu el Dia del Nen i jo aquí, parlant de jubilació, je, je...
      Amiga, tu saps que jo també et tinc molt d'afecte, y moltes gràcies per això del somriure de nen...Potser és que sóc una mica infantil d'esperit :)
      Petonets

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Potser quan sigui l'hora (espero arribar-hi) m'ho miraré diferent... però ara com ara no vaig cap inconvenient a jubilar-se, cap ni un! Ha de ser una etapa fantàstica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Loreto, hauria de ser com dius tu, perquè bé ens ho hem guanyat oi?, però és clar, tot depèn de com s'hi arribi...I quan ets jove ho veus molt lluny, però el temps cada vegada passa més de pressa...
      Petonets.

      Elimina
  5. M. Roser, em quedo amb aquesta reflexió tan encertada de passar en net la vida, sempre que n'haguem conservat els esborranys. A mi em queden molts anys per a la jubilació, però tal i com van les coses potser quan menys m'ho esperi em trobaré al carrer, així que procuraré no oblidar les teves paraules.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse, jo penso que si hauria de pensar més, sense angoixar-se, no sigui que quan hi arribem/eu, ens/us agafi desprevinguts...
      Però tampoc cal fer grans planificacions!
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  6. Preciós post, tant la dedicatòria com a les teves paraules. L'esperança que desprenen ens fan a tots ser optimistes. Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gabriel, com a mínim l'esperança d'arribar-hi bé...Després, cadascú s'ho
      ha d'arreglar com millor li vagi.
      Petonets, i bon diumenge.

      Elimina
  7. Són etapes de la vida i cadascuna s'ha de tractar amb tota la grandesa que és mereix.

    ResponElimina
  8. Tens raó Joan, totes les etapes de la vida s'han de viure amb dignitat, però és que aquesta, és més caixa de sorpreses que les altres...
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
  9. Bona reflexió, bon tema, tema que m'inquieta personalment, no ho puc evitar... el fet de fer-me gran, en general, no només respecte de la jubilació. Si penso en la jubilació, certament té molts avantatges, i tu en dius uns quants, per començar, aquest objecte abjecte que és el despertador (ara mòbil) ja no em farà la guitza, i podré anar molt al cine, i seré mestressa del meu temps (més o menys). La qüestió, com tu dius, és viure-ho amb optimisme, perquè per damunt de tot s'ha de celebrar haver arribat fins aquí i estar viu, no? doncs això!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Gemma, s'ha de celebrar el fet d'haver-hi arribat, sobretot si és en optimes condicions...Jo penso que el què ens inquieta( a mi també), no és la jubilació en concret, sinó el fet de fer-nos grans, és passar de celebrar que tenim un any més a preocupar-nos perquè en tenim un de menys...
      Ara, jo no aconsello de fer grans plans per la jubilació, sobre la marxa s'improvisa, trobo que les coses s'han de fer quan ens venen de gust si podem , és clar...Aquell refrany dels nostres veïns " no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy", em sembla molt encertat.
      Petonets optimistes.

      Elimina
  10. Jo penso que la jubilació és una etapa en la qual pots dedicar-te a fer el que realment t'agrada, ja que disposes de més temp lliure, bé això suposant que no hagis d'exercir de iaia/o a jornada "a disposició dels fills". La veritat, crec que pels comentaris que sento d'alguns avis, hi ha qui n'abusa i, inclús, alguns m'han arribat a dir que tot i que estimen molts els néts, ells se senten incòmodes, mancats de manca de temps lliure perquè veuen que si no aprofiten ara per fer allò que fins aleshores no havien pogut dur a terme i han d'esperar a que els néts creixin, doncs això, que es van fent grans i els fa por no poder-ho fer més endavant per motius de salut o d'altres... Penso que hauríem de millorar la conciliació laboral-familiar perquè ningú no en sortís perjudicat i valorar el temp lliure de tots. La jubilació pot ser una etapa d'aprenentatge, de descoberta, de creativitat... allò dels avis asseguts al banc del parc donant de menjar els coloms forma part del passat, crec... encara que hi ha qui ho fa perquè diu que no té qui li faci cas... En fi, que hem de pensar sobre com ho podríem fer per estar tots contents... i si canviéssim l'edat de jubilació?, aviam, no sé, per exemple dels 45 als 65 i sant-tornem-hi, a treballar de nou!... aleshores ja hauríem gaudit d'un munt d'experiència que redundaria en fer la nostra feina molt però que molt bé... mira, ho proposaré als polítics... Roser, si ho aproven hauràs de tornar a les aules... en canvi jo aprofitarè per fer aviadet la volta al món en patinet, ai,no! caminant, que és el que m'agrada.
    Petooooooooooons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho he escrit malament "mancats de manca de temps lliure", seria que en tenen molt de temps d'aquest, per tant la frase correcte hauria de ser: "mancats de temps lliure"... ai! que esgotador això d'haver d'explicar-ho tot... però és que quan parles amb una mestra ja se sap, s'ha de filar prim perquè "uix, quina ràbia que et corregex... ara no ho sé escriure, de debò, això no és broma... però ja se m'entén...
      Abraçada!

      Elimina
    2. Noia, has fet un bon resum de la situació de molts avis que es veuen obligats ( jo diria que sí) a fer de pares per segona vegada, enlloc de poder dedicar-se al que havien pensat que farien quan tinguessin temps lliure, perquè és molt bonic suposo, estar amb els nets, però no per obligació...
      També penso que tothom hauria de poder gaudir d'una mica de temps lliure després de la feina...
      Caram, quina idea tan original, jubilar-se als 45 fins els 65, per poder fer realitat totes les coses que ens vinguessin de gust i després, tornar a començar, sense haver de fer plans pel futur...Però aprovat o no, tu ja saps que jo mai he deixat les aules (medalla)...Doncs ja pots anar fent l'itinerari amb un bon mapa, practica amb la brúixola( que no vull haver de venir a rescatar-te), i prepara la motxilla, unes bones i a esperar...
      Menys "pitorreo" mossa, he, he, que ja saps que qui s'equivoca sovint , sóc jo...Mecatxis!!!
      Petonets

      Elimina
    3. T'hi has fixat, unes bones què?...Unes bones "botes", i no ho he fet expressament...Ai, ai!

      Elimina
  11. Jubilació, de júbil, vol dir alegria. M'agradaria molt d'estar jubilada per tenir més temps pel que m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Helena, júbil vol dir alegria, però no tinguis pressa, i aprofita el poquet temps que tinguis lliure, que segurament quant i arribis diràs, perquè no en tindré 25? ( d'anys).
      Petonets alegres.

      Elimina
  12. Passat, present, futur: totes les dimensions confluint d'alguna manera en un mateix punt -la jubilació o senzillament una nova etapa de la vida. M'agrada el teu aire reflexiu, tranquil, a l'hora de pensar en el demà com una oportunitat oberta a totes les possibilitats. Mai, però, hem de perdre els esborranys!

    Des de El Far, abraçades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Jordi, tots els camins van a parar al mateix port...S'ha de pensar en positiu, les portes estan obertes, només hem de pensar en preparar-nos per poder-les creuar sense entrebancar-nos...Però cal tenir present que, de vegades, també te'n pots trobar alguna de barrada!

      Petonets, i bona setmana.

      Elimina
  13. Bona reflexió sobre la jubilació. M 'agradat això de passar la vida a net, sempre que no s'hagin perdut els esborranys. Fa més neguit quan t'hi apropes , que quan s'hi arriba. Ets una altre etapa de la vida que es poden gaudir de moltes coses i la principal. ..la de ser viu.
    Molt maques les imatges que acompanyen el post
    Petons...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Anna, sovint ens preocupem abans d'hora, però també hem de tenir clar que, de vegades, una cosa són les previsions i una altre les realitats...Cal que tot hi acompanyi. I tens raó gaudir el fet d'estar viu, és el més important i jo hi afegiria, sobretot si hi ha una bona qualitat de vida...
      Petonets.

      Elimina
  14. Encara no conec molt a la Teresa, tot i que darrerament vaig passant pel seu blog. Estic segura que li agradarà molt la teva dedicatòria i també que sabrà gaudir d'aquesta nova etapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que hem connectat força bé... Espero que sí, que li agradi...
      De vegades els començaments no són fàcils, sobretot si has portat un ritme de vida una mica frenètic però, de mica en mica, vas trobant el lloc adequat on sentir-te còmode...
      Petonets Carme.

      Elimina
  15. és veritat el que diu la Mafalda, cada edat té un muntó de vida, i no hi ha que desaprofitar-la.

    M'ha agradat molt això que dius dels esborranys de la vida :)

    Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teniu raó, tu i la Mafalda, perquè les prioritats són molt diferents en cada etapa de la vida i hem de gaudir de cada una d'elles sempre, és clar, que les circumstàncies ens ho permetin...

      Gràcies Ximo, i petonets.

      Elimina
  16. Puc assegurar que disposar de temps per fer el que t'agrada és una cosa meravellosa. Un privilegi. Bé, hi ha coses que m'agraden i que no em permet fer la meva minsa jubilació, però tot i això procuro gaudir al màxim de cada moment. I casi sempre ho aconsegueixo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets una dona afortunada Glòria( jo també) i ja no et parlo de les possibilitats econòmiques, hi ha circumstàncies que poden condicionar molt més que els diners.
      L'actitud és molt important, ser positiu i mantenir les il·lusions i el goig de viure.
      Petonets plens d'optimisme.

      Elimina
  17. Jo m'he jubilat (anticipadament). Tot i que la meua professió d'ensenyant m'ha agradat molt, me l'he presa molt seriosament, he treballat per fer-ho bé i n'he gaudit molt, quan va arribar el moment no vaig tindre cap recança de tancar aquest cicle de la meua vida i començar-ne un altre. Ara estic igual de bé, amb d'altres activitats i, sobretot, el que més valore d'aquesta nova situació és el fet de no haver de dependre del rellotge, la tranquil·litat que això produeix i la sensació de benestar que se'n desprén .

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia que també et dedicaves a l'ensenyament...Jo vaig fer el mateix, perquè va arribar un moment que ja no podia més, i les responsabilitats em pesaven massa...Però fixa't que jo continuo anant a l'escola tos els matins, o sigui que segueixo el mateix camí, però ara sense les angoixes...Pensa que per a mi( cosa que no aconsello a les noves generacions), la meva feina ha estat i és la meva vida, i així em sento bé.
      Petonets.

      Elimina
  18. Fer anys és sempre un motiu de celebració i el millor moment de la nostra vida és (o hauria de ser) el precís moment en que vivim el present.

    ResponElimina
  19. Si que o és, Consol i jo els celebro amb alegria, i és veritat que el què importa és gaudir de present, però de vegades no pots evitar que pensar en el futur, et tregui la son...
    Petonets.

    ResponElimina
  20. Un hermoso texto de felicitación a Teresa por su jubilación, y ese animo que le aportan tus palabras indicándole el nuevo sendero a transitar, para disfrutar este tan merecido descanso en este momento de su vida.

    Besos y un gran abrazo mi linda amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola bonita,
      la jubilación es una etapa de la vida a la que todos quieren llegar, pero a la vez preocupa un poco, por la incertidumbre de no saber que es lo que nos aguarda en esta etapa de la vida...Pero hay que ponerle buena cara y disfrutar de ella todo lo que se pueda.
      Un beso grande también para ti, querida amiga.

      Elimina
  21. ¡Hola, Roser!!!

    Nos deja un bonito post: homenaje a Teresa en esta nueva etapa de su vida. Bienvenida al montón. Y que lo disfrute por mochos años
    Que si, que le sobra razón al anuncio cómico, que importan los años?... El asunto es que los vivamos con calidad de vida.

    Te dejo mi gratitud por tu buen hacer y por acercarte a mi puerto. También mi abrazo cálido y mi estima.
    Se muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Hola Marina!
      Desde luego formamos el club que más socio tiene.
      Estoy de acuerdo, con esto delos añoa, pro quien pillara los treinta...
      Que ya estamos en la edad del" sinó fuera", porquè nos duelen la rodillas, o no sube el colesterol, je, je!
      Viajando de puerto en puerto me lo paso bien y observo el mundo.
      Abrazos, besos y sonrisas, amiga.

      Elimina
  22. Alça Roser! I jo sense assabentar-me que m'havies dedicat aquest post. Moltes gràcies, a tu i a totes les que us heu afegit a la felicitació dient tot de coses a tenir en compte. Crec que has clavat la manera d'enfocar-ho. És veritat el I ara què? penso que els hàbits del cos s'instal·len en el nostre cervell i, sense voler, moltes vegades s'hi calcifiquen. A vegades fa falta un martellet per tornar-lo a fer flexible. Però la veritat és que m'està resultant molt fàcil. Només és dir: ara a fer el que vulgui, i pensar a consciència el que vols fer.

    ResponElimina
  23. Ets una mica despistada, he, he. M'alegro molt que et resulti fàcil, a mi em va costar una mica, perquè vaig passar d'estar tot el dia amb els nens i a casa amb el pare, a quedar-me sense la mainada i sense el pare...Trobava a faltar les responsabilitats, però un com vaig trobar el camí, ( que va ser tornar a l'escola) tot ha nat com una seda
    Espero que el que tu triïs, et sigui ben profitos.
    Molts petonets.

    ResponElimina