CONTRASTOS
SIDERAL. Marta Breto Lucio.
Aquells dies d'agost de calor insuportable, em vaig topar amb aquesta fantàstica i refrescant foto. Anava acompanyada , d'aquest petit text que jo vaig traduir al català:
"Anem a refrescar una mica l'ambient... Campament nocturn a 5000 metres. Aquella nit ens trobàvem a 6 graus sota zero dins de la tenda( a fora uns quants menys)... La foto està feta pels vols de les 12 de la nit. A les 3 de la matinada ens vam llevar per intentar fer el pas...Les botes estaven rígides i congelades del tot i les estrelles encara brillaven dalt del cel... Pakistan, juny de 2018."
No fa gaires dies a aquesta noia i uns companys, els va atrapar un allau, que va passar lliscant per sobre seu, sort que es van aixoplugar en una espècie de cova de roques i el van fotografiar des de dins, si ho voleu veure aquí teniu l'enllaç...Anaven dos fotògrafs i tres guies! Ningú va prendre mal, però quina experiència!!!
M. Roser Algué Vendrells.
Afortunadament, van tenir molta sort !. Ho vaig veure per televisió i feia estremir, prefereixo veure aquesta imatge de tranquil·litat amb que il·lustres el teu post, Roser ! .
ResponEliminaBona nit de pluja !
Jo en vaig veure un trosset per la tele però tot no...Quin ensurt veure a venir l'allau i no saber què et passarà! Sort de les roques.
EliminaAquells dies que feia tanta calor, la vaig trobar una imatge refrescant.
Espero que aquesta sigui una bona nit, sense pluja.
Preciosa la fotografia del "camping" d'alta muntanya. Amb temperatures tan baixes, si t'agafa pipí a mitja nit és un problema.
ResponEliminaSuposo que ja van previnguts, que ja fa molt que van per la muntanya
Elimina...Pitjor l'allau, quin ensurt , mare meva!!!
Bona nit, Xavier.
He vist el vídeo i és esfereïdor. Aquesta gent es posa molt en risc, les imatges aconseguides són espectaculars, com la del post, però si ens creiem que podem lluitar contra la natura, no girem rodó.
ResponEliminaTens raó, penso que ells se'n van sortir perquè no devia ser el seu moment, però és el que dius tu, la natura ens pot donar molts ensurts, no cal arriscar-se tant per gaudir-ne.
EliminaBon vespre, XeXu.
Una imatge preciosa.
ResponEliminaEn el vídeo es mostra la natura amb tota la seva cruesa, varen tenir molta sort de no prendre mal.
Trobo que només imaginar-me en aquesta situació ja se'm posen els pels de punta...El més normal en situacions com aquesta, es no poder-ho explicar.
EliminaEl campament és una "passada"...
Petonets, Marta.
Impressionant. Per als fotògrafs de natura deu ser una sort poder captar aquestes imatges tan viscudes.
ResponEliminaA mi, que sóc més covarda, doneu-me un refugi de fusta abrigadet amb pells i una bona llar de foc amb torrades.
Una abraçada, Roser de les margarides.
Jo també sóc del teu parer, ja m'imagino prop de la llar de foc ( el foc a terra que en dèiem abans), amb una manteta ben calentona o mirant per la finestra la bellesa de la neu.
EliminaA mi em sembla que no hi ha gaires fotògrafs que ho hagin aconseguit això, per ells serà l'aventura de la seva vida!
Petonets de bona nit, Olga.
Impressionant! Que bé que se'n sortissin. AL principi semblava que no s'adonessin que anaven per ells, no? Quin testimoni!
ResponEliminaM. Roser11/10/18 20:00
EliminaTens raó s'ho miraven des de lluny i comentaven la jugada, fins que van tenir l'allau a sobre, sinó hagués estat per les roques, no ho podrien pas explicar. Suposo que l'injecció d'adrenalina, devia ser molt bestia. La natura té cops amagats!
Petonets, guapa.
Com que la cosa va acabar bé, em quedo amb la bellesa de la imatge i les seves bones vibracions. Aquest agost, una noia va estar a punt de morir a la Pica d'Estats quan va relliscar sobre una glacera, tot i que l'havien advertit que no hi passés... Un veterà muntanyenc de més de 70 anys va aconseguir salvar-la arriscant la seva vida... Tan bella i tan cruel, la muntanya!
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Si noia la muntanya, és d'una gran bellesa, però no ens en podem refiar, sobretot en situacions com aquesta...És meravellós anar-hi, però sempre se li ha de tenir respecte i fer cas dels consells dels veterans!
EliminaDe totes maneres aquests, malgrat l'ensurt, tenen un record que no oblidaran mai...
Petonets, Montse.
Doncs si que van tenir sort! Un allau de neu no és cap fotesa.
ResponEliminaHi ha gent molt atrevida.
Impressionant la foto.
Petonets, M.Roser
Doncs si Glòria, imaginat quan van veure venir l'allau, jo m'hagués desmaiat de l'ensurt, però mira després de tot van tenir sort, que em sembla que la gent que els enganxa, no acostumen a sortir-se'n...
EliminaAra que els malsons, els devien durar dies...
Petonets.
Preciosa i refrescant la foto, el video impressionant, per sort sembla que tot acaba bé i ningú pren mal. Jo també soc del parer que aventures com aquestes mirades a la tele i amb una bona calefacció.
ResponEliminaUna abraçda M. Roser.
Si noia, aquells dies que va fer tanta calor, la foto era molt refrescant...
EliminaRealment l'avenutra que van viure, em sembla que jo no ho havia vist mai, sort de les roques, perquè sinó no haurien pas explicat...
Segurament l'ensurt, no se'ls oblidarà mai.
Petonets, Anna.
Uma aventura que tira o folego só de ouvir, mas a vida é uma grande aventura sempre, uns se arriscam mais outros não, mas todos devem ser respeitados na sua forma de busca a felicidade e realização pessoal.
ResponEliminabeijos
Joelma
M. Roser17/10/18 17:55
EliminaHola Joelma,
Tens raó, la vida és una gran aventura , però n'hi ha que no ens arrisquem gaire i d'altres que ho fan més dels compte...
Jo els admiro, perquè si això els fa ser més feliços, però la natura amb tanta bellesa, també té perills...Suposo que sempre més recordaran l'ensurt que devien tenir!
Petonets.
No me'n vaig assabentar. Impressionants foto i vídeo. Però de vegades agraeixo ser de ciutat... :)
ResponEliminaRealment és una aventura que no oblidaran mai...Dona, pots ser de muntanya sense posar-te en situacions de perill!!!
ResponEliminaPetonets, Gemma.
Van tenir sort de poder refugiar-se. Una experiència ben colpidora.
ResponEliminaTens raó noia, segur que son pocs els que han pogut explicar una aventura com aquesta...I quin ensurt!
EliminaBon vespre, Novesflors.
Hola mi querida M. Roser.
ResponEliminaBellisima fotografía junto con el relato de una impactante experiencia, que bueno que no les paso nada,solo el susto.
Abrazos para ti con cariño y admiración.
Hola bonita,
EliminaEs casi un milagro que alguien pueda sobrevivir a un alud de nieve, supongo que es algo que no olvidaran en la vida!
Miles de besitos como estrellitas de nieves.
¡Hola M. Roser!
ResponElimina¡Caramba vaya que experiencia! Me pasó un escalofrío por mi piel solo ver el vídeo, ay que ver como ponen en riesgo su vida estos fantásticos deportistas, les puede la adrenalina.
Es un placer leerte, gracias.
Te dejo mi gratitud y mi gran estima, amiga.
Un abrazo y se muy, muy feliz.
Siento que vieran mi publicación con faltas en lo escrito, gracias a una buena amiga que me avisó, siento vergüenza no sé que me pasa a la hora de escribir una entrada, debe ser que me faltan reflejos, pues la repasa y repaso y no soy capaz de ver las imperfecciones. Ahora ya está corregido. Si te apetece lo lees sin que comentes.
Hay gente que se enamora de la naturaleza y vive aventuras al límite, sin darse cuenta que la montanya debemos mirarla con mucho respeto...
ResponEliminaEs como un milagro que sobrevieran, aunque el susto les acompañará de por vida.
Hay Marina, no te preocupes, yo ni me di cuenta, que a mi también se me escapa algun que otro gazapo...
Muchos besitos com esrellitas de nieve, que te hagan muy feliz.
Uixxxx.... a mi, que ara començo a caminar, se'm posen els pèls de punta! Quina sort que van tenir!!!
ResponEliminaSi noia, només de pensar de trobar-te en una situació així fa esgarrifar...Segurament deuran tenir malsons molt i molt de temps!
EliminaBon vespre, Montse.
Una gran i màgica aventura que sempre el cor recordarà.
ResponEliminaPetons.
I tant, però no sé si serà un bell record o un malson, ho dic per l'ensurt que devien tenir, però també la satisfacció d'haver sortit ben parats de l'aventura...
EliminaPetonets, Olga i Carles.