AMUNT, AMUNT, FINS EL CEL...
Desenes de mans que s'ajunten per un sol fi. El més petit de tots, fa l'aleta...
Força, equilibri, valor i seny. Poques manifestacions humanes sumen tant d'esforç col·lectiu, amb la perseverant aportació individual.
Un bon exemple que amb voluntat i esperit de superació, es poden vencer molts reptes i aconseguir moltes coses a la vida, si tenim confiança en les persones que ens envolten.
Avui, Festa Major del poble, mirant els castellers ( els Cargolins) he recordat el fundador de la nostra colla, en David Carreres. Ell era un casteller de cap a peus, que ens va deixar ja fa un temps. Se li va retre un petit homenatge i em van demanar si volia escriure alguna cosa, que després vaig llegir, mentre es plantava una alzina, ( un arbre ferm i nostrat)per recordar-lo:
GENT "MACA"
Esplugues és una vila on es viu força bé.
Però hi ha persones, abans i ara, com en David, que
no en tenen prou amb això; intenten treure’n tot el suc, fent-hi participar tot
el veïnat.
Volen que Esplugues tingui un tarannà cultural i lúdic, mantenint les tradicions i que, arreu, tothom se’n faci ressò.
Aquestes persones mereixen el nostre agraïment, ja que fan despertar al nostre cor, el desig de fer una pinya ben compacta, per tal que el castell simbòlic d’obertura i harmonia, sigui cada cop més alt.
El millor que podem fer per elles, és fer arrelar el
seu record en el present i en el futur, com ho farà aquesta alzina, que ara
plantarem en honor seu.
La respectarem i en tindrem cura, perquè tothom que
la vegi, pensi en la gent “maca” d’Esplugues, que ha estimat i ens ha fet
estimar la nostra vila.
M. Roser Algué Vendrells ( setembre 2003)
Un 3 de 7 aixecat per sota i un 9 de 7, carregats i descarregats pels Cargolins. Per cert , aquest últim castell, no l'havia vist mai!
(Si, ja veig que hi ha una taca a l'objectiu, i les fotos em van sortir una mica tortes...)
 |
| Ma germana m'ha enviat aquesta foto més guapa... |
M. Roser Algué Vendrells.
Bravo per Esplugues i tota la "gent maca" que hi viu.
ResponEliminaNo el he contat, però espero que siguem molts...Per cert, també hi havia els castellers de Sants!
EliminaBon vespre Xavier.
Molt reeixits els castells!!
ResponEliminaVisca la gent maca d'Esplugues!
Com que hi havia molta gent es feia difícil enfocar bé... Trobo que fan molta festa. També hi havia els de Sants , com he dit al Xavier i els de Mataró.
EliminaPetonets., Carme.
Qui aixeca castells, és gent maca, gent bona, i hem de recordar qui ha posat esforços per fer que estimem el nostre territori pròxim.
ResponEliminaVisca la gent maca!
Tens raó , a les colles castelleres hi ha un ambient de companyonia i germanor...
EliminaI perquè estimem la nostra terra, alçarem un castell metafòric, que arribarà a tocar els estels...
Visca , visca!
Bona Festa Major!
ResponEliminaGaudiu-la molt a Esplugues
Moltes gràcies Joan, la Festa Major és per gaudir-la, tot i que de vegades ja voldries que hagués passat...
Eliminapodem pujar tant amunt com volem.....només és qüestió de no fer-nos mai enrere
ResponEliminaAixò mateix, tot procurant que el castell no faci tintines i acabi fent llenya, primer l'hem d'assegurar...
EliminaBon dia Joan.
Bona gent els Cargolins, i tant. He actuat diverses vegades amb ells, m'alegra que hagin assolit els objectius, que no són pocs, ni fàcils, per aquesta temporada. Si em permets la correcció, et diré que es tracta d'un 3 de 7 aixecat per sota, un castell que els Cargolins sovintegen aquest any i que poques colles porten a plaça. El 4 de 7 no se sol aixecar per sota.
ResponEliminaOn hi hagi els professionals...Segurament em vaig descomptar, ja ho he arreglat, gràcies.
EliminaEls Cargolins són una colla bastant jove, si no m'equivoco, els falta un castell per ser una colla de vuit( ?) Jo hi tinc ex-alumnes, que tiren amunt...
Petonets, XeXu.
La taca a l'objectiu és molt ben situada! Jo tampoc he vist mai dos castells de costat.
ResponEliminaQuina vergonya, mira que he provat de netejar-la i no hi ha manera...Ja vaig triar les fotos que la dissimulaven més!
EliminaPetonets.
Uau, gairebé toquen el cel! Que bonic!
ResponEliminaAra més que mai, la imatge dels castellers ens emociona, també volem tocar el cel !
EliminaPetonets.
M'ha agradat el teu text sobre David Carreres. Aquestes persones que saben crear pinya al seu voltant són tot un tresor per a la societat que cal vetllar.
ResponEliminaI els castells preciosos. Un castell aixecat per sota és sempre un castell molt difícil!
Abraçades, Roser!
Veig que la pedalada ha estat més llarga del previst...
EliminaÉs veritat hi ha persones amb un carisma especial, que transmeten als altres el seu positivisme i els hem d'estar agraïts!
A mi m'agraden molt els castells, però sempre em fan patir una miqueta , doncs ells diuen que en fan que els costen molt més...La veu de l'experiència!
Petonets, August.
Veig que Els cargolins es van lluir. Gent maca i amb empenta la d'Esplugues! Tu n'ets bona mostra.
ResponEliminaPetonets, M.Roser
És que si no es llueixen per la Festa Major...Gràcies per considerar-me "gent maca", penso que a tot arreu n'hi ha, que intenten fer país!!!
EliminaPetonets, Glòria.
El meu vot per als cargolins.
ResponEliminaSegur que el rebran amb molta satisfacció...
EliminaPetonets, Jordi.
Bonita tradición de los castillos que elaboran la gente de Esplugues por las fotografias se que es un hermoso lugar.
ResponEliminaSaludos con mi abrazo.
Has visto como suben, casi a tocar el cielo? Es una tradición muy bonita y además , entre sus componentes se fomentan los valores de compañerismo y esfuerzo personal y colectivo... Aprender a esforzarse para conseguir entre todos cosas bonitas...
ResponEliminaBesos y sonrisas , amiga.
ResponEliminaBell text en homenatge a una manera de fer, tan bonic com sempre tu saps expressar-te.
Abraçades, des de El Far.
Moltes gràcies Jordi... I també és bonic que hi hagi persones que utilitzin el seu carisma, per fer que la gent mantingui les tradicions que engrandeixen el país...
ResponEliminaL'enxaneta t'envia petonets, mentre fa l'aleta...
Molt boniques les fotos dels castellers i molt bon text per la gent maca d'Esplugues.
ResponEliminaBona Festa Major M. Roser
Moltes gràcies Anna, la Dolors m'ha enviat una foto més maca i ara l'efegiré al blog...
EliminaPetonets Anna i espero que tinguem sort demà...
Realment els castellers són una font de metafores, i no m'estranya. Els has fet un bonic homenatge,
ResponEliminaPenso que s'ho mereixen, perquè conserven els valors tradicionals de la nostra terra...Qui pogués fer d'enxaneta i tocar el cel amb els dits!!!
EliminaPetonets.
Fantàstiques imatges, M. Roser. Felicitats a tots!! Petons d’ anada cap a Esplugues.
ResponEliminaMoltes gràcies Papallona...Podries fer una volada i posar-te a l'espatlla de l'enxaneta! M'agrada tornar -te a veure voleiar per aquí!
EliminaPetonets blaus de tornada.
M'agraden molt els castells, ja no només per l'estètica, eixa força visual, sinó també per eixe voler arribar al cel, amb l'esforç col·lectiu...
ResponEliminaUn abraç, Roser :)
Tens raó Ximo avui dia que sembla que està de moda la mandra, és bonic veure com ajuntant l'esforç de molts, és pot arribar a tocar el cel...
EliminaMolts petonets.
Roser, amb un escrit així un ja podria..., però bé, m'estimo més poder-ho llegir, qu no pas que me'l dediquin. Curiós el nom de Cargolins per una colla castellera, segur que els afavoreix l'anar pujant i baixant.
ResponEliminaSi noia, jo també m'estimo més llegir-lo per més que sigui un homenatge...
EliminaSegur que darrere del nom de Cargolins hi ha alguna història, ja investigaré.
També hi ha un capgros que és el Cargolí ( i és petitet) i la meva reneboda que ara té sis anys, ja fa temps que el porta a estonetes i està encantada...
Petonets, Teresa.