Subscribe:

divendres, 13 d’abril de 2018

Ales sobre Barcelona

Presentació a Barcelona del Llibre " Jo et donaré ales".  Va ser un acte molt entranyable i familiar, malgrat que l'afluència de públic va ser més minsa del què esperava; em va saber greu que més persones no en podessin gaudir. Dono les gràcies especialment, a dos amics blocaires que ens van acompanyar: El Rafel, que va venir en representació de la "natura" i la Teresa que em va fer  una mica de lloc, sota la "pamela"...

El senyor Calderó i diu la seva!

Caram, la Roser es posa les mans al cap, davant d'un comentari del públic!

El Manuel ( l'editor) escolta amb molta atenció!


El nostre duet particular:La Canolich i el seu company en Ramon. 

Em sembla que m'acaben de tirar una floreta!

Va ser una presentació molt "indepe"...
M. Roser Algué Vendrells.

22 comentaris:

  1. Gràcies per fer-nos cinc cèntims per als que no hi vam assistir, M. Roser.

    ResponElimina
  2. De res Xavier, jo vaig trobar a faltar molta gent...
    Bon cap de setmana, encara que sigui passat per aigua!

    ResponElimina
  3. Mal dia un laborable per a les persones que vivim lluny de Barcelona, però t'agraeixo aquest reportatge que ens permet haver-hi assistit una mica des de la distància!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'última cançó que van tocar el "duet" va ser el cant dels ocells i en aquell moment vam rebre una trucada que en Puigdemont havia sortit de la presó, molt emotiu...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  4. Ara que la criatura ja està presentada, a veure si té una bona i llarga vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això espero, com a mínim si he de fer cas de les emotives paraules que li va dedicar el presentador...
      Bon diumenge, XeXu.

      Elimina
  5. Oh, que expressiva estàs, en les fotos! He,he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diuen els de per enllà, "quin tuvo retuvo", he, he...I és que jo sóc molt gesticuladora, però en aquestes fotos encara em vaig contenir bastant...
      Petonets.

      Elimina
  6. El teu llibre és viu, ple d'energia i de simpatia, també de saviesa. Que sant Jordi li concedeixi moltes vendes glorioses. T'ho mereixes, M. Roser.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, el senyor Calderó, em va dir que per a ell era un llibre de valors, i de sensibilitat, entre d'altres floretes amb les quals em va obsequiar...A mi m'agradarà que qui el llegeixi, pensi com una crítica que em va fer la revista Crònica de la Vida d'Esplugues:
      "Jo et donaré ales, s'ha de llegir sense pressa, a poc a poc, com si el masteguessis, impregnant-te de de la seva poesia, respecte i esperança, descobrint també la personalitat i retalls de la vida de la Roser. Les paraules que li escriu la Roser al Dani, "tots som diferents, però tots mereixem el mateix respecte, perquè tots som persones, resumeix l'essència d'aquest llibre"
      Em posaré un medalla, he, he...
      Petonets i bona nit, Olga.

      Elimina
  7. Ja te la pots ben posar,ja! Te la mereixes. Realment és un llibre per llegir-lo a poc a poc, el ritme d'un temps llarg , el temps d'aquest intercanvi epistolar , condicionat per la presó del Dani. La vitalitat que li aboques, aquesta mestra que no para i es dóna generosa i sense miraments, això sí puntualitzant l'acció educativa i la importància de la pròpia experiència i valorant la voluntat i progrés del seu pupil (potser no és ben bé la paraula). Donar ales, quin repte, M.Roser! Pots estar contenta d'aquesta experiència i d'aquest llibre. Per Sant Jordi a la Rambla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Teresa, per les teves amables paraules, t'asseguro que les cartes són escrites tal com raja, com se sol dir...Em vaig fixar més en el missatge que li volia fer arribar al Dani, que no pas en l'estil literari. Les mestres vocacionals ho som tota la vida i és clar, penso que això es nota... Vaig estar molt contenta que em fessis un lloc sota la teva pamela...Moltes , moltes gràcies, de tot cor!!!
      Petonets, bonica.

      Elimina
  8. de sempre ha estat molt millor la qualitat que la quantitat. Felicitats i anar creixent presentació a presentació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, estic molt contenta, perquè tothom em diu coses agradables...Fins i tot m'han convidat a l'esmorzar dels escriptors al Palau de la Virreina, que no hi aniré perquè m'atabalaria, però si que penso fer cap una estona a signar llibres al Passeig de Gràcia 49, cantonada Aragó, molt a prop de la casa Batlló...Segurament de dotze a una. Bé, potser no en signaré ni un , però em fa gràcia anar-hi, ja que mai m'he passejat per Barcelona en un dia com aquest
      De presentacions ja n'he fet dues i no en faré pas més...
      Bon vespre Joan.

      Elimina
  9. ¡Hola, Mª Roser!

    Mil felicidades por ese libro, amiga: el cual su titulo es hermoso, seguro, seguro que es muy bueno.
    Te deseo muchos éxitos mucha suerte en todo lo que hagas. Ha sido un placer, reina.


    Te dejo mi inmensa gratitud y mi gran estima.
    Un abrazo apretado y ten una feliz semana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      I que voy a decir yo de mi libro? Solo he recibido críticas buenas y estoy muy contenta. Espero que siga gustando a las personas que lo lean.

      Un cariñoso saludo para ti y que tngas muchos momentos felices.

      Elimina
  10. Va ser una vesprada molt agradable i força interessant, és va parlar de temes que ens preocupa a la societat actual a l'entorn dels presos i la seva adaptació social una vegada han complert la pena.Dir-te que el títol de la novel·la la vas clavar, ja que en el moment de la presentació li vas donar ales també al nostre president Puigdemont!
    Petons i a seguir escrivint!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Rafel, em vaig sentir orgullosa de la Teresa i de tu...Jo si que penso que malgrat érem pocs( però bons), va ser una vetllada molt entranyable, com si estiguessim al menjador de casa.
      Pensa que el títol no el vaig haver de pensar gaire, em va venir com per art de màgia...Va ser un moment especial que coincidís amb la sortida de presó del President!!!
      Molts petonets, Rafel.

      Elimina
  11. Molta sort, M. Roser! Segur que tu voles molt alt! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maijo, que pel camí de la vida trobis petites ales que et permetin volar en llibertat...
      Petonets.

      Elimina
  12. Hermosa M.Roser,felicitaciones por la presentación de tu libro te ves radiante y muy contenta me alegro muchisimo por ti, me siento muy orgullosa de conocerte y compartir contigo el amor por la poesía.
    Me hubiera encantado estar ahí para acompañarte.

    Besos y fuerte abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona Eugenia se me pasó tu comentario...Muchas gracias bonita, pues si que estoy contenta, siempre es agradable que alguien valore lo que tu escribes y humilmente quieres compartir! En este caso no es un libro de poesía sinó una recopilacion de cartas a un preso de una carcel que tenía guardadas...Son las que le mandé yo y a partir de estas se puede deducir lo que me contestava él...

      Muchos besitos.

      Elimina