EL NÚVOL JUGANER
veig al cel un núvol
que sembla un trapella.
Si ell em veu s'amaga.
Si me'n vaig em crida.
I com que m'enfado,
em diu:-Feia broma!
I em pica l'ullet.
M. Roser Algué Vendrells
Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases.
Deixem que l'herba creixi pels camins
La pitjar trapelleria que et pot fer un núvol és pixar-se't a sobre. Metafòrica i literalment.
ResponEliminaHome depèn, si és a l'hivern seria una trapelleria, però si és a l'estiu, seria un gustirrinín!!!
EliminaBon vespre, Xavier.
Aquest any els núvols estan sen molt trapelles i ploraners
ResponEliminaI tant que si Joan, però això és bo, no tindrem falta d'aigua a l'estiu...Ja diuen, al maig, cada dia un raig!
EliminaBon capvespre.
Sempre cal aprofitar els núvols juganers que volen jugar amb nosaltres... aquest és trapella i bromista, quina sort!
ResponEliminaQuan encara era tutora, m'agradava fer poemes infantils, a més els nens i nenes presumien pel fet que fossin meus i se'ls aprenien de memòria...
EliminaSembla que ara descansaran uns dies, els núvols!
Bon vespre, Carme.
De ser bona persona, aquest nuvolet, perquè si s'amaga quan et veu no et podrà regar amb cap ruixat, i així podràs continuar fent la teva... Molt bonic el poema; alegre i enganxadís.
ResponEliminaUna abraçada, M. Roser!
És que de tant estar amb vailets se t'encomanen les coses infantils...És que si vols que entenguin els poemes, els ho has de posar fàcil, de petits i així ells s'animen a fer les seves pròpies "creacions literàries"...
EliminaPetonets, Montse.
Quin nuvol més entremaliat i juganer !!
ResponElimina; )
Has vist Artur? no calen grans coses per sentir-te com si tornessis a la infància...
EliminaPetonets.
Si que es trapella aquest nuvol, encara que sembla que el que té és moltes ganes de jugar.
ResponEliminaPetonets M. Roser.
Potser no tenia cap nuvolet a prop i s'avorria i ha dit, aniré a jugar amb la Roser, que sovint li agrada estar als núvols, he, he...
EliminaPetonets, Anna.
Un poema fresc que fa de bon llegir.
ResponEliminaÉs a prova de comprensió de mainada, perquè s'animin a fer-ne...
EliminaPetonets , Novesflors.
¡Hola, Mª Roser!
ResponEliminaQue cosa más hermosa la foto, hermosa e inspiradora, con esa nubecilla tan blanca con un cielo azul tan inmaculado...y bellos tus versos.
Siempre es un placer pasar por esta tu casa, gracias por compartir tu bello post.
Te dejo mi inmensa gratitud y mi gran estima.
Un besito y se muy, muy feliz.
Hola Marina!
EliminaDe vez en cuando me apetece recuperar la niña que un dia fuí, y escribir algun sencillo poema que pueda ser del agrado de los niños y niñas de ahora, que también hay que enseñarles a amar la naturaleza, aunque sea con cuatro palabras lindas y una nube traviesa...
Ya sabes que a mi también me gusta rendirte visita y admirar tu sensibilidad!
Que tengas un bonito fin de semana, y que despidas la Primavera escuchando el trinar de los pàjaros y con el perfume de las flores.
Besitos.
Sim, o céu é sempre encantador em todos os seus momentos, e traz sempre muita inspirações.
ResponEliminabeijos
Joelma
És veritat, amiga, el cel sempre és inspirador tant de dia com de nit, només hem d'aprendre a mirar-lo...
ResponEliminaPetonets, Joelma.
Tão simples ...."apenas aprender a olhar para ele" ...as pessoas não tem mais tempo para coisas tão preciosas , perdem tempo com tantas coisas prejudiciais e esquecem de olhar para cima e contemplar e aprender....
Eliminabeijos
És veritat molta gent passa per la vida, sense observar les petites coses que sovint hi ha al nostre entorn...Hi ha una frase molt bonica que diu:"Aprendre a mirar, és aprendre a estimar", una cosa tan senzilla , que ens fa la vida molt més agradable...
EliminaPetonets, amiga Joelma.
Núvol de cotofluix, ingràvid com un pensament d'enamorats que s'enlaira.
ResponEliminaUna abraçada,Roser.
Quina imatge poètica més bonica aquest pensament d'enamorats que forma un núvol...Podia fer caure una petita ruixadeta de sentiments sobre els atletes, que he vist que desfilaven...
EliminaVeig que l'estiu aquest any comença molt càlid, però tu pots baixar a ficar els peus a l'aigua i xipollejar amb les ones!
Bona nit, Olga.
Un núvol blanc al cel, sempre es una petita als ulls.
ResponEliminaUna abraçada Roser.