UN NADÓ UN POEMA
Aquests dies de pluja tan tardorals, em van bé per a revisar papers esborrallats de paraules , guardats al fons d'algun calaix i de vegades faig troballes que ni recordava que les tenia. N'he triades unes quants per a fer algun post.
Entre les moltes coses que he recuperat, hi ha uns poemes que vaig fer per uns nadons de la família d'una casa rural, on vaig anar durant força temps. Com que el primer poema els va agradar...jo vaig continuar. Primer van tenir un nen (l'hereu), ara tocava una nena (la parelleta) i després una altra nena (família nombrosa). A partir d'aquí els vaig dir que potser, ja en tenien prou de quitxalla, perquè a mi ja se m'havia acabat la inspiració...És veu que s'ho van repensar, ja no en van tenir més i jo vaig respirar, perquè si en venia un altre , quin compromís!!! (Això és humor en un dia de pluja).
El PETIT NARCÍS
Les campanes del poble
repicant dia i nit,
recorden que a Can Massa
ara hi ha un nen petit.
No volen fer silenci
perquè al petit nadó
també volen cantar-li
dringadora cançó.
És xic però es fa sentir
amb una veu petitona;
si a la nit no pot dormir,
al llitet la mare el gronxa,
Si el pare li diu cosetes
posa cara d'angelet,
es deixa fer ball manetes
i s'adorm ell tot solet.
I quan arriba un nou dia,
a l'entorn del seu bressol
se sent una melodia...
com el cant d'un rossinyol:
Nascut a prop de Girona
t'havies de dir Narcís;
mirar la teva carona
és com veure el paradís.
M. Roser Algué Vendrells - 1996
