Us explico: he tingut un despreniment de retina, el tercer després de tres anys! Els metges aquesta vegada s’han volgut curar en salut (mai millor dit)…
El problema ve després de l’operació. Et posen un gas a dins l’ull (com un globus) i fins que el cos no l’absorbeix has d’estar tot el dia cara avall…Un pal, com us podeu imaginar. Les primeres vegades van ser vuit dies, però aquesta dos mesos( no vaig poder mirar la superlluna, snif!). Sempre t’has de refiar d’algú!!!
A veure si a la tercera va la vençuda …Us he contestat els comentaris que em vau deixar, gràcies. Ara aniré poquet a poquet, no com una moto, que és el meu costum!!!!
Espero acabar la tardor ben“formosa”, poden intercanviar sentiments:
 |
| Imatge trobada al Facebook |
M. Roser Algué Vendrells
Estic content de que puguis recomençar la vida normal M. Roser.
ResponEliminaHa estat casual que hagis tornat als blogs el dia de Santa Llúcia? He vist les llargues cues que es formaven avui al carrer del Bisbe i al de la Pietat de Barcelona per entrar a la capella de Santa Llúcia. Fidels que demanen la protecció de la santa cap a la seva vista.
Aprofito la diada per desitjar que s'acompleixi el teu desig i a la tercera vagi la vençuda.
Una abraçada enorme i un petó ben fort.
Moltes gràcies pels teus bons desitjos Xavier...Jo també li vaig resar un parenostre a Santa Llúcia, que una ajuda sempre va bé!!!
EliminaA veure si serà veritat, el dimarts tornaré al metge i se suposa que m'ha de donar l'alta...
Molts petonets per a tu.
Dona, podies haver mirat la súper lluna amb un mirall! M'alegra saber que estàs bé, encara que deu haver estat una mala temporada. Ara a recuperar-se, i al ritme que puguis. Ja et va bé per acostumar-te a no anar sempre de bòlit!
ResponEliminaDoncs mira, ho vaig fer, però no és el mateix, però la d'ahir també era una mica grossa...Dons si, perquè es fa molt feixuc tant pel temps com per les "posturetes"...Pensa que ara escric dreta a l'ordinador, perquè no hagi d'aixecar el cap.
EliminaDoncs sí m'ho agafaré amb més calma!!!
Petonets.
Que Santa Llúcia et cuidi els ulls!!! Ben tornada als blogs!
ResponEliminaM'alegro de la teva recuperació i espero que sigui la definitiva. Fins aviat. Calma i a poc a poc...
Moltes gràcies Carme...Intentaré això de la calma, un metge em va dir on vas així? has d'anar com un "zombi"( penso que es va passar una miqueta).Es curiós que hagi coincidit amb el dia de Santa Llúcia, recordo que la mare sempre li resava, seguiré l'exemple.
EliminaEspero que se n'acabi d'anar el globus de gas, per poder aixecar bé el cap!
Petonets, Carme.
Poc a poc i amb bona lletra. (Això de mirar cara avall deu ser molt complicat)
ResponEliminaEstem ben contents que tornis, però ho estarem més quan estiguis ben recuperada, així que amb calma.
Aferradetes ben dolcetes.
Per a mi és bastant difícil això d'anar a poc a poc, perquè el meu tarannà és tot el contrari, però faré un esforç...
EliminaDoncs si que és un pal mirar avall, els primers dies et fa mal tot! A mi sempre m'havien dit, posat dreta i ara em diuen abaixa el cap...
Petonets bonica.
M. Roser espero que la teva curació sigui plena i puguis gaudir d'unes agradables nadal. Em sembla que per desembre, ara mateix, també hi ha superluna, aprofita. Les teves paraules d'esperança ens serveixen per començar a alegrar la cara davant aquest final d'any.
ResponEliminaPetonets
Moltes gràcies Alfonso, així ho espero i poder passar un bon Nadal!!!
EliminaDoncs ahir, amb compte, si que vaig veure la superlluna, encara que no era tan gran, però em va fer il·lusió...L'esperança és l'ultima cosa que es perd i sempre ens dona motius d'alegria!
Petonets.
Que bé! M'alegro molt! Ara poquet a poquet que el temps tot ho arregla! Cuida't maca!!
ResponEliminaGràcies per alegrar-te de la meva millora, Rafel...Si jo ja em cuido ja, però per això dic que amb el temps amb paciència i una canya...
EliminaMolts petonets.
Contenta de retrobar-te. Incorpora't a poc a poc i cuida't, que els ulls són molt importants. Anirem llegint-nos.
ResponEliminaI jo contenta de retrobar-vos a tots vosaltres...Tens raó, que d'ulls només en tenim dos i han de ser per tota la vida! Però de mica en mica em vaig animant.
EliminaMolts petonets.
val la pena tenir paciència si el resultat és bo. Espero que ven aviat tornis a la normalitat i tornar a mirar enlaire que és tot un goig.
ResponEliminaUna forta abraçada
Però de vegades la paciència s'acaba...Ara ja miro recta endavant però amunt encara no, tot i que ahir vaig fer una trampeta per mirar la lluna tan gran...Ja que no havia pogut veure l'altra!
EliminaAquests dies he perdut el cel, sort que no es mou de lloc!!!
Petonets, Joan.
Dir-te el mateix que tots els amics, que m'alegre molt, que et cuides i que el cel sempre el tindràs.
ResponEliminaUna abraçada ben forta. Ah! i una bonica imatge!!
Moltes gràcies Mari, tot i que avui és ben gris, però ja sortirà el sol...
EliminaAquesta imatge en moviment em va agradar molt i per això l'he posada ( i no sé de qui és)...
Molts petonets.
Estic contenta M. Roser que tornis a estar en actiu i entre nosaltres, això vol dir que el pitjor ja ha passat i ara es qüestió de recuperar-se del tot encara que sigui poc a poquet. Que avait puguis gaudir de mirar al cel i a totes bandes.
ResponEliminaUna abraçada gegant!!!
Moltes Gràcies Anna, quan una cosa esperes que duri poquet i veus que es va allargant, trobo que és un pal...Teòricament la setmana que bé m'han de donar l'alta i saber que puc fer i què no!
EliminaMolts petonets.
Ben tornada, M. Roser! Jo em pensava que era un tema depressiu i era de l'ull... doncs si estàs a punt de tenir l'alta és que ja estàs bé, me n'alegro!
ResponEliminaGràcies Gemma espero que dimarts ja em donin l'alta...Les depressions són molt fomudes, però no és el meu cas, encara que de vegades toca fer el cor fort...Avui he tornat a agafar el cotxe i he anat bastant segura!
EliminaPetonet.
Ens alegrem que tot hagi anat bé i esperem et vagis recuperant amb harmònia i bon descans. Anar a poc a poc va bé per la ment i el cor...
ResponEliminaMOLT BON NADAL!
FELIÇ 2017! A veure si al final logrem la independència.
Una Abraçada Roser, maca.
Moltes gràcies Olga i Carles de mica en mica les coses tornen al seu lloc, però com que no t'ho esperes!!!
EliminaSegur que m`ho agafaré tot em més calma que abans...
Bonres festes també per a vosaltres, a veure si puc fer un post Nadalenc!
Jo no n'estic gaire segura, perquè veig que tot va en aquest cas, massa a poc a poc...Seria fantàstic!!!
Molts petonets.
si una gran alegria tornar a llegir-te i saber que tot ha anat bé!!!! ja has absorbit tot el gas doncs?
ResponEliminaabraçades!!!!
Gràcies Elfre...Doncs sí, ja no veig ni llenties!!! A veure el dimarts què em dirà la doctora, jo m'he fet una llista de coses que li he de preguntar, a veure si les puc fer o no!!!
EliminaPetonets.
Ai, pobreta! Tant de temps cara avall deu de ser pesadíssim!!!
ResponEliminaM'alegra veure que ja comences a blogejar, però sobretot no facis excessos que et puguin perjudicar. Cuida't molt, M. Roser, la vista és mooolt important.
Petonets, bonica.
Ja ho pots ben dir, és un autèntic pal...De moment escric dreta a l'ordinador, que així miro avall i la tele la tinc a terra. El dimarts que he de tornar al metge a veure què em dirà, jo ja faig una llista, perquè normalment et diuen vida normal, però no tothom fa el mateix. Més que res perquè hem digui que no puc fer!
ResponEliminaPetonets a tu també.
Ben retrobada, M.Roser. Que Santa Llúcia del Nadal hi acabi de fer la resta.Déu n'hi do de la bondat que t'ha tocat fer...la meva cataracta no ha estat res...i jo que em pensava. Cuida't molt i gaudeix dels altres sentits, mentrestant. I que tinguis molt bones festes.
ResponEliminaHola Teresa, moltes gràcies, esperem que sigui així, una ajuda celestial sempre va bé!!!
EliminaDoncs si, potser a canvi, em tocarà la GROSSA...
Jo t'ho vaig dir que les cataractes, són un un parell de dies i a corre! Suposo que ara deus tenir una vista d'àguila, devies gaudir mirant la superlluna!!!
Petonets guapa i bones festes també per a tu.
M'alegre molt de la teua tornada, M. Roser. Espere que tot vaja bé. Amb paciència tot arriba. El meu blog i jo hem notat molt la teua absència. Ara cal anar a poc a poc. Cuida't!
ResponEliminaMoltes gràcies Jesús...Avui teòricament m'haurien de donar l'alta, si és així, serà un bon regal de Nadal. Malgrat tot, m'he fet una llista de coses que no sé si puc fer, per preguntar-li al metge, per allò que val més prevenir...
EliminaPetonets.
Me n'alegro moltíssim, Roser, i res de tabarra, que una mica de conversa plàcida i de tant en tant cura l'ànima.
ResponEliminaI jo també sóc aquí perquè sembla que s'han arreglat els problemes d'accés als comentaris.
De manera que a fer bondant, que volem que ens vegis bé durant molts anys.
Peronet des d'un mar de plata a migdia.
Hola Olga, moltes gràcies per les teves paraules, sempre tan amistoses...
ResponEliminaAhir em van donar l'alta, o sigui que tinc un bon regal de Nadal, tot i que em van dir que podia fer vida normal, menys no fer esforços, ni portar pesos, ni fer moviments bruscos, jo procuro fer més bondat de la que m'han dit, de moment, quan hagin passat uns dies segur que tornaré al tarannà de sempre...
M'agraden els teus petonets, sempre tan mariners. Jo, el mar el veig allà a la llunyania que brilla amb el sol!!!
Bon capvespre, Olga.
Roser, arribo molt tard, però bentornada siguis i jo contentíssima que ja estiguis millor. Ha d'haver estat dur. Així et puc felicitar el Nadal més de prop. Una abraçada, guapa.
ResponEliminaA veure si et poso falta, he, he...Doncs si que ha estat dur, però ara ja tinc l'alta i l'esperança que no es repeteixi...Gràcies pels teus bons desitjos...
EliminaPetonets.
Hola M Roser.
ResponEliminaCelebro que ja estiguis millor i poguerte llegir.
Ara hauries d´anar més com una tortugueta que com una moto, perque paiano piano s´arriva lontano.
Molts petonets
Moltes gràcies Montserrat, tens raó a poc a poc també s'arriba, però això és el tarannà de cada persona...A partir d'ara aniré més en compte!
EliminaPetonets, guapa.
¡Juraría que ha dejado un comentario, Mª Roser. De todas formas... Te dejo un abrazo inmenso, mi gratitud y mi gran estima.
ResponEliminaTen un alegre fin de año y, una feliz entrada en el 2017, que sea muy próspero y se vean
Tus sueños realizados.
Un besazo.
Pues si Marina me dejaste un comentario y yo te contesté...La tecnologia moderna que a menudo falla!
EliminaTambién yo te deseo con todo mi cariño, que despidas el año con alegría y que el Nuevo te dé salud y muchos momentos de felicidad, y muchas ilusiones que se hagan realidad!
Doce besitos para despedir el año.