Subscribe:

diumenge, 18 de novembre de 2018


La meva tardor particular...

Des de casa m'agrada veure com passem d'una estació a l'altre només mirant per les finestres. Ara, tot el què observo  em parla de tardor i me la faig meva...

Si les pilariques llueixen, amb tot el seu esplendor...
És la tardor!

Si a l'hora del capvespre miro el cel i veig una explosió de color...
És la tardor!

Si la pluja entela els vidres i arreu només veig grisor...
És la tardor!

Si les fulles dels arbres, van del verd, al roig, al groc i al marró...
És la tardor!

Quan estic escrivint aquest post, sento el degoteig  d'una pluja fina 
sobre el terra del meu terrat. És una tardor plujosa, 
com feia temps que no n'havia vist cap, 
però sembla que és el què toca!

M. Roser Algué, Vendrells.

29 comentaris:

  1. Sí que és més plujosa de l'habitual aquesta tardor, M. Roser. L'aigua ajuda el vent a fer caure les fulles dels arbres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo que ja en tinc unes quantes de tardors, no en recordo cap com aquesta...Diuen que allà als setanta, però recordo més d'altres coses que el temps!!!
      Bon vespre, Xavier

      Elimina
  2. No hi estem massa acostumats darrerament, però ens ha sortit una tardor molt plujosa, i gens benèvola, perquè les pluges estan fent mal. Massa poc preparats estem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ÉS veritat no hi estem acostumats, però em sembla que és més normal aquesta que les dels darrers temps, que eren tardors estiuenques...La pena és que aquesta pluja fa molts estralls!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  3. Estic una mica tipa de tanta aigua i amb ganes que llueixi el sol de nou. Els dies plujosos de tardor m'entristeixen una mica, sort que ja es respiren aires nadalencs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les que ja hem arrencat uns quants fulls de calendari en recordem alguna, però aleshores la pluja no feia aquests estralls...
      A mi que sóc de tarannà enyoradís, m'agrada escoltar la pluja que cau suau, perquè amb relaxa, però com dius tu, aquest any també n'estic una mica tipa!
      Penso que els aires nadalencs podrien esperar una miqueta, com a mínim fins el desembre!
      Petonets.

      Elimina
  4. Aquestes fotografies tan boniques que has penjar juntament amb les teves paraules, M. Roser, em fan estimar una mica més la tardor!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada fer-te estimar la tardor, pensa que aquestes fotos les he fet jo amb el mòbil des de casa meva,( de tant en tant alguna surt bé) per això dic que és la meva tardor particular...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  5. Ací també és més plujosa que de costum, aquesta tardor. Per cert, què és això de les "pilariques"? Les plantes se't veuen molt ben cuidades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que arreu, de la península plou més del normal i sovint fa més mal que bé...
      Les pilariques són aquestes dues plantes que són a primer terme i floreixen a la tardor, comencen pels vols del Pilar...Suposo que per això tenen aquest nom, jo no n'he trobat cap altre. Intento cuidar bé les plantes, però de tant en tant n'he de canviar alguna!
      Petonets.

      Elimina
  6. Gaudim de la tardor, que encara que sigui tan plujosa, segur que al final,malgrat els aiguats, serà beneficiosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Carme n'hem de gaudir tan com podem encara que sigui lluïn paraigües...Com a mínim no tindrem manca d'aigua, doncs els pantans estan a vessar i segur que l'atmosfera està molt neta...
      Petonets, Carme.

      Elimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Son unas fotos deliciosamente bellas con ese hermoso colorido el de las hojas rojas. El de la lluvia está tristote.
    Si es verdad que este otoño es especialmente lluvioso y hace verdaderos estragos, pérdidas de vidas humanas y un rastro de desolación por varias partes de España y otros países de Europa. Ojalá se vaya para California y apague el fuego infernal que deja una gran desolación y muchas muertes.

    Es lo que hay como tu bien dices, contra los desastres naturales poco se puede hacer; solo esperar a que el tiempo nos ayude un poco.

    Ha sido un placer pasar por esta tu casa don de se respira otoño de bellos colores.
    Te dejo mi inmensa gratitud y gran estima, amiga.

    Se muy, muy feliz.

    ResponElimina
  9. Hola Marina!

    Hoy presumo de fotos mías y hechas con el movil des de mi casa...Por esto digo que es mi otoño particular!

    Realmente el agua no la detiene nada, cuando baja furiosa arrasa con todo. Jo viví una vez unas inundaciones, hace ya muchos años. Mi hermana que vivía en unos bajos, se quedó sin nada y llevaba poco más de un año de casada. Da mucha pena, solo que da desolación.

    Estoy encantada de compartir mi otoño, amiga. Esperemos que pronto salga el sol y poder gozar un poco más de la naturaleza.

    Un beso grande, amiga.

    ResponElimina
  10. Si alguna cosa no ens faltarà aquest any és l'aigua. Llàstima que cau massa de cop. Les flors semblen estar contentes

    ResponElimina
  11. Com diu en Raimon" aquest país la pluja no sap ploure"...Jo no recordo una tardor com aquesta.
    Les meves plantes estan contentes i fan goig, perquè la majoria són plantes crasses i no s'han de cuidar gaire...
    Bona tarda, Joan.

    ResponElimina
  12. Eu particularmente amo o outono e ainda mais que nasci no primeiro dia dessa linda estação, estou em processo de mudança interior, estou buscando forças na natureza e mudança de vida e com certeza a natureza é meu porto seguro.

    um beijo

    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també estimo la tardor potser perquè també hi vaig néixer( a l'octubre)...Segur que la natura, si veu que te l'estimes, et donarà forces per fer aquest canvi interior, del què em parles...
      Tens un somriure molt bonic, de noia sensible!
      Petonets, Joelma.

      Elimina
  13. M'encanta aquesta tardor teva M. Roser, tan poètica, tan en les imatges com en les paraules. Fas que estimen una mica més la tardor.
    Petonets.

    ResponElimina
  14. Aquesta és meva del tot, perquè les fotos estan fetes des de casa, m'agrada que et faci estimar més la tardor...
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
  15. Hola Roser, quan de temps que no llegía ni escrvia en el blog, avui he tornat, tot el que poses es bonic.Saps m´en operat de catarates i he quedat molt be ara només duc les olleres per llegir i es que també m´en corretgit l´hipermeotria que tenia.Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montserrat, ben tornada al meu blog...M'alegro que t'hagi anat tot bé, jo també estic operada de cataractes, però un ull també me'l van operar de despreniment de retina tres vegades i està una mica "xungo", però que hi farem!
      Molts petonets, Montserrat.

      Elimina
  16. Com diu el refrany. A la tardor ni fred ni calor. És la tardor! Salutacions Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta dita jo l'ensenyo als nens, però aquesta tardor segueix tan poc la normativa meteorològica...
      Ara vindrà l'hivern i jo diria que serà força fred, és que sóc una mica bruixeta, he, he...
      Petonets, Rafel.

      Elimina
  17. ¡Hola, Mª Roser!

    Paso de nuevo para agradecer tu paseo por mi puerto marinero y de paso contemplar el esplendor de tus mágicas fotografías.
    Esperando de nuevo una nueva entrada, amiga.

    Un abrazo grande y mi gran estima siempre.
    Ten una feliz semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Binvenida como siempre, Marina...A ver si este mes hago un par de entradas!

      Todo mi cariño también para ti, amiga.

      Elimina
  18. Tardoe plujosa sí, però també una maravella les flors.


    Una Abraçada.

    ResponElimina
  19. Obrigada por partilhar tão lindamente o seu outono, lindo e exuberante

    Beijos
    Joelma

    ResponElimina